DICCIONARI GENERAL OCCITAN de Cantalausa

alt, -a / aut, -a :

naut, -a. D’alt en plond : de naut en bas.

Altaïr :

estela de primièira grandor.

alterabilitat :

estat de çò que pòt èsser alterat.

alterable, -a :

que se pòt alterar ; que pòt èsser alterat, -ada.

alteracion :

accion o resulta d’alterar o de s’alterar.
Lo tèxt original a subidas de bravas alteracions.

alterar (v. tr.) :

desnaturar / farlabicar / falsificar ; donar set. La cooperativa a alterat mon brave vin.

alterar (s’) :

se desnaturar ; cambiar en mal.
Sa cara s’alterèt quand aprenguèt la novèla.
Sa santat s’es plan alterada despuèi un an.

alterat, -ada :

desnaturat / farlabicat / falsificat, -ada.

alteratiu, -iva :

qu’amòda pauc a pauc un càmbiament.
Un remèdi alteratiu (R. II, 46)

altercacion :

querèla subta, violenta e corta. (R. II, 45)

alter ego (lat. que vòl dire « un autre ieu, un autre el ») :

òme de fisança cargat, eventualament, de remplaçar q.q. ; amic intim / amic inseparable. alteritat : estat de çò qu’es autre. (t. tecn. de filosofia)

altèrn, -a :

natura de dos angles formats per doas drechas copadas per una secanta, de part e d’autra de la secanta ; de part e d’autra. Angles altèrns. Fuèlhas altèrnas.

alternador :

generador electric per produire de tensions e de corrents alternatius.

alternància :

accion o resulta d’alternar.
L’alternància, en democracia, es una causa bona.

alternar (v. tr. e intr.) :

far succedir o se succedir regularament.

alternat, -ada :

variat, -ada.

alternatiu, -iva (adj. e subs) :

que torna amb mai o mens
de regularitat ; dilèma (m.) : de doas causas una.
Los movements alternatius del pendul.

alternativa :

succession mai o mens regulara ; causida
entre doas possibilitats.

alternativa (cast.) :

ceremonia pichona, a la debuta d’una corrida, per far d’un novelari un torero vertadièr.

alternativament :

d’un biais alternatiu.

ALTERNI- :

forma prefixada del lat. alternus (altèrn, -a)

alterniflòr, -a :

qu’a de flors altèrnas.

alternifoliat, -ada :

qu’a de fuèlhas altèrnas.

alternipennat, -ada :

natura de las nervaduras d’una fuèlha que caduna d’entre elas s’inserís en un punt diferent del nèrvi principal. (v. (R. IV, 491)
Fuèlha alternipennada.

alternipetal, -a :

que sos petals son altèrns.

alternisepal, -a :

que sos sepals son altèrns.

altesa :

(R. II, 59) Son altesa lo prince Un Tal.

ALTI- :

forma prefixada del latin altus (naut).

altimètre :

aparelh per mesurar l’altitud.

altimetria :

sciéncia de la mesura de l’altitud.

altimetric, -a :

relatiu, -iva a l’altimetria.

altimetricament :

de mercé l’altimetria.

altipòrt :

pichon aerodròm de montanha.

altitud :

auçada d’un punt de la tèrra per rapòrt al nivèl de
la mar. L’altitud de Rodés es de 630 mètres.

altiu, -iva :

ufanós, -osa e auturós, -osa. (R. II, 59)
Òme altiu. Paraulas altivas.

altivament :

d’un biais altiu.

alto (de l’it. alto) :

nom de la votz pus bassa d’una femna ;
cantaira qu’a una votz d’alto ; instrument de musica de quatre còrdas.

ALTO- :

forma prefixada del latin altus (naut).

altocumulus :

nivol d’altitud mejana (4.000 m.) formada de flocassas dels contorns pro definits, dispausadas en grops o en tièiras.

altostratus :

nivol d’altitud mejana (de 2.000 a 6.000 m.), bravament espandida (de desenas a de centenas de quilomètres), e que a la forma d’un vel grisós puslèu foscós.

altor :

nautor. v. alt.

« altre, -a » :

v. autre.

altretant / atretant (adv.) :

aitant. E non pas « autant » (fr.)

altruïsme :

actitud que fa grand compte d’autrú. v. autrú.

altruïsta (adj. m. e f.) :

persona que fa grand compte d’autrú, que se sacrifica per autrú.
Sentiments altruïstas : sentiments generoses.


Augmentez votre trafic avec Banchange