alt, -a / aut, -a :naut, -a. Dalt en plond : de naut en bas.Altaïr :estela de primièira grandor.alterabilitat :estat de çò que pòt èsser alterat.alterable, -a :que se pòt alterar ; que pòt èsser alterat, -ada.alteracion :accion o resulta dalterar o de salterar.Lo tèxt original a subidas de bravas alteracions. alterar (v. tr.) :desnaturar / farlabicar / falsificar ; donar set. La cooperativa a alterat mon brave vin.alterar (s) :se desnaturar ; cambiar en mal.Sa cara salterèt quand aprenguèt la novèla. Sa santat ses plan alterada despuèi un an. alterat, -ada :desnaturat / farlabicat / falsificat, -ada.alteratiu, -iva :quamòda pauc a pauc un càmbiament.Un remèdi alteratiu (R. II, 46) altercacion :querèla subta, violenta e corta. (R. II, 45)alter ego (lat. que vòl dire « un autre ieu, un autre el ») :òme de fisança cargat, eventualament, de remplaçar q.q. ; amic intim / amic inseparable. alteritat : estat de çò ques autre. (t. tecn. de filosofia)altèrn, -a :natura de dos angles formats per doas drechas copadas per una secanta, de part e dautra de la secanta ; de part e dautra. Angles altèrns. Fuèlhas altèrnas.alternador :generador electric per produire de tensions e de corrents alternatius.alternància :accion o resulta dalternar.Lalternància, en democracia, es una causa bona. alternar (v. tr. e intr.) :far succedir o se succedir regularament.alternat, -ada :variat, -ada.alternatiu, -iva (adj. e subs) :que torna amb mai o mensde regularitat ; dilèma (m.) : de doas causas una. Los movements alternatius del pendul. alternativa :succession mai o mens regulara ; causidaentre doas possibilitats. alternativa (cast.) :ceremonia pichona, a la debuta duna corrida, per far dun novelari un torero vertadièr.alternativament :dun biais alternatiu.ALTERNI- :forma prefixada del lat. alternus (altèrn, -a)alterniflòr, -a :qua de flors altèrnas.alternifoliat, -ada :qua de fuèlhas altèrnas.alternipennat, -ada :natura de las nervaduras duna fuèlha que caduna dentre elas sinserís en un punt diferent del nèrvi principal. (v. (R. IV, 491)Fuèlha alternipennada. alternipetal, -a :que sos petals son altèrns.alternisepal, -a :que sos sepals son altèrns.altesa :(R. II, 59) Son altesa lo prince Un Tal.ALTI- :forma prefixada del latin altus (naut).altimètre :aparelh per mesurar laltitud.altimetria :sciéncia de la mesura de laltitud.altimetric, -a :relatiu, -iva a laltimetria.altimetricament :de mercé laltimetria.altipòrt :pichon aerodròm de montanha.altitud :auçada dun punt de la tèrra per rapòrt al nivèl dela mar. Laltitud de Rodés es de 630 mètres. altiu, -iva :ufanós, -osa e auturós, -osa. (R. II, 59)Òme altiu. Paraulas altivas. altivament :dun biais altiu.alto (de lit. alto) :nom de la votz pus bassa duna femna ;cantaira qua una votz dalto ; instrument de musica de quatre còrdas. ALTO- :forma prefixada del latin altus (naut).altocumulus :nivol daltitud mejana (4.000 m.) formada de flocassas dels contorns pro definits, dispausadas en grops o en tièiras.altostratus :nivol daltitud mejana (de 2.000 a 6.000 m.), bravament espandida (de desenas a de centenas de quilomètres), e que a la forma dun vel grisós puslèu foscós.altor :nautor. v. alt.« altre, -a » :v. autre.altretant / atretant (adv.) :aitant. E non pas « autant » (fr.)altruïsme :actitud que fa grand compte dautrú. v. autrú.altruïsta (adj. m. e f.) :persona que fa grand compte dautrú, que se sacrifica per autrú.Sentiments altruïstas : sentiments generoses. |