DICCIONARI GENERAL OCCITAN de Cantalausa

alvet / alveòl (m.) :

mena d’estug qu’enclaus lo mèl de las abelhas.

alveograf :

aparelh per determinar las qualitats plasticas de las farinas e del blat.

alveograma :

grafic obtengut amb un alveograt.

alveòl (m.) :

cavitat pichonèla. Alveòls de las dents.

alveolar, -a :

relatiu, -iva a d’alveòls ; que revèrta d’alveòls ;
t. tecn. de fonetica. Nèrvis alveolars. Artèria alveolara.
S e Z son de fricativas alveolaras.

alveolat, -ada :

format, -ada d’alveòls, coma la bresca de las abelhas. La bresca es alveolada.

alveolectomia :

reseccion de las parets ossosas alveolaras d’una dent.

alveolisi (f.) :

destruccion progressiva d’un alveòl, mai que mai dental.

alveoliti (f.) :

inflamacion d’un alveòl dental ; inflamacion dels alveòls pulmonars.

alveolizacion :

formacion d’alveòls.

ALVEOLO- :

forma prefixada del mot alveòl.

alveolodental, -a :

relatiu, -iva a la dent e a l’alveòl dental.

alveolopalatal, -a :

relatiu, -iva a las consonantas articuladas al limit dels alveòls e del cèl de boca dur.

alvin, -a :

que ven de la partida terminala de l’intestin.
Dejeccions alvinas. Flux alvin. Evacuacion alvina.


Augmentez votre trafic avec Banchange