DICCIONARI GENERAL OCCITAN de Cantalausa

ananàs (plt.) :

(Ananas sativus)

anangioplasia :

insufisença congenitala del sistèma vascular.

ananquit, -ida :

nairat, -ada. v. nairat.

anant, -a :

que ròtla plan (carri, veitura) ; graciós, -osa ; aimable,-a.

anant, -a :

passant, passanta ; caminaire, caminaira.

anantir / enantir (v. tr. e intr.) :

avançar dins son trabalh / entanchar.
Enantís tant que vòl, qu’es plen d’abeluc.

anantit, -da / enantit, -ida :

entanchat, -ada. (trabalh, òbra)

anap (m.) :

mena de copa.

anapiratic, -a :

qu’es la resulta d’un exercici perlongat d’un membre o de l’usatge continual d’un muscle.
Rampa (contraccion dolorosa musculara) anapiratica.

anaplasia :

desvolopament incomplèt o anormal d’una cellula o d’un teissut ; tumor maligna anaplasica.

anaplasic, -a :

relatiu, -iva a l’anaplasia.

anaplasmatacèas (f. pl.) :

familha de parasits de vertebrats.

anaplasmòsi (f.) :

infeccion de vertebrats dels païses cauds amodada per de parasits de la familha çaisús.

anaplastia :

operacion de cirurgia plastica.

anaplastic, -a :

relatiu, -iva a l’anaplastia.

anapleròsi (f.) :

restauracion, per empèut o protèsi, de çò perdut dins una nafradura.

anar (v. intr.) :

ir ; se’n anar / s’enanar ; caminar ; convenir ; èsser contengut / intrar ; èsser en bona santat.
« Consí anatz ? - Entre pauc e mens. »

anar (l’) / l’anada :

l’accion de caminar ; lo biais de caminar ; l’anament ; la santat ; las abituds ; las tissas ; l’anar e los uses ; lo comportament abitual.
An quitat l’anar del país.

anarquia :

abséncia de governament ; estat de desòrdre, de confusion, manca d’autoritat.

anarquic, -a :

relatiu, -iva a l’anarquia.

anarquicament :

d’un biais anarquic.

anarquisme :

doctrina politica que volonta e favorís
l’anarquia.

anarquista (m. e f.) :

adèpte, -a de l’anarquisme.

anartre, -a :

sens article ; sens articulacion visibla.
Los noms de païses de fluvis, de montanhas indeterminats son anartres :Occitània, Garona, Pirenèus...mas l’Occitània del millenari tresen, los Alps de Provença, los Pirenèus espanhòls...

anartria :

incapacitat d’articular los mots deguda a una lesion cerebrala.

anasarca :

idropisia del teissut soscutanèu e intermuscular ;
edema generalizat a tot lo còrs.

anasarquic, -a :

que patís d’anasarca.

Anastasi :

prenom m. Anastàsia : prenom f.

anastomosar (v. tr.) :

reünir per anastomòsi.

anastomosar (s’) :

se reünir per anastomòsi naturala.

anastomosat, -ada :

natura d’un lièch de riu o de ribièira devesit en braces nombroses que se separan e se tornan rejónher sovent.

anastomòsi (f.) :

reunion bot a bot, o amb un segment intermediari, naturala o cirurgicala, de dos conductes, de dos nèrvis.

anastomotic, -a :

relatiu, -iva a l’anostomòsi.

anastròfa :

inversion. Canta lo cocut dins la comba bèla.

anatèma (m.) :

reprobacion ; malediccion de la Glèisa.

anatematizar :

escumenjar ; reprovar (s.f.) (R. II, 80)

anatematizat, -ada :

escumenjat, -a ; reprovat, -ada.

Anatòli - Anatòlia :

prenoms.

Anatòli Cristian (1937-1987) :

universitari occitan.

anatomia :

sciéncia de l’estructura dels animals o de las plantas.

anatomic, -a :

relatiu, -iva a l’anatomia.

anatomicament :

d’un biais anatomic.

anatomista (m. e f.) :

especialista (m. e f.) d’anatomia.

anatoxina :

toxina microbiana neutralizada, e utilizada per d’unas vaccinacions.
Anatoxina difterica. Anatoxina tetanica.

anauçament :

accion o resulta d’anauçar.

anauçar / anautar / enauçar (v. tr.) :

far venir pus naut.

anauçar / anautar / enauçar (s’) :

venir pus naut.


Augmentez votre trafic avec Banchange