|
amar, -a :amargant, -a.Çò amargant me desagrada pas. amarament :amb amarum.amaran, -a :que fa de frucha amarganta.amarant (plt) :meca de piòt / blet rog / coa de guèine /flor de gelosiá (Amarantus paniculatus) amarantacèa :planta de la familha de las amarantacèas.amarantacèas (f. pl.) :familha de plantas.amarar (v. tr.) :trempar ; enaigar ; submergir.amarar (s’) :s’azardar en mar.amarat, - ada :en mar.amarcir (v. tr. e intr.) :far venir amargant ; èsser amargant ; donar d’amarum.amarcit, -ida :amargant, -a.amarari (plt.) :(Galium cruciata)amarejar (v. intr.) :èsser amargant / èsser amar.La tisana de camomilha amareja. amarejar (s’) :venir amar.Sabi pas per qué s’es amarejat contra ieu. amarèl / amarèla :cerieiràs (cerièis fòl) ; mena de plantaamarganta :(Ornithopus ebracteatus) ; (O. compressus)(Thlaspi occitanicum) « amarèl» - « amarelar » :v. amanèl - amanelar.amarenc, -a :amar, -a / amargant, -a.amaresa :amarum / amaror / amaretat.amareta (plt.) :(Polygala vulgaris)amaretat :amaresa / amarum.amargalh :v. margalh.amargassa :v. margassa.amargant, -a :amar, -a.amargantament :d’un biais amargant ; amb amarum.amargantar (v. tr.) :far venir amargant ; venir amargant.amargantejar (v. intr.) :èsser amargant, -a.La genciana amarganteja. amargantor (f.) :amarum (m.)amargar / amarguejar (v. intr.) :èsser amargant, -a.amargar (s’) :s’enfugir.amargasson :mena d’amarovièr. (Cerasus avium)« amarge » :v. marge.amargenar (v. intr.) :far pàisser sus las abroas ; mordir sul camp del vesin.Tota sa vida aurà amargenat suls vesins ! amargenar (s’) :pàisser sus las abroas.amargotejar (v. intr.) :aver un gost un pauc amargant.amarguir (v. tr.) :maselar un buòu, una vaca, un moton...Amarguir es un trabalh de boquièr. amarguit, -ida :maselat, -ada.amarican, -a (del lat. amaricans (amar) v. amargant. amaridit,-ida (adj.) :que cèrca a se maridar cèrca que cercaràs.amarilis (plt.) :madòna (Amaryllis belladona)amarina (plt.) :vim (Salix vitellina) ; ( S. viminalis)brota de vim. amarinar (v. tr.) :far venir plegadís coma lo vim ; tòrcer ;amigadar / amistosar / amistançar. amarinar (v. tr.) :lançar un naviri.amarinar (s’) :venir plegadís coma lo vim ; venir mòl ; se laissar tòrcer ; s’amigadar / s’amistosar.Lo pan, quand s’amarina, marca la pluèja. amarinar (s’) :partir en mar ; s’acostumar a la mar.amarinàs (plt.) :mena de sause (Salix caprea)amarinat, -ada :t. a. dels vèrbs amarinar.amarinatge :partença en mar ; acostumança a la mar.amarinatge :accion de far venir plegadís.amarinièr, amarinièira :soca de vim.amarinós, -a :de mal rompre ; plegadís, -issa ; flexible, -a.« amarmir » e derivats :v. amarvir.amaron (plt.) :(Anthemis Cotula) ; (Iberis amara)(Melilotus officinalis) ; (Lathyrus aphaca) ; (L. odoratus) (Lotus hirsutus) ; (Ornithopus) ; (Coronilla scorpioides) (Polygonum hydropiper) ; (Æsculus Hippocastanum) amarós, -osa :amar, -a ; trist, -a ; solombrós, -osa.amarovièr :calprús (cerièis canin) (Cerasus avium)amarra :cable que servís per amarrar un naviri, una nau ;còrda per manténer quicòm en plaça. amarraire, -a :persona qu’amarra un naviri, una nau, un bagatge...amarrar (v. tr.) :manténer amb un cable, una còrda (naviri, nau, bagatge...)amarrar (s’) :s’estacar endacòm (naviri)amarrar (v. tr.) :amontetar ; tesaurizar (L. 363) ; se téner del tròç.amarrat, -ada :amontetat, -ada ; estacat, -ada a la tèrra.amarratge :accion o resulta d’amarrar o de s’amarrar.amarrocar (v. tr.) :amontetar ; far téner del tròç.amarrocar (s’) :s’amontetar ; s’acoconar ; se calhar ; s’agrumelar.amarrocat, -ada :t. a. çaisús.« amarrua » :v. verruga.amarum :amaresa / amaror.Quand agèt begut l’amarum de la vida... amarvidament :a la lèsta / a la buta-buta.amarvit, -ida :escarrabilhat, -ada / aluserpit, -ida / alebraudit, -ida / esperdigalhat, -ada.Jès, mon Dieu, qu’es amarvit ! amarvir (v. tr.) :aprestar ; preparar; dispausar ; provesir.amarvir (s’) :s’afanar ; s’aprestar ; *s’activar (v. R. II,21)« amarzir » :v. amarcir. |