DICCIONARI GENERAL OCCITAN de Cantalausa

aluc (m.) :

abeluc ; estrambòrd.

alucaire, -a :

persona qu’aluca quicòm o q.q. (t.a.)
A totjorn agut un agach alucaire.

alucada :

còp d’uèlh ; agach.

alucalh :

lenha menuda per alucar lo fuòc.

alucalhar (v. tr.) :

alucar amb de lenha menuda.

alucarèl (d’) :

d’alucalh (de lenha menuda).

alucar (v. tr.) :

alumar ; escometre ; (s.f.) corroçar bravament.

alucar (s’) :

se levar (astre) ; s’enflamar ; s’acometre.

alucat, -ada :

t. a. çaisús.

aluchar (v. tr.) :

luchar ; aterrar a la lucha.

aluchar (s’) :

s’exercir a la lucha ; se luchar.

alucita :

mena de tinha (parpalhòl pichon de las alas gris-jaune que sa canilha afraba lo gran del cerealum) (Sitotroga cerealella)

alucitat, -ada :

afrabat, -ada per las alucitas.

alucrir (v. tr.) :

favorir l’amor del lucre.

alucrir (s’) :

trapar l’amor del lucre ; aver l’amor del lucre.
A dich de (a fòrça de) mainejar d’argent s’es alucrit.

aluda :

basana (pèl de moton aprestada per far dobladura).

aludar :

aprestar una pèl ; tanar ; tustassar.

aludar (s’) :

se voludar pel sòl ; s’alimenar ; s’espatarrar.

aludat, -ada :

t. a. çaisús.

aludièr, -ièira :

afachaire, -a (persona qu’aprèsta una pèl)

alugorar (v. tr.) :

esclairar ; enluminar / illuminar (R. IV, 105)

alum (m.) :

doble sulfat d’alumini e de potassi.

aluma :

lenha qu’esclaira la boca del forn.

alumada :

caça a la luminada (l.p.)

alumaire, -a :

persona qu’aluca quicòm o q.q. (s.f.)

alumar (v. tr. e intr.) :

alucar ; acometre. (L. 17)

alumar (s’) :

s’alucar.

alumatge :

accion d’alucar o de s’alucar.

alumenament :

esclairatge ; brave esclairatge.

alumenar (v. tr. e intr.) :

enluminar / illuminar ; esclairar.

alumenat, -ada :

illuminat, -ada.

alumenariá :

caça a la luminada.

alumeta :

aluqueta (tija de fust amb una substància inflamabla
per alucar lo fuòc, la cigarreta... ) v. alumar.

alumetaire, -a :

persona que fasiá o que vendiá d’alumetas.

ALUMIN- :

forma prefixada del mot alumini.

alumina :

oxid d’alumini.

aluminar (v. tr.) :

combinar amb l’alumini.

aluminariá :

fabrica que i se fa d’alumini.

aluminat :

sal que l’alumini i jòga un ròtle acid.

alumini (m.)

E non pas « aluminium » (fr.)

aluminiar (v. tr.) :

cobrir d’una pellicula tèunha d’alumini.

aluminiat, -ada :

cobèrt, -a d’una pellicula tèunha d’alumini.

aluminiatge :

accion d’aluminiar quicòm.

aluminic, -a :

relatiu, -iva a l’alumini ; que ne conten.

aluminifèr, -a :

que conten d’alumini.

aluminizacion :

accion o resulta d’aluminar.

ALUMINO- :

forma prefixada del mot alumini.

aluminós, -osa :

que conten d’alum o d’alumina.

aluminòsi :

malautiá dels paumons per inalacion de posca d’alumini.

aluminosilicat :

sal de silici e d’alumina.

aluminotermia :

produccion de calor per combustion de posca d’alumini.

alunar (v. intr.) :

far quicòm amb la bona lunason ; * impregnar d’alun. v. (R. IV, 637)
Una fusta plan alunada bolega pas.
Alunar una estòfa.

alunariá :

fabrica d’alun.

alunatge :

accion d’alunar.

alunhar / alonhar (v. tr.) :

escartar ; mandar pus luènh.

alunhar / alonhar (s’) :

s’escartar ; s’enanar pus luènh.

alunhament :

estat de çò alunhat.

alunhat, -ada :

luènh, -a.

alunifèr, -a :

que conten d’alun.

alunir (v. tr.) :

se pausar sus la luna.

alunissatge :

accion d’alunir.

alunita :

sulfat natural d’alumini e de potassi idratat que se’n pòt tirar l’alun.

alupadís,-issa (adj. e subs) :

cobés, -esa ; cobesença ; agach cobés. Es totjorn estat un òme alupadís.

alupaire, -a :

persona que cobeseja.

alupament :

accion d’agachar amb cobesença.

alupar (v. tr.) :

agachar amb cobesença ; manjar dels uèlhs.
A la tissa d’alupar totas las filhas polidas.

alupat, -ada :

cobés, -esa.

aluquet / luquet :

mena d’aluqueta / d’alumeta.

alurar (s’) :

prene un aire rusat, fin, escarrabilhat ;
plegar d’èsser tròp nèci. Alan s’es plan alurat.

alurat, -ada :

escarabilhat / esperdigalhat, -ada / aluserpit, -ida. alús : perpal / palfèrre.

alusentiment :

accion de far venir lusent, -a.

alusentir / alusir (v. tr.) :

far venir lusent, -a.

alusentir (s’) :

venir lusent, -a ; s’apimpar.

alusentit, -ida :

lusent, -a ; apimpat, -ada.
A la cara alusentida dels que son en bona santat.

alusir :

alusentir.

alusir (s’) :

s’alusentir.

alussar (v. tr.) :

soslevar amb un alús ; tustassar q.q.

alussar (s’) :

s’animar.

alussat, -ada :

soslevat, -ada amb un alús ; tabassat, -ada.

alut, -uda :

provesit, -ida d’alas ; qu’a de bravas alas.

alutrar (v. tr.) :

observar ; espiar ; agachar amb enveja.

alutrat, ada :

t. a. çaisús

Augmentez votre trafic avec Banchange