« angandir » :v. gandir.angastièiras : cargastièiras (escaletas de bast ; còrdas per encordelar una carga, un fais) àngel / angèl (un) :creatura esperitala ; mena daucèl ; mena de peis.Àngel :prenom masculin.Angèla - Angelina :prenoms.angelassa (plt.) :(Laserpitium gallicum)angelejar :far làngel.angelenc, -a :relatiu, -iva a un àngel o als àngels.angelic, -a :relatiu, -iva a un àngel o als àngels.La salutacion angelica. Una paciéncia angelica. angelica (plt.) :(Angelica silvestris) ; (Spiraea ulmaria) (Imperatoria strutium)Angelica :prenom.angelicament :dun biais angelic.angelin :mena de casabèc.Angelina :diminutiu dAngèla.angelisme :desir de granda puretat e devasion de las realitats carnalas ; ingenuïtat ; candor tròp granda (R. II, 309)angèlus (l) :la salutacion angelica ; sonariá de campanas lo matin, a miègjorn e lo ser per pregar la Verge Maria.ANGI- :forma prefixada del grèc aggeion (vas / vaissèl)angiiti :inflamacion dels vaissèls en general (venas, artèrias o capillars).-ANGI :forma sufixada del mot grèc aggeiòn v. ANGI-angiectasi (f.) :dilatacion dun vaissèl sanguin o limfatic.angiendoteliòma (m.) :angiòma devolucion maligna.angina :nom generic de totas las afeccions inflamatòrias de la laringe. v. esquinància. (R. III, 191 - L. 174)angina de peitrina : dolor violenta del còr acompanhada dangoissa. anginós, -osa :relatiu, -iva a una angina.ANGIO- :forma prefixada del grèc aggeiòn (vas / vaissèl)angioblastòma (m.) :tumor del sistèma nerviós central.angiocardiografia :tecnica per metre en evidéncia radiologica de cavitats e de vaissèls gròsses del còr.angiocardiograma (m.) :clichat obtengut per angiocardiografia.angiocolecistiti (f.) :inflamacion de la vesicula e dels conductes biliars.angiocarp :pericarpi.angiocarp, -a :natura de la frucha protegida per un pericarpi.angiocarpèas (f. pl.) :familha de plantas.angiocarpic, -a :dotat, -ada dun pericarpi.angiocoliti (f.) :inflamacion dels canals biliars del fetge.angiodermiti (f.) :inflamacion dels vaissèls de la pèl.angioedema :formacion de zònas edematosas de la pèl, de las mucosas o de las viscèras.angiofluoroscopia :metòde per estudiar los vaissèls de la pèl.angiografia :radiografia dels vaissèls sanguins duna zòna de lorganisme.angiografic, -a :relatiu, -iva a langiografia.angiològ, -a :especialista (m. e f.) dangiologia.angiologia :branca de la medecina questúdia tòt çò que concernís lanatomia, la fisiologia e la patologia de laparelh circulatòri ; branca de lanatomia vegetala e animala questúdia los sistèmas conductors.angiologic, -a :relatiu, -iva a langiologia.angiòma (m.) :tumor benigna dels vaissèls.angiomatòsi (f.) :generalizacion dangiòmas per tot lo còrs.angioneuròsi (f.) :trastornament (prigonda alteracion morbosa (R. IV, 264) del sistèma vasomotor) a causa dun trebolament psiquic de tipe emocional.angiopatia :malautiá dels vaissèls en general.angiorrafia :sutura dins una paret de vaissèl.angiosarcòma (m.) :sarcòma que sa prolificacion cellulara ven dels elements conjonctius dels vaissèls sanguins.angiosarcomatòsi (f.) :sarcomatòsi emorragica multipla.angioscintigrafia :metòde dexploracion dels vaissèls sanguins.angioscòpi :aparelh per estudiar de prèp los vaissèls capillars.angioscopia :examèn visual dels vaissèls capillars.angiospasme :contraccion espasmodica dun vaissèl sanguin e, mai que mai, duna artèria.angiospasmodic, -a :relatiu, -iva a un angiospasme.angiospèrm, -a (adj. e subs.) :que sos organs reproductors son condensats dins una flor e que sas granas fecondadas son enclausas dins una frucha ; planta a flor.angiospèrmas (f. pl.) :sosembracament dels fanerogams (mai de 230 000 menas).angiospermia :natura de las angiospèrmas.angiospermic, -a :angiospèrm, -a ; relatiu, -iva a las angiospèrmas.angioplastia :dilatacion duna estenòsi arteriala.angiostenòsi (f.) :diminucion del diamètre dun vaissèl.angiotensina :substància questimula la secrecion daldosteròna e augmenta una pression arteriala tròp bassa.ANGL- :forma prefixada del latin anglus, -a, -um (anglés)angle :salida facha per doas drechas que se còpan ; canton ; recanton.anglada :contengut dun angle ; recanton.Anglada Josèp (1868-1930 :universitari occitan dAude. Anglatèrra : nom de país dEuròpa.anglés, -esa (adj. e subs) :relatiu, -iva a Anglatèrra ; persona o lenga dAnglatèrra ; creditor, -tritz renós, -osa.anglican, -a (adj. e subs.) :q.q. que fa partida de la glèisa dAnglatèrra (la nauta, la bassa o la del mièg)anglicisme :idiotisme de la lenga anglesa.anglicizacion :alinhament sus las costumas anglesas.anglicizar (v. tr.) :alinhar sus las costumas anglesas.anglicizar (s) :salinhar sus las costumas anglesas.anglofil, -a :quaima langlés o los Angleses.anglofòb :quaima pas langlés o los Angleses.anglofòn, -a :que parla anglés.anglòra :claupèire (f.) / claveta / engrisòla (Lacerta murorum)angoissa :englag ; angost (avenc).angoissar (v. tr.) :englajar / espaventar.angoissar (s) :senglajar ; sengalhonar ; sestofegar ;senganaussar ; sapassionar per (s.f.) angoissat, -ada :t.a. çaisús.angoissós, -osa :englajaire, -a / espaventable, -aangonar / engonar :engue. (L. 21 - R. II, 89)angost :avenc.anguila :mena de peis (Anguilla anguilla)Lo periple de las anguilas es pas de creire ! anguila de bartàs : colòbra. anguila de mar : (Conger vulgaris) anguilada : còp donat amb un mocador tòrç ; tustassals. anguilicultura :elevatge danguilas per la reproduccion.anguilifòrme :de la forma duna anguila.anguilulòsi (f.) :malautiá parasitària intestinala.anguilum :totas las anguilas en general.angular, -a :que fa angle.anguilat, -ada / anguilenc, -a :que revèrta una anguila. anguilièira : filat per trapar danguilas.angulós, -osa :qua dangles. (R. II, 96.)Còrs angulós. Caractèr angulós. Forma angulosa. ANGUSTI- :forma prefixada del latin angustus (estrech)angustifoliat, -ada :dotat, -ada de fuèlhas fòrt estrechas.angustipennat, -ada :amb dalas estrechas.Per la grafia «-pennat », v. (R. IV, 491) angustiròstre, -a :amb un bèc estrech. |