ananàs (plt.) :(Ananas sativus)anangioplasia :insufisença congenitala del sistèma vascular.ananquit, -ida :nairat, -ada. v. nairat.anant, -a :que ròtla plan (carri, veitura) ; graciós, -osa ; aimable,-a.anant, -a :passant, passanta ; caminaire, caminaira.anantir / enantir (v. tr. e intr.) :avançar dins son trabalh / entanchar.Enantís tant que vòl, ques plen dabeluc. anantit, -da / enantit, -ida :entanchat, -ada. (trabalh, òbra)anap (m.) :mena de copa.anapiratic, -a :ques la resulta dun exercici perlongat dun membre o de lusatge continual dun muscle.Rampa (contraccion dolorosa musculara) anapiratica. anaplasia :desvolopament incomplèt o anormal duna cellula o dun teissut ; tumor maligna anaplasica.anaplasic, -a :relatiu, -iva a lanaplasia.anaplasmatacèas (f. pl.) :familha de parasits de vertebrats.anaplasmòsi (f.) :infeccion de vertebrats dels païses cauds amodada per de parasits de la familha çaisús.anaplastia :operacion de cirurgia plastica.anaplastic, -a :relatiu, -iva a lanaplastia.anapleròsi (f.) :restauracion, per empèut o protèsi, de çò perdut dins una nafradura.anar (v. intr.) :ir ; sen anar / senanar ; caminar ; convenir ; èsser contengut / intrar ; èsser en bona santat.« Consí anatz ? - Entre pauc e mens. » anar (l) / lanada :laccion de caminar ; lo biais de caminar ; lanament ; la santat ; las abituds ; las tissas ; lanar e los uses ; lo comportament abitual.An quitat lanar del país. anarquia :abséncia de governament ; estat de desòrdre, de confusion, manca dautoritat.anarquic, -a :relatiu, -iva a lanarquia.anarquicament :dun biais anarquic.anarquisme :doctrina politica que volonta e favoríslanarquia. anarquista (m. e f.) :adèpte, -a de lanarquisme.anartre, -a :sens article ; sens articulacion visibla.Los noms de païses de fluvis, de montanhas indeterminats son anartres :Occitània, Garona, Pirenèus...mas lOccitània del millenari tresen, los Alps de Provença, los Pirenèus espanhòls... anartria :incapacitat darticular los mots deguda a una lesion cerebrala.anasarca :idropisia del teissut soscutanèu e intermuscular ;edema generalizat a tot lo còrs. anasarquic, -a :que patís danasarca.Anastasi :prenom m. Anastàsia : prenom f.anastomosar (v. tr.) :reünir per anastomòsi.anastomosar (s) :se reünir per anastomòsi naturala.anastomosat, -ada :natura dun lièch de riu o de ribièira devesit en braces nombroses que se separan e se tornan rejónher sovent.anastomòsi (f.) :reunion bot a bot, o amb un segment intermediari, naturala o cirurgicala, de dos conductes, de dos nèrvis.anastomotic, -a :relatiu, -iva a lanostomòsi.anastròfa :inversion. Canta lo cocut dins la comba bèla.anatèma (m.) :reprobacion ; malediccion de la Glèisa.anatematizar :escumenjar ; reprovar (s.f.) (R. II, 80)anatematizat, -ada :escumenjat, -a ; reprovat, -ada.Anatòli - Anatòlia :prenoms.Anatòli Cristian (1937-1987) :universitari occitan.anatomia :sciéncia de lestructura dels animals o de las plantas.anatomic, -a :relatiu, -iva a lanatomia.anatomicament :dun biais anatomic.anatomista (m. e f.) :especialista (m. e f.) danatomia.anatoxina :toxina microbiana neutralizada, e utilizada per dunas vaccinacions.Anatoxina difterica. Anatoxina tetanica. anauçament :accion o resulta danauçar.anauçar / anautar / enauçar (v. tr.) :far venir pus naut.anauçar / anautar / enauçar (s) :venir pus naut. |