DICCIONARI GENERAL OCCITAN de Cantalausa

anecdòta :

eveniment segondari mai o mens curiós ; succession de pichons eveniments mai o mens curioses que fan la trama d’una òbra narrativa.

anecdotièr, -ièira :

persona que conta o que reculhís d’anecdòtas.

anecdotic, -a :

que relèva de l’anecdòta / segondari, -ària.

aneda :

feme de l’anet / guita / tira / rita ; cercela ; galinèla ; corbadòna (flor) (Narcissus poeticus)

anedon :

anet pichon.

anegresir (v. tr.) :

ennegresir ; escurcir.

anegresir (s’) :

s’ennegresir ; s’escurcir.

anegresit, -ida :

ennegresit, -ida.

anèl :

cèrcle de metal o de fust ; piton ; bartavèla.

anèla :

anèl grand ; anèl de cortina, de pel ; gansa.

anelada :

anèla de pel.

aneladura :

pel en anèlas.

anelaire, -a :

persona qu’anèla de pòrcs.

anelar (v. tr.) :

cargar un anèl (t. a.)
Anelar los pòrcs per los empachar de fosigar.

anelar (s’) :

se cargar un anèl ; se metre en anèlas.

anelastic, -a :

que manca d’elasticitat (t. tecn. de fisica)

anelasticitat :

manca d’elasticitat (t. tecn. de fisica).

anelatge :

l’accion d’anelar o de s’anelar.

anelid (m.) :

animal que fa partida dels anelids.

anelids (m. pl.) :

familha d’animals invertebrats.

anelièr, -ièira :

persona que farga o vend d’anèls.

anem ! (interj.) :

te’n fagas pas ! / Ardit ! / En avant !

anemia :

estat malautís de flaquesa progressiva amodada per una diminucion dels globilhons roges del sang ; flaquesa en general. L’anemia de la produccion.

anemiar (v. tr.) :

amodar una anemia.
Un climat caud e umid anemia bravament.

anemiar (s’) :

venir anemic.

anemic, -a :

que patís d’anemia.

ANEMO- :

forma prefixada del grèc anemòs (vent)

anemofil, -a :

que sa pollinizacion es facha pel vent.

anemofilia :

pollinizacion pel vent ; natura de las plantas
anemofilas.

anemofobia :

natura de las plantas que crentan bravament l’accion del vent ; qualitat de las que son armadas contra l’accion del vent.

anemograf :

anemomètre combinat amb un aparelh enregistrador, amb una maquina enregistrairitz.

anemografia :

estudi amb un anemograf de las variacions d’intensitat del vent.

anemograma (m.) :

grafic obtengut amb un anemograf.

anemomètre :

instrument per mesurar la fòrça del vent.

anemometria :

art de determinar la fòrça del vent.

anemometric, -a :

relatiu, -iva a la fòrça del vent.

anemona :

planta medecinala (Anemona pulsatilla)
anemona de mar : actinia.

anemonina :

camfre d’anemona.

anemoscòpi :

aparelh per determinar la direccion dels vents.

anencefal, -a :

qu’a pas d’encefal.

anencefalia :

abséncia d’encefal (m.)

anepatia :

supression o diminucion de las fonccions del fetge.

anequeliment :

adeliment ; aganiment.

anequelir (v. tr.) :

adelir / aganir.

anequelir (s’) :

s’adelir / s’anicar / s’avanir / afalhocar de fam.

anequelit, -ida :

aganit, -ida ; adelit, -ida.

anergia :

abséncia d’allergia.

anerotisme :

abséncia de plaser dins l’acte sexual.

anestesia :

insensibilitat totala o parciala.

anestesiaire, -a :

persona qu’anestesia.

anestesiar (v. tr.) :

endormir una dolor ; endormir parcialament o complètament una persona o un animal.

anestesiat, -ada :

insensibilizat, -ada (t.a.)

anestesic, -a (adj. e subs.) :

relatiu, -iva a l’anestesia ; substància qu’anestesia. L’etèr es un anestesic.

anestesiologia :

sciéncia de l’anestesia e de las activitats complementàrias.

anestesista (m. e f.) :

medecin o infirmièr, -ièira qu’anestesia.

anet (plt.) :

fenolh bastard (Anethum graveolens)
guit / rit / tiron. v. aneda.

anetòl :

substància tirada de l’anet (fenolh bastard).

aneuploïde, -a :

natura de l’organisme que sa dotacion cromosomica anormala es pas multipla d’un genòma determinat.

aneuploïdia :

estat de çò aneuploïde.

aneuria :

manca d’energia nerviosa.

aneurisma :

tumor que ven de la dilatacion d’una artèria.

aneurismal, -a :

relatiu, -iva a l’aneurisme.

aneurismorrafia :

metòde de suturacion d’un aneurisme.

anevassir (s’) :

se metre a la nèu.
Cresi que lo temps se vòl anevassir.

anèx, -a (adj. e subs.) :

çò anexat / çò ajonch.

anexar (v. tr.) :

ajónher quicòm a quicòm mai, de biais que
çò ajonch dependa de çò autre.
Occitània foguèt anexada a França en 1259.

anexar (s’) :

s’ajónher quicòm o q.q. d’un biais exclusiu.
S’ajónher la part pus bèla.

anexion :

accion d’anexar quicòm.

anfractuós, -osa :

baumelut, -uda.

anfractuositat :

redent ; baumèla ; angle de rocàs.
Anfractuositat cerebrala (t. tecn. de med.)

Augmentez votre trafic avec Banchange