DICCIONARI GENERAL OCCITAN de Cantalausa

amor (m.) :

impuls fisic o sentimental que buta un sèxe cap a un autre, una persona cap a una autra ; devocion d’una persona per una autra o per Dieu, la Santa Verge, los sants... ; fòrt sentiment positiu per q.q. o per quicòm.
Las amors (f. pl.). Far l’amor / far l’acte d’amor.
Es un amor de nenon : es un nenon adorable.
Amor cortés : element basic de la poesia dels trobadors.
Amor liure : fòra tot ligam afectiu, religiós o social.
Amor platonic : fòra tot plaser sexual.

amor de / per amor de / pr’amor de (l.p.) (loc. prep.) :

per.
Vendrai per amor de te far plaser.

amor que / per amor que / pr’amor que (l.p.) / per que :

(conjonccion subordinativa causala) : per çò que / que.
Amor que s’enfusque pas laissa-lo tranquil. Demòra, amor que me fas besonh.

amora :

frucha de l’amorièr (Morus alba)
frucha de la rome (Rubus fruticosus)
amora de rastolh (Rubus caesius)
Las amoras de la rome m’agradan mai.

« amoral, -a » :

amical, -a / afectuós, -osa (sens abusiu donat per Mistral)

amoral, -a :

indiferent, -a a tot principi moral.

amoralisme :

abséncia de tota morala.

amoralista (adj. e subs.) :

adèpte, -a de l’amoralisme.

amoralitat :

caractèr de çò amoral.

amorar (v. tr. e intr.) :

crestar / galar / caponar (cobrir una feme de letz) ; (cobrir une feme de gèst, en parlant d’aucèls).

« amòrça » e derivats (fr.) :

v. amòrsa.

amorçar / amorcir (v. tr. arc.) :

doblet d’amortar / amortir.

amorçador :

atudador.

amorçaire, -a :

persona qu’atuda.

amorçatge :

accion o resulta d’amorçar (d’amortar).

amorejar (v. tr. e intr.) :

calinhejar ; far l’amor ; èsser amorós, -osa ; se jónher a.

amorejar (s’) :

se sarrar ; se jónher.

« amoreleta » :

v. morèla.

amoreta :

amor feble e passadís ; amigueta ; ventolin ;
sonalhon (plt.) : (Briza media)
« Aquelas montanhas se rebaissaràn
e mas amoretas se raprocharàn. » (cançon pop.)

amorèu :

fragostièr / asenièr ; ampon ; fragosta ; ase (frucha)

amòrf, -a :

sens forma definida ; non cristallizat, -ada ; sens energia / mòl / molàs, mòla / molassa.
Fosfòr amòrf. Persona amòrfa.

amorfisme :

estat de çò amòrf, de q.q. d’amòrf.

amorfinisme :

estat morbós per privacion de morfina.

amorièr :

mena d’arbre (Morus alba) ; (M. nigra)

amorièira :

plantacion d’amorièrs.

amoriscar / amorosar / amorosir (s’) :

tombar amorós.

amoriscat, -ada :

tombat amorós, tombada amorosa. S’es amoriscat d’una polidaTolosana.

amorós, -osa :

persona que n’aima una autra d’amor.

amorosament :

d’un biais amorós.

amorosar (v. tr.) :

far venir amorós, -osa.

amorosar (s’) :

venir amorós, -osa / tombar amorós, -osa.

amorosat, -ada / amorosit, -ida :

amorós, -osa.

amorralhar / amorrialar (v. tr.) :

muselar un buòu, una vaca ; lor metre una museta de fen, de civada al mus (al musèl)

amorrar (v. tr.) :

far tombar de morres ; abocar.

amorrar (s’) :

se jónher morre contra morre ; tombar de morres ; s’abocar.
S’es amorrada e s’es afrabada lo nas.
amorretat : caluquitge.

amòrri, -ia :

que quita pas de tornejar / falord, -a (feda, anhèl...) ; caluc, -uga ; piòt, -a / nèci, nècia.

amorricar (s’) :

s’amorrar / tombar de morres.

amòrsa :

esca (f.) ; capsula (R. II, 273)

amorsador :

aplech per amorsar, per començar.
Amorsador de rodièr, de menusièr...

amorsar (v. tr.) :

escar ; començar quicòm.

amorsatge :

accion d’amorsar ; accion de començar.
Amorsatge d’una pompa, d’un sifon, d’un trabalh...

amortament / amortiment :

estat d’un naviri amortit ;
accion o resulta d’amortir o de s’amortir (d’alentir o de s’alentir).

amortar / amortir (v. tr.) :

atudar / estofar ; tuar / atudar ; alentar / alentir (naviri) (L. 20)
Lo timonièr amortís lo naviri per se sarrar del pòrt.

amortar / amortir (s’) :

s’afeblir ; s’atudar ; morir ;
s’asimar (mèla) ; se calar ; far lo mòrt ; s’alentir.
S’amortís un pauc cada jorn.
Ai amortida la mèla del cotèl en capusant de bois.

amortat, -ada / amortit, -ida :

t. a. çaisús.

amortesir (v. tr.) :

diminuir / atudar un deute.
Après amortesir sos deutes se prenguèt la retirada.

amortesit, -ida :

t. a. çaisús.

amortieirar (v. tr.) :

garnir amb de mortièr ; cimentar.
Amortieiratz-me las apevasons coma cal.

amortizar (v. tr.) :

convertir en ben de man mòrta ; atudar un deute pauc a pauc ; suprimir un emplec vacant.


Augmentez votre trafic avec Banchange