DICCIONARI GENERAL OCCITAN de Cantalausa

antidata :

forma modèrna de antedata. v. antedata.

antidatar (v. tr.) :

forma modèrna de antedatar.

antidemocratic, -a :

contrari, -ària a la democracia.

antidemocraticament :

d’un biais antidemocratic.

antidemoniac, -a :

qu’a de poder contra los demònis.

antidepressor :

remèdi que combat la depression.

antidiabetic, -a (adj. e subs.) :

contra la diabèta.

antidiarreic, -a :

contra la diarrèia.

antidifteric,-a :

que combat la difteria.

antidiüretic, -a :

substància que redusís lo debit urinari.

antidopatge :

contra lo dopatge.

antidòt :

substància per combatre l’efècte nociu d’una autra substància ingerida. (v. R. II, 100)

antidròga :

contra la dròga.

anti-emetic,-a :

que garda de vomir. v. p. 20, N.B. 2.

anti-emorragic, -a :

que combat l’emorragia.

anti-enzim :

substància qu’inibís l’accion d’un enzim.

anti-epilepsia :

que combat l’epilepsia.

anti-esclavagist, -a :

que combat l’esclavagisme.

anti-escorbutic,-a :

bon,-a contra l’escorbut.

anti-escrofulós, -osa :

que combat l’escrofula.

anti-espasmodic, -a :

que preven espasmes e convulsions.

anti-estatic, -a :

que preven l’aparicion d’electricitat estatica.

anti-estetic, -a :

contrari, -ària a l’estetica.

anti-estrogèn, -a (adj. e subs.) :

que blòca o que modifica l’accion dels estrogèns.

antifa (f.) :

patantèina / tralla / gorrinariá / gorrinatge.
Rodar l’antifa : batre l’estrada ; landrar ; far la tralla.

antifebril,-a :

que fa baissar la fèbre.

antiferment :

substància contrària a la fermentacion.

antifòna / antifèri :

verset que se canta abans un psalme.

antifonari :

libre de Glèisa que i son notats las antifònas.
D’unes antifonaris ancians son de meravilhas.

antifongic, -a :

antimicosic, -a.

antifrasi :

biais de dire lo contrari de sa pensada. (R. II, 99)
Compreni pas perqué parlas totjorn per antifrasis !

antifrastic,-a :

relatiu, -iva a una antifrasa.

antifrasticament :

d’un biais antifrastic.

antigalactic,-a :

qu’amòda la diminucion o la supression de la secrecion del lach.

antigèl (adj. e subs.) :

qu’empacha de gelar ; substància que, ajustada a un liquid, l’empacha de gelar.

antigèn :

substància qu’amòda la produccion d’anticòrs.

antigenic, -a :

relatiu, -iva als antigèns ; qu’amòda d’antigèns.

antigovernamental, -a :

opausat, -ada a la politica del governament.

antigraminic, -a (adj. e subs.) :

que fa la contra a las graminacèas ; substància fitotoxica.

antigravitacion :

contra la gravitacion.

anti-idropic,-a :

que combat l’idropisia. v. p. 20, N.B. 2.

anti-igienic,-a :

qu’es contrari,-ària a l’igièna.

anti-imperialisme :

oposicion a l’imperialisme.

anti-inoptic,-a :

bon contra lo sòm.

anti-istaminic, -a :

que s’apausa a l’accion de l’istamina dins l’organisme.

anti-isteric, -a :

que combat l’isteria.

Antilhas (las) :

nom d’un archipèl de l’ocean atlantic, entre l’America del nòrd e l’America del sud.

antilogic, -a :

que va contra la logica.

antilòp (m.) :

mena de mamifèr boïn.

antimefitic,-a :

que fa la contra als gases mefitics.

antimòni (m.) :

mena de metal.

antimonarquic, -a :

contrari, -ària a la monarquia.

antinefritic,-a :

que combat las malautiás dels rens.

antinomia :

oposicion d’una lei o d’una règla a una autra lei o una autra règla ; contradiccion vertadièira o aparenta entre doas leis naturalas.

Antiòquia :

vila de Turquia.

antipapa :

papa esquismatic elegit en oposicion al Papa vertadièr. (R. IV, 412)
Clamenç VII e Benezet XIII foguèron d’antipapas

antipatia :

sentiment de repulsion per quicòm o q.q.

antipatic, -a :

que desagrada.
Agacha d’èsser pas tant antipatic !

antipaticament :

d’un biais antipatic.

antipatriotic,-a :

contrari, -ària al patriotisme.

antipestilencial,-a :

remèdi que lucha contra la pèsta. antipiretic,-a : bon, -a contra la fèbre.

antipiucèl, -a (adj.) :

contrari, -ària a la verginitat. (R. IV, 546)

antipòdes (f.) :

punts de la tèrra diametralament opausats.
Sèm a las antipòdes de Nòva Zelanda.

antipolitic,-a :

contrari,-ària a l’esperit de la politica.
Una mesura antipolitica.

antiputrescent, -a :

antiseptic, -a.

antiquari, -ària :

persona que crompa, vend o collecciona de causas ancianas.
D’anticaris an pilhats un pauc totes los vilatges.

antiquitat :

lo temps antic.

antirabic, -a :

bon, -a contra la ràbia.

antiraquitic,-a :

bon, -a contra lo raquitisme.

antireumatic, -a :

bon, -a contra la rèuma (lo reumàs).

antirevolucionari,-ària :

qu’es contra la revolucion.

antireligiós,-osa :

qu’es contra la religion.
Qualqu’un d’antireligiós fa pròva d’intolerància.

antisemita :

qu’asira los Josieus.

antisemitic, -a :

relatiu, -iva a l’antisemitisme.

antisemitisme :

asir dels Josieus.

antisepsia :

prevencion de las malautiás infecciosas.

antiseptic, -a (adj. e subs.) :

qu’empacha la putrefaccion.

antiserum :

serum que conten d’anticòrs.

antisidaïc,-a :

remèdi contra lo sidà.

antisifilitic, -a :

remèdi contra la sifilís.

antisocial,-a :

contrari, -ària a l’òrdre social.
Es totjorn estat mai o mens antisocial.

antistròfa :

ensemble de vèrses que correspondon ric-a-ric
a l’estròfa precedenta ; repeticion de mots dins un òrdre invertit.

Antistènes :

prenom.

antitèsi (f.) :

proposicion contrària a una autra proposicion.

antitetanic, -a :

bon,-a contra lo tetanòs.

antitetic, -a :

relatiu, -iva a l’antitèsi ; que fa antitèsi.

antitoxic, -a :

que fa la contra a una toxina.

antitoxina :

cadun dels elements solubles del sang qu’an lo poder de contrar las toxinas.

antivariolós, -osa :

bon contra la variòla.
La tièira çaisús e la tièira çaijós son pas brica complètas, que tot un fum d’autres mots pòdon èsser formats aital.

Augmentez votre trafic avec Banchange