DICCIONARI GENERAL OCCITAN de Cantalausa

alò !

(interjeccion d’origina angloamericana per apelar o respondre al telefòn).

ALO- :

forma prefixada del grèc hals, halòs (sal).

alobatir / alobir (s’) :

revertar un lop.

alobatit, -ida / alobit, -ida :

que revèrta un lop.

alòca (frucha de l’aloquièr) :

cabordena / comanèla / corinton / colindron.

alòdi (arc.) :

tèrra de liura e plena proprietat.

Alòdia :

prenom. E non pas « Elodia » (fr.)

alodial, -a (arc.) :

relatiu, -iva a un alòdi. Bens alodials.

alofil, -a / alofit, -a :

que s’agrada dins los terrens salats.
Plantas alofilas / plantas alofitas.

alogaire (arc.) :

mandaire (que mandava la novèla que caliá còire al forn banal) ; adobaire.

alogar (v. tr.) :

metre a sa plaça ; adobar ; aprestar ; assignar ; daubar ; tustassar.
L’adobaire agèt lèu fach de m’alogar l’òs desplaçat.

alogat, -ada :

t.a. çaisús.

alogar (s’) :

se plaçar ; s’arrengar ; se jaire ; se pintar ; prene sa plaça pel forn comunal (arc.)

alogatge :

adobament ; aprestatge ; reparacion.

alogèna (adj. e subs. m. e f.) :

se ditz del clòr e dels elements quimics de la meteissa familha ; mena de lampa.
Substància alogèna. Lampa alogèna / alogèna (m.)

alogenacion :

introduccion d’alogènas dins una molecula organica.

alogenat, -ada :

que conten un alogèna.

alogenur :

combinason quimica que conten un alogèna.

alogia :

afasia (resulta de l’incapacitat d’aver una idèa) ; absurditat.

alogic, -a :

que patís d’alogia ; absurd, -a (qu’escapa a la logica)

alografia :

descripcion, istòria de las sals.

Alòi :

prenom.

along / alongui :

retard. Ne cal finir sens mai d’alonguis.

alongable, -a :

que pòt èsser alongat, -ada.

alongada :

çò alongat.

alongaire, -a :

persona qu’alonga , que paga pas sulcòp,
qu’es totjorn tardiu per far quicòm.
Alongaire o es totjorn estat, e cambiarà pas !

alongament / alongatge :

accion o resulta d’alongar o de s’...
Alongament d’una rauba. Alongament dels jorns.

alongar (v. tr. e intr.) :

venir pus long ; far venir pus long ;
estirar ; far d’alonguis ; retardar.
A partir de genièr los jorns alongan tornarmai.
Alongar lo braç. Alongar lo pas. Alongar lo nas.

alongar (s’) :

se jaire pel sòl de tot son long ; tombar pel sòl de tot son long ; prene lo camin pus long ; s’atardivar.

alongatge :

accion d’alongar.

alongum :

salsa tròp alongada.

alonhar :

v. alunhar.

alonzar (v. tr.) :

tanar / tabassar / tustassar.

alonzat, -ada :

tanat, -ada / tabassat, -ada / tustassat, -ada.
alopecia : pèrdia del pel del cap ; abséncia parciala o totala de pel, de lana, de plumas. (R. II, 56)

aloquièr (plt) :

(Ribes alpinum)

alordir (v. tr.) :

far venir pus pesuc.

alordir (s’) :

venir pus pesuc.

alordit, -ida :

vengut pus pesuc, venguda pus pesuga.

alosar (s’) :

s’enfangar.

alosat, -ada :

enfangat, -ada.

alosta :

blima de genèst.

alotjar (v. intr.) :

lotjar ; abitