DICCIONARI GENERAL OCCITAN de Cantalausa

ANTI- :

prefix que marca l’oposicion o l’anterioritat, mas i a talament de mots formats amb « anti- » que donarem pas aicí la tièira tota.

anti-acarian, -a :

que fa la guèrra als acarians. v. p. 20, N.B 2.

anti-acid, -a :

que corregís l’aciditat de l’estomac.

anti-acridian, -a :

relatiu, -iva a la lucha contra los acridians.

anti-adesiu, -iva :

revestiment qu’empacha las aderéncias.

anti-aerian,-a :

que gandís de l’accion mala dels avions.
Abric anti-aerian.

anti-afrodisiac, -a :

que fa la contra al desir sexual.

anti-alcalin, ina :

que preven l’alcalinitat.

anti-alcoolic, -a :

que combat l’alcoolisme.

anti-alcoolisme :

accion de combatre l’alcoolisme.

anti-algic, -a (adj. e subs.) :

que combat la dolor ; remèdi contra la dolor.

anti-allergic, -a :

que fa la contra a las allergias.

anti-americanisme :

aversion contra l’imperialisme american.

anti-anorectic, -a (adj. e subs.) :

que combat l’anorexia ; remèdi contra l’anorexia.

anti-apoplectic, -a :

que combat l’apoplexia.

anti-aritmic, -a :

que combat l’aritmia.

anti-artritic, ica :

que combat la gota.

anti-asmatic, -a :

que combat l’asma.

anti-atomic, -a :

que gandís contra las radiacions o los projectils atomics. Abric anti-atomic.

anti-autoritari-, -ària :

contra tota mena de dominacion politica o autra.

antibaissa :

airal montuós ; obstacle ; dificultat ; puèg, puèges.

antibacterian, -a :

contra las bacterias.

antibioterapia :

tractament de las malautiás amb d’antibiotics.

antibiotic, -a :

substància que combat las bacterias e las fa perir.

Antíbol :

nom de vila (Occitània).

antibranle :

montet de causas disparatas.

antibruch (adj. inv.) :

que gandís del bruch.

antibubonic, -a :

que combat la pèsta.

antic, -a :

d’autres còps.

anticalcari, -ària :

que s’opausa als depaus calcaris dins
un aparelh, un circuit, una canalizacion...

anticalha (f.) :

causas d’un còp èra (pej.)

« anticambra » (it.) :

v. antecambra.

anticament :

dins l’antiquitat.

anticancerós, -osa :

que fa la guèrra al càncer.

anticiclon :

centre de nautas pressions atmosfericas.

anticiclonic, -a :

relatiu, -iva a un anticiclon.

anticipacion :

accion o resulta d’anticipar. (R. II, 98)

anticipar (v. tr. e intr.) :

calcular per avança ; far quicòm abans lo temps normal o lo temps previst : (R. II, 98)
Anticipar un pagament. Anticipar un viatge.

anticipat, -ada :

fach, -a abans lo temps normal (R. II, 98)

anticipadament :

per anticipacion.

anticlerical,-a :

enemic, -iga del poder politic o moral de la Glèisa.

anticlericalisme :

comportament anticlerical.

anticlinal :

plec que sa convexitat es virada cap ennaut.

anticlinal, -a :

relatiu, -iva a un anticlinal.

anticoagulant, -a (adj. e subs.) :

que s’opausa a la coagulacion del sang ; substància anticoagulanta.

anticolonialisme (subs.) :

oposicion al colonialisme.

anticolonialista (adj. e subs.m. e f.) :

contra lo colonialisme.

anticomunisme (subs.) :

oposicion al comunisme.

anticomunista (adj. e subs. m. e f.) :

contra lo comunisme.

anticoncepcional, -a :

qu’empacha la fecondacion e la concepcion.

anticoncurréncia :

oposicion a la concurréncia.

anticoncurrencial, -a :

que s’opausa al libre jòc de la concurréncia.

anticonformisme :

oposicion al conformisme.

anticonformista (adj. e subs. m. e f.) :

que fa pròva d’anticonformisme.

anticonjectural, -a :

qu’a per tòca de redreçar una conjectura economica desfavorabla.

anticonstitutional,-a :

contrari,-ària a la Constitucion.

anticonstitucionalament :

d’un biais anticonstitucional.

anticorrosiu, -iva :

que gandís los metals contra la corrosion.

anticòrs :

substància, dins lo sang, que fa la contra a d’autras substàncias nocivas.

anticrestian, -a :

enemic, -iga del cristianisme.

anticristianisme :

çò enemic del cristianisme.

anticriptogamic, -a :

que fa perir tot çò qu’es fonge.

anticrist (l’) :

lo que ne parla l’Apocalipsi e que deu combatre lo Crist.

Augmentez votre trafic avec Banchange