ANTR- :forma prefixada del grèc antròn (cavitat anatomica)v. antrectomia - antrotomia. ANTRAC- :forma prefixada del grèc anthrax, -akòs (carbon)v. antracita. antracèn (m.) :idrocarbur aromatic triciclic.antracenic, -a :relatiu, -iva a lantracèn. Òli antracenic.antracic, -a :que patís dun antrax.antracita (adj. e subs.) :gris foscós ; varietat de carbon bravament ric en carbona.antracitifèr, -a :que conten dantracita.antracitic, -a :que revèrta lantracita ; relatiu, -iva a lantracita.antracizacion :procediment natural de metamorfisme que lo carbon bituminós i se muda en antracita.antracnòsi (f.) :malautiá criptogamica de las plantas, e mai que mai de la vinha.ANTRACO- :forma prefixada del grèc anthrax, -akòs (carbon)v. antracòsi. antracolitic, -a :division del paleozoïc superior.antracòsi (f.) :posca de carbon dins los paumons.antracosic, -a (adj. e subs.) :relatiu, -iva a lantracòsi ; persona que patís dantracòsi.antralina :poscas terrosas o rossèlas utilizadas en medecina pel tractament de la sporiasi. (De notar que dins los mots scientifics lo « sp » se mudava pas en « espe ».antrax :doble o triple floronc / carboncle.Trapèri un antrax que me faguèt patir las pèiras ! antral, -a :relatiu, -iva a lantre piloric.antraquinona :compausat derivat de lantracèn e utilizat per aprestar de colorants.antraquinonic, -a :relatiu, -iva a lantraquinona.antre :cavitat naturala geologica o anatomica (R. II, 101)Antre dun animal. Antre mastoïdian. A. piloric. antrectomia :reseccion cirurgicala de lantre piloric.antriti (f.) :inflamacion de lantre mastoïdian o del piloric.ANTRO- :forma prefixada del grèc antrax, -akòs (cavitat anatomica)antronalgia :dolor de lantre mastoïdian o de lantre piloric.ANTROP- :forma prefixada del grèc anthròpòs (èsser uman)antropians :antropoïdes.antropic, -a :degut a laccion dels òmes.Erosion antropica. -ANTROP -ANTROPIA :formas sufixadas del grèc anthròpòs (èsser uman) v. filantròp - filantropia.ANTROPO- :forma prefixada d anthròpòs (èsser uman)antropobiologia :antropologia fisica.antropocentric, -a :relatiu, -iva a lantropocentrisme.antropocentrisme :filosofia quagacha lòme coma lo centre de lunivèrs.antropocòr, -a :natura de las plantas disseminadas per lòme ; tipe de disseminacion dunas plantas.antropofag, a :persona que se manja de carn umana.Pòble antropofag. Tribú antropofaga. antropofagia :abitud de se manjar de carn umana.antropofagic, -a :relatiu, -iva a lantropofagia.antropofil, -a :que viu dins un airal abitat per lòme ; volontièr disseminat, -ada per lòme.Vegetal antropofil. Planta antropofila. Animals antropofils. antropofit (m.) :planta menada dendacòm mai dins un país ques pas lo seu.antropofòb, -a :que patís dantropofobia.antropofobia :aversion morbosa (R. IV, 264) per lòme e la societat umana.antropogèn, -a :quengendra dèsser umans.Èra antropogèna. antropogenèsi (f.) :estudi o sciéncia de las originas e del desvolopament uman.antropogenic, -a :relatiu, -iva a laccion dels èssers umans.antropogeografia :partida de la geografia questúdia raças, pòbles, civilizacions e lor reparticion sus la tèrra.antropografia :descripcion de lanatomia del còrs uman segon las diferentas raças umanas.antropoïde (adj. e subs. m.) :que revèrta los òmes.Automat antropoïde. Monins antropoïdes. Los monins sens coa son dantropoïdes. antropolatria :divinizacion e culte de lòme.antropològ, -a :especialista (m. e f.) en antropologia.antropologia :sciéncia questúdia lòme e per extension los antropoïdes.antropologic, -a :relatiu, -iva a lantropologia.antropologisme :teoria materialista que considèra lòme coma una porcion de la natura.antropomancia :divinacion basada sus lexamèn de las viscèras umanas.antropomètre :aparelh de mesuras antropometricas.antropometria :tecnica de mesura de las diferentas partidas del còrs uman ; metòde didentificacion dels criminals basat sus la descripcion del còrs uman (mesuras, fotografias, detadas, pesadas).antropometric, -a :relatiu, -iva a lantropometria.Ficha antropometrica. antropomòrf, -a (adj. e subs.) :que revèrta la forma del cap o del còrs uman ; antropoïde, -a.antropomorfic, -a :relatiu, -iva a lantropomorfisme.antropomorfisme :representacion de Dieu jos de formas umanas ; atribucion de sentiments umans als animals.antropomorfista (m. e f.) :persona quatribuís a Dieu o a danimals de caracteristicas umanas.antropomorfizacion :accion o resulta dantropomorfizar.antropomorfizar (v. tr.) :donar una forma, una qualitat, un comportament uman a un animal o a una causa.antroponim :nom pròpri duna persona.antroponimia :branca de lonomastica questúdia los antroponims ; ensemble dantroponims.antroponimic, -a :relatiu, -iva a lantroponimia.antroponòsi (f.) :malautiá infecciosa especifica de lòme.antropopatia :deliri dun malaut que crei aver qualquun mai dins son quiti còrs.antropopitèc :nom donat autres còps als ancèstres (L. 21) de lòme.antroposociologia :mena de determinisme racial.antroposofia :mena de corrent filosofic mai que mai alemand, basat sus una teosofia crestiana calhetada de cresenças sincreticas umanas.antroposofic, -a :relatiu, -iva a lantroposofia.antrotomia :obertura cirurgicala de lantre mastoïdian.« antrufèl » :v. treule / entrefuèlh.antrum (m.) :dròlle. |