DICCIONARI GENERAL OCCITAN de Cantalausa

ANTR- :

forma prefixada del grèc antròn (cavitat anatomica)
v. antrectomia - antrotomia.

ANTRAC- :

forma prefixada del grèc anthrax, -akòs (carbon)
v. antracita.

antracèn (m.) :

idrocarbur aromatic triciclic.

antracenic, -a :

relatiu, -iva a l’antracèn. Òli antracenic.

antracic, -a :

que patís d’un antrax.

antracita (adj. e subs.) :

gris foscós ; varietat de carbon bravament ric en carbona.

antracitifèr, -a :

que conten d’antracita.

antracitic, -a :

que revèrta l’antracita ; relatiu, -iva a l’antracita.

antracizacion :

procediment natural de metamorfisme que lo carbon bituminós i se muda en antracita.

antracnòsi (f.) :

malautiá criptogamica de las plantas, e mai que mai de la vinha.

ANTRACO- :

forma prefixada del grèc anthrax, -akòs (carbon)
v. antracòsi.

antracolitic, -a :

division del paleozoïc superior.

antracòsi (f.) :

posca de carbon dins los paumons.

antracosic, -a (adj. e subs.) :

relatiu, -iva a l’antracòsi ; persona que patís d’antracòsi.

antralina :

poscas terrosas o rossèlas utilizadas en medecina pel tractament de la sporiasi. (De notar que dins los mots scientifics lo « sp » se mudava pas en « espe ».

antrax :

doble o triple floronc / carboncle.
Trapèri un antrax que me faguèt patir las pèiras !

antral, -a :

relatiu, -iva a l’antre piloric.

antraquinona :

compausat derivat de l’antracèn e utilizat per aprestar de colorants.

antraquinonic, -a :

relatiu, -iva a l’antraquinona.

antre :

cavitat naturala geologica o anatomica (R. II, 101)
Antre d’un animal. Antre mastoïdian. A. piloric.

antrectomia :

reseccion cirurgicala de l’antre piloric.

antriti (f.) :

inflamacion de l’antre mastoïdian o del piloric.

ANTRO- :

forma prefixada del grèc antrax, -akòs (cavitat anatomica)

antronalgia :

dolor de l’antre mastoïdian o de l’antre piloric.

ANTROP- :

forma prefixada del grèc anthròpòs (èsser uman)

antropians :

antropoïdes.

antropic, -a :

degut a l’accion dels òmes.
Erosion antropica.

-ANTROP -ANTROPIA :

formas sufixadas del grèc anthròpòs (èsser uman) v. filantròp - filantropia.

ANTROPO- :

forma prefixada d’ anthròpòs (èsser uman)

antropobiologia :

antropologia fisica.

antropocentric, -a :

relatiu, -iva a l’antropocentrisme.

antropocentrisme :

filosofia qu’agacha l’òme coma lo centre de l’univèrs.

antropocòr, -a :

natura de las plantas disseminadas per l’òme ; tipe de disseminacion d’unas plantas.

antropofag, a :

persona que se manja de carn umana.
Pòble antropofag. Tribú antropofaga.

antropofagia :

abitud de se manjar de carn umana.

antropofagic, -a :

relatiu, -iva a l’antropofagia.

antropofil, -a :

que viu dins un airal abitat per l’òme ; volontièr disseminat, -ada per l’òme.
Vegetal antropofil. Planta antropofila.
Animals antropofils.

antropofit (m.) :

planta menada d’endacòm mai dins un país qu’es pas lo seu.

antropofòb, -a :

que patís d’antropofobia.

antropofobia :

aversion morbosa (R. IV, 264) per l’òme e la societat umana.

antropogèn, -a :

qu’engendra d’èsser umans.
Èra antropogèna.

antropogenèsi (f.) :

estudi o sciéncia de las originas e del desvolopament uman.

antropogenic, -a :

relatiu, -iva a l’accion dels èssers umans.

antropogeografia :

partida de la geografia qu’estúdia raças, pòbles, civilizacions e lor reparticion sus la tèrra.

antropografia :

descripcion de l’anatomia del còrs uman segon las diferentas raças umanas.

antropoïde (adj. e subs. m.) :

que revèrta los òmes.
Automat antropoïde. Monins antropoïdes.
Los monins sens coa son d’antropoïdes.

antropolatria :

divinizacion e culte de l’òme.

antropològ, -a :

especialista (m. e f.) en antropologia.

antropologia :

sciéncia qu’estúdia l’òme e per extension los antropoïdes.

antropologic, -a :

relatiu, -iva a l’antropologia.

antropologisme :

teoria materialista que considèra l’òme coma una porcion de la natura.

antropomancia :

divinacion basada sus l’examèn de las viscèras umanas.

antropomètre :

aparelh de mesuras antropometricas.

antropometria :

tecnica de mesura de las diferentas partidas del còrs uman ; metòde d’identificacion dels criminals basat sus la descripcion del còrs uman (mesuras, fotografias, detadas, pesadas).

antropometric, -a :

relatiu, -iva a l’antropometria.
Ficha antropometrica.

antropomòrf, -a (adj. e subs.) :

que revèrta la forma del cap o del còrs uman ; antropoïde, -a.

antropomorfic, -a :

relatiu, -iva a l’antropomorfisme.

antropomorfisme :

representacion de Dieu jos de formas umanas ; atribucion de sentiments umans als animals.

antropomorfista (m. e f.) :

persona qu’atribuís a Dieu o a d’animals de caracteristicas umanas.

antropomorfizacion :

accion o resulta d’antropomorfizar.

antropomorfizar (v. tr.) :

donar una forma, una qualitat, un comportament uman a un animal o a una causa.

antroponim :

nom pròpri d’una persona.

antroponimia :

branca de l’onomastica qu’estúdia los antroponims ; ensemble d’antroponims.

antroponimic, -a :

relatiu, -iva a l’antroponimia.

antroponòsi (f.) :

malautiá infecciosa especifica de l’òme.

antropopatia :

deliri d’un malaut que crei aver qualqu’un mai dins son quiti còrs.

antropopitèc :

nom donat autres còps als ancèstres (L. 21) de l’òme.

antroposociologia :

mena de determinisme racial.

antroposofia :

mena de corrent filosofic mai que mai alemand, basat sus una teosofia crestiana calhetada de cresenças sincreticas umanas.

antroposofic, -a :

relatiu, -iva a l’antroposofia.

antrotomia :

obertura cirurgicala de l’antre mastoïdian.

« antrufèl » :

v. treule / entrefuèlh.

antrum (m.) :

dròlle.


Augmentez votre trafic avec Banchange