DICCIONARI GENERAL OCCITAN de Cantalausa

« angandir » :

v. gandir.
angastièiras : cargastièiras (escaletas de bast ; còrdas per encordelar una carga, un fais)

àngel / angèl (un) :

creatura esperitala ; mena d’aucèl ; mena de peis.

Àngel :

prenom masculin.

Angèla - Angelina :

prenoms.

angelassa (plt.) :

(Laserpitium gallicum)

angelejar :

far l’àngel.

angelenc, -a :

relatiu, -iva a un àngel o als àngels.

angelic, -a :

relatiu, -iva a un àngel o als àngels.
La salutacion angelica. Una paciéncia angelica.

angelica (plt.) :

(Angelica silvestris) ; (Spiraea ulmaria) (Imperatoria strutium)

Angelica :

prenom.

angelicament :

d’un biais angelic.

angelin :

mena de casabèc.

Angelina :

diminutiu d’Angèla.

angelisme :

desir de granda puretat e d’evasion de las realitats carnalas ; ingenuïtat ; candor tròp granda (R. II, 309)

angèlus (l’) :

la salutacion angelica ; sonariá de campanas lo matin, a miègjorn e lo ser per pregar la Verge Maria.

ANGI- :

forma prefixada del grèc aggeion (vas / vaissèl)

angiiti :

inflamacion dels vaissèls en general (venas, artèrias o capillars).

-ANGI :

forma sufixada del mot grèc aggeiòn v. ANGI-

angiectasi (f.) :

dilatacion d’un vaissèl sanguin o limfatic.

angiendoteliòma (m.) :

angiòma d’evolucion maligna.

angina :

nom generic de totas las afeccions inflamatòrias de la laringe. v. esquinància. (R. III, 191 - L. 174)
angina de peitrina : dolor violenta del còr acompanhada d’angoissa.

anginós, -osa :

relatiu, -iva a una angina.

ANGIO- :

forma prefixada del grèc aggeiòn (vas / vaissèl)

angioblastòma (m.) :

tumor del sistèma nerviós central.

angiocardiografia :

tecnica per metre en evidéncia radiologica de cavitats e de vaissèls gròsses del còr.

angiocardiograma (m.) :

clichat obtengut per angiocardiografia.

angiocolecistiti (f.) :

inflamacion de la vesicula e dels conductes biliars.

angiocarp :

pericarpi.

angiocarp, -a :

natura de la frucha protegida per un pericarpi.

angiocarpèas (f. pl.) :

familha de plantas.

angiocarpic, -a :

dotat, -ada d’un pericarpi.

angiocoliti (f.) :

inflamacion dels canals biliars del fetge.

angiodermiti (f.) :

inflamacion dels vaissèls de la pèl.

angioedema :

formacion de zònas edematosas de la pèl, de las mucosas o de las viscèras.

angiofluoroscopia :

metòde per estudiar los vaissèls de la pèl.

angiografia :

radiografia dels vaissèls sanguins d’una zòna de l’organisme.

angiografic, -a :

relatiu, -iva a l’angiografia.

angiològ, -a :

especialista (m. e f.) d’angiologia.

angiologia :

branca de la medecina qu’estúdia tòt çò que concernís l’anatomia, la fisiologia e la patologia de l’aparelh circulatòri ; branca de l’anatomia vegetala e animala qu’estúdia los sistèmas conductors.

angiologic, -a :

relatiu, -iva a l’angiologia.

angiòma (m.) :

tumor benigna dels vaissèls.

angiomatòsi (f.) :

generalizacion d’angiòmas per tot lo còrs.

angioneuròsi (f.) :

trastornament (prigonda alteracion morbosa (R. IV, 264) del sistèma vasomotor) a causa d’un trebolament psiquic de tipe emocional.

angiopatia :

malautiá dels vaissèls en general.

angiorrafia :

sutura dins una paret de vaissèl.

angiosarcòma (m.) :

sarcòma que sa prolificacion cellulara ven dels elements conjonctius dels vaissèls sanguins.

