|
amb :prep. per marcar una situacion comuna, lo mejan, lo contacte, l’instrument, l’acompanhament... v. ab, p. 143.Amb lo vesin nos sèm mancats. (occitanisme) S’es copada una lesca de pan amb la cotèla. A passada sa dimenjada amb sas amigas. amb aquò / amb tot aquò (loc. prep.) :pr’aquò / ça que la.amb aquò que (loc. conj.) :baste que.ambaissada (del gallés AMBACTIO, mission) :mission transmesa per un governament a un governament estrangièr ; representacion diplomatica d’un país dins un autre ; residéncia de l’ambassador o de l’ambassairitz.ambaissador, ambaissairitz :responsable, -a d’ambaissada ;persona que representa son país al sens figurat : Nòstres ambaissadors pus braves son los trobadors. amban :galariá cobèrta sus las parets enrodairas ancianas ; retaule de botiga ; soslàupia. (del bas lat. ambannus) (R. II, 69)ambanar (v. tr.) :provesir amb de galariás cobèrtas.ambedós, ambedoas (adj.) : totes dos, totas doas. Ambèrt :prenom.AMBI- :forma prefixada del latin ambo abdós. v. abdos. v. ambidèxtre - ambisexual - ambivalent.ambicion :desir fòrt de progrès, d’onors, de dignitats, de reputacion... ; (pej.) : desir desordenat.ambicionar (v. tr.) :aver d’ambicion per quicòm.ambicionat, -ada :desirat, -ada amb ambicion. ambiciós, -osa : qu’a d’ambicion.ambiciosament :amb ambicion.ambidexteritat :qualitat de q.q. d’ambidèxtre.ambidèxtre, -a (adj. e subs.) :que se servís egalament de la man esquèrra coma de la drecha. (R. V, 77)ambidextrisme :v. ambidexteritat.ambient (adj. e subs. m.) :qu’enròda de cada band l’airal que l’òm i viu ; atmosfèra qu’existís a l’entorn d’una persona ; reaccion d’ensemble d’una amassada ; enavant plen de jòia. E non pas una « ambiança » (fr.)L’aire ambient. La temperatura ambienta. L’ambient familial me mancava. I aviá dins la sala un ambient fòl. ambigèn, -a :de doas menas.Calici ambigèn. Planta ambigèna. ambigú, -a :qu’admet diferentas interpretacions. (R. II, 71)ambigüament :d’un biais ambigú.ambigüitat :estat de çò qu’es ambigú.ambiofonia :reproduccion electroacostica del son amb de nautparlaires.ambisexual, -a :bisexual, -a.ambisexualitat :bisexualitat.ambitus (lat.) :amplitud. (t. tecn. de musica)ambivaléncia :existéncia simultanèa de dos valors diferentas, de doas significacions opausadas, d’emocions o de sentiments contradictòris.L’ambivaléncia de las representacions oniricas. ambivalent, -a :que presenta ambivaléncia.amblaire, -a :que camina coma un caval.amblada :brava secossa ; tanada.ambladura :anar (pas) de l’animal que camina a l’amble.amblar / amblejar (v. intr.) :caminar coma un caval. (R. II, 71)amble :anar d’un caval.AMBLI- :forma prefixada del grèc amblus (feble ; obtus)ambliòp, -a (adj. e subs.) :que patís d’ambliopia.ambliopia :tota baissa de la vista, quina que ne siá la causa ; gra primièr de l’amauròsi. v. pus naut.ambliopsid :peis dels uèlhs generalament atrofiats.ambliopsids (m. pl.) :familha de peisses.amblioscòpi (m.) :aparelh per estudiar la vista.ambola :fiòla.ambon :airal aplechat dins las glèisas per i legir al pòble las epistòlas e los evangèlis.ambra (f.) (R. II, 70) / ambre (m.) (subs. e adj.) :mena de fossil ; jaune viu ; concrecions (R.II,456) intestinalas del cachalòt ; mena de musc.ambrar (v. tr.) :perfumar amb d’ambre gris.ambrenc,-a :color d’ambre.ambreta (plt.) :(Hibiscus abelmoschus)(Centaurium suaveolens) ; (Centaurea jacea) Ambròsi / Ambruèis :prenom.ambrosia (f.) :aliment o bevenda del dieus.ambrosian, -a :relatiu, -iva a sant Ambròsi.-AMBUL :forma sufixada del lat. ambulare (caminar)v. funambul - somnambul. ambulància :veitura aplechada per carrejar de malauts.ambulancièr, -ièira :persona que mena una ambulància.ambulant, -a :que va d’un airal a un autre.Mercadièr ambulant. Especièr ambulant. ambulatòri, -a :que servís son que per caminar ; qu’a pas de sèti fix ; que pòt èsser fach o suportat sens arrestar sas activitats normalas.Patas ambulatòrias. Tribunal ambulatòri. Tractament medical ambulatòri. |