|
-ANÇA :sufix occitan que marca « accion e resulta de » :assegurança - bastança, -concordança - desliurança. anca (f.) :maluc (m.) ; flanc de naviri ; carral ; rufositat de camin.ancada / ancal :còp de pè pel cuol ; petoiral ; carral.Trapèt un ancal que l’amaluguèt. ancar / ancalhar (v. intr. e tr.) :tustar sus las ancas ; caminar pesuc ; rebalar las ancas ; bolegar las ancas (anquejar)ancat, -da :de las ancas gròssas.ancassièr, -a :qu’a de bravas ancas ; que bolega las ancas.ancessor :ancian / davancièr / aujòl / ancestre (L. 21.)ancestre, -a :rèire-rèiregrand, -a. (L. 21)ancestral, -a :que nos ven dels ancestres.anchòia (f.) :mena de peis (Clupea encrasicholus)anchoiada :mangisca aprestada amb d’anchòias.anchoiat :sardas aprestadas coma las anchòias.-ÀNCIA :sufix occitan que denòta « natura o qualitat » :alternància - elegància - tolerància. ancian (adj. e subs.) : cargat, -ada d’ans ; persona vièlha. ancianament (adv.) :dins los tempses ancians.ancianetat :vielhum ; antiquitat.ancians (los) :los ancessors ; los aujòls ; los davancièrs.ancola :engarda ; esperon ; apièja.ancolia (plt.) :gant de pastora (Aquilegia vulgaris)(A. pirenaica) : (A. alpina) ; (A. Kitaibelii) ; (A. Reuteri) ancolar (v. tr.) :apiejar ; cauçar una planta ; estacar la vinha.ancora : aplech per plantar un naviri ; barra de fèrre per manténer doas parets. ancorar (v. tr.) :getar l’ancora.ancorar (s’) :se plantar / s’arrestar (naviri).ancoratge :accion o resulta d’ancorar o de s’ancorar.ancoreta :ancora pichona. |