angiosarcomatòsi (f.) :

sarcomatòsi emorragica multipla.

angioscintigrafia :

metòde d’exploracion dels vaissèls sanguins.

angioscòpi :

aparelh per estudiar de prèp los vaissèls capillars.

angioscopia :

examèn visual dels vaissèls capillars.

angiospasme :

contraccion espasmodica d’un vaissèl sanguin e, mai que mai, d’una artèria.

angiospasmodic, -a :

relatiu, -iva a un angiospasme.

angiospèrm, -a (adj. e subs.) :

que sos organs reproductors son condensats dins una flor e que sas granas fecondadas son enclausas dins una frucha ; planta a flor.

angiospèrmas (f. pl.) :

sosembracament dels fanerogams (mai de 230 000 menas).

angiospermia :

natura de las angiospèrmas.

angiospermic, -a :

angiospèrm, -a ; relatiu, -iva a las angiospèrmas.

angioplastia :

dilatacion d’una estenòsi arteriala.

angiostenòsi (f.) :

diminucion del diamètre d’un vaissèl.

angiotensina :

substància qu’estimula la secrecion d’aldosteròna e augmenta una pression arteriala tròp bassa.

ANGL- :

forma prefixada del latin anglus, -a, -um (anglés)

angle :

salida facha per doas drechas que se còpan ; canton ; recanton.

anglada :

contengut d’un angle ; recanton.

Anglada Josèp (1868-1930 :

universitari occitan d’Aude. Anglatèrra : nom de país d’Euròpa.

anglés, -esa (adj. e subs) :

relatiu, -iva a Anglatèrra ; persona o lenga d’Anglatèrra ; creditor, -tritz renós, -osa.

anglican, -a (adj. e subs.) :

q.q. que fa partida de la glèisa d’Anglatèrra (la nauta, la bassa o la del mièg)

anglicisme :

idiotisme de la lenga anglesa.

anglicizacion :

alinhament sus las costumas anglesas.

anglicizar (v. tr.) :

alinhar sus las costumas anglesas.

anglicizar (s’) :

s’alinhar sus las costumas anglesas.

anglofil, -a :

qu’aima l’anglés o los Angleses.

anglofòb :

qu’aima pas l’anglés o los Angleses.

anglofòn, -a :

que parla anglés.

anglòra :

claupèire (f.) / claveta / engrisòla (Lacerta murorum)

angoissa :

englag ; angost (avenc).

angoissar (v. tr.) :

englajar / espaventar.

angoissar (s’) :

s’englajar ; s’engalhonar ; s’estofegar ;
s’enganaussar ; s’apassionar per (s.f.)

angoissat, -ada :

t.a. çaisús.

angoissós, -osa :

englajaire, -a / espaventable, -a

angonar / engonar :

engue. (L. 21 - R. II, 89)

angost :

avenc.

anguila :

mena de peis (Anguilla anguilla)
Lo periple de las anguilas es pas de creire !
anguila de bartàs : colòbra.
anguila de mar : (Conger vulgaris)
anguilada : còp donat amb un mocador tòrç ; tustassals.

anguilicultura :

elevatge d’anguilas per la reproduccion.

anguilifòrme :

de la forma d’una anguila.

anguilulòsi (f.) :

malautiá parasitària intestinala.

anguilum :

totas las anguilas en general.

angular, -a :

que fa angle.

anguilat, -ada / anguilenc, -a :

que revèrta una anguila. anguilièira : filat per trapar d’anguilas.

angulós, -osa :

qu’a d’angles. (R. II, 96.)
Còrs angulós. Caractèr angulós. Forma angulosa.

ANGUSTI- :

forma prefixada del latin angustus (estrech)

angustifoliat, -ada :

dotat, -ada de fuèlhas fòrt estrechas.

angustipennat, -ada :

amb d’alas estrechas.
Per la grafia «-pennat », v. (R. IV, 491)

angustiròstre, -a :

amb un bèc estrech.


Augmentez votre trafic avec Banchange