DICCIONARI GENERAL OCCITAN de Cantalausa

Aniana :

vila d’Erau (Occitània) que son monument dels mòrts lor es dedicat en occitan.

anicament :

anequeliment.

anicar (v. tr.) :

far crebar de fam / anequelir.

anicar (s’) :

crebar de fam / s’anequelir.

anicat, -ada :

anequelit, -ida.

anidre, -a :

que conten pas d’aiga. Sal anidre.

anidremia :

diminucion o deficiéncia d’aiga dins lo sang.

anidrid (subs.) :

oxid que de se combinar amb l’aiga, forma un acid.

anidrita :

sulfat de calci anidre.

anidrizacion :

transformacion d’una substància en anidrid.

anidrizar (s’) :

se mudar en anidrid.

ANIDRO- :

prefix que marca una pèrdia d’aiga.

anidrobiòsi (f.) :

estat de vida bravament alentida dins d’unes organismes vegetals o animals que patisson de tressecadura.

anidrona :

perclorat de magnèsi anidre.

anidròsi (f.) :

deficiéncia o abséncia de secrecion de susor.

anidrotic, -a (adj. e subs.) :

que redutz la susor ; agent que redutz la susor.

anipnòsi (f.) :

abséncia de sòm.

anièla :

remontador (plt.) (Lychnis Githago)

anièla de Damàs :

(Nigella damascena)

anientar (v. tr.) :

avalir. (e non pas « aneantir » fr.)
Las pèiras de glaç anientèron tota la vianda.

anientament :

redusir a pas res (R. III,196)

anilhada :

referniment (bram de caval).
L’anilhada de la cavala emplenèt la val.

anilhar (v. intr.) :

refernir.

« anilhon » - « anilhet » :

v. anhelon.

anilina :

substància coloranta toxica.

anilisme :

intoxicacion per l’anilina.

animacion (t. a.) :

accion o resulta d’animar o de s’animar.

animador, -airitz :

persona que fa d’animacion.

animal (subs. e adj.) :

èsser vivent dotat de sensibilitat e de movement volontari ; que concernís los èssers vius, autres qu’umans e vegetals.
L’òme es un animal rasonable. Lo règne animal.

animalcul :

animal microscopic.

animalièr, -ièira :

penheire, -a o escultor, -tritz d’animals.

animalitat :

ensemble de las caracteristicas animalas.

animalizar (v. tr.) :

rebaissar al nivèl animal.
D’unas passions animalizan l’òme.

animalizar (s’) :

se rebaissar al nivèl animal.

animalum (l’) :

totes los animals.

animar (v. tr.) :

donar de vida (t. a.) (R. II, 89)

animar (s’) :

prene vida.
La vila s’anima tre uèch oras del matin.

animós, -osa (adj.) :

coratjós, -osa.

animositat :

coratge (R. II, 90.) ; ostilitat (R. III, 546)
Li faguèri responsa sens ges d’animositat.

aninar (v. tr.) :

breçar un nene o una nena.

« anipar » / « nipar » (fr.) :

v. vestir.

« anins » :

v. enins.

anion :

ion negatiu.

anionic, -a :

relatiu, -iva als anions.

aniquir (v. tr.) :

anicar / anequelir.

aniquir (s’) :

s’anicar / s’anequelir.

aniridia :

abséncia congenitala del viston, parciala o totala.

anis :

planta aromatica ; liquor aromatizada amb d’anis.

anisar (v. tr.) :

perfumar amb d’anis.

anisar (v. intr.) :

far son nis. Los aucèls anison a la prima.

anisar(s’) :

se nisar.

anisat, -ada :

perfumat amb d’anis ; nisat, -ada.

aniseta (fr.) :

liquor d’anis.

anisic, -a :

derivat, -ada de l’anis. Acid anisic.

ANISO- :

forma prefixada del grèc anisòs (inegal)

anisocitòsi (f.) :

inegalitat dels eritrocits o dels leucocits.

anisocoria :

inegalitat entre la pupilla d’un uèlh e de l’autre.

anisocromia :

inegalitat de coloracion dels globilhons del sang.

anisodactil, -a :

de dactils inegals.

anisodesmic, -a :

natura de l’estructura d’un cristal que conten de moleculas ionicas.

anisodont, -a :

qu’a de dents diferenciadas en incisivas, caninas e molaras.

anisofil, -a :

qu’a de fuèlhas inegalas sus la meteissa branca.

anisofilia :

inegalitat de las fuèlhas d’una planta.

anisogamet (m.) :

gamet diferent de forma e de dimension.

anisogamia :

reproduccion sexuala que los gamets i son diferents de forma e de dimensions.

anisogin, -a :

natura d’una flor qu’a un nombre de carpèls diferent de lo dels sepals e de lo dels petals.

anisoiconia :

diferéncia entre las dimensions d’un objècte vist per un uèlh e per l’autre.

anisòl :

etèr metilfenilic.

anisometria :

inegalitat de dimensions.

anisomiaris (m. pl.) :

familha de molusques.

anisopetal, -a :

de petals diferents ; d’un nombre de petals diferent de lo dels sepals de la meteissa flor.

anisopòde :

molusc de la familha dels eteropòdes.

anisopòdes (m. pl.) :

familha de molusques.

anisoptèr, -a (adj. e subs.) :

natura dels insèctes qu’an lors dos parelhs d’alas diferents.

anisoptèrs (m. pl.) :

familha d’insèctes.

anisorinc :

mena de gorgolh ; mena de cusson.

anisostemòna (adj. f.) :

natura d’una flor qu’a un nombre d’estaminas diferent de lo dels sepals e de lo dels petals.

anisotòm, -a :

natura d’una planta que sas brancas germanas son inegalas.

anisotròp, -a :

que sas proprietats son diferentas segon la direccion considerada.

anisotropia :

proprietat dels còrs anisotròps.

anisotropic, -a :

relatiu, -iva a l’anisotropia.

anisotropicament :

d’un biais anisotropic.

anissa :

fil de lana d’anhèl ; escaut de lana fina.

anit, -ida :

abenat, -ada ; blasit, -ida ; usat, -ada (R. V, 453)

aniti (f.) :

inflamacion de l’anus (lat.)

« anitòr » :

v. nasitòrt.

aniular (v. tr.) :

anivolar (cobrir de nivols).

aniular (s’) :

s’anivolar (se cobrir de nivols).
Lo cèl s’aniulèt dins un pas res.

aniulat, -ada :

plen de nivols (cèl, sason...)

anivelable, -a :

que pòt èsser anivelat, -ada.

anivelament :

nivelament.

anivelar (v. tr.) :

metre de nivèl.

anivelat, -ada :

de nivèl.

aniversari / anoal / anual :

cap d’an (t. a.) (R. III, 76)

anivolar (s’) :

se cobrir de nivols ; èsser prèst a plorar.

anivolat, -ada :

aniulat, -ada (cobèrt de nivols).

Augmentez votre trafic avec Banchange