|
DICCIONARI GENERAL OCCITAN de Cantalausa
AMIL- : forma prefixada del grèc amylòn (amidon)
amilacèu, -èa : de la natura de l’amidon ; que conten d’amidon.
amilasa : enzim qu’amòda l’idrolisi dels glucids.
amilasemia : taus de l’amilasa dins lo sang.
amilasuria : augmentacion de la quantitat d’amilasas dins las urinas.
AMILO- : forma prefixada del grèc amylòn (amidon)
amilobacteria : bacteria anaerobica del tub digestiu dels mamifèrs.
amilogèn, -a : que produtz d’amidon.
amilogenèsi (f.) : formacion d’amidon.
amilograf : aparelh per mesurar las variacions de viscositat d’una suspension de farina dins l’aiga.
amilograma : grafic d’amilograf.
amiloïd (subs.) : mena de proteïna ; mena de substància que revèrta l’amidon.
amiloïde, -a (adj.) : que revèrta l’amidon ; que ne conten.
amiloïdòsi (f.) : afeccion caracterizada pel depaus d’amiloïds sus las viscèras.
amilolisi (f.) : degradacion de l’amidon e de las substàncias amilacèas.
amilòsi (f.) : malautiá caracterizada pel depaus d’una substància amiloïda al nivèl de la paret de las arteriòlas d’unas viscèras.
amilolitic, -a : relatiu, -iva a l’amilolòsi.
amimia : pèrdia mai o mens totala de l’utilizacion dels gèstes coma simbòls de las idèas o dels sentiments.
amimic, -a : relatiu, -iva a l’amimia.
|
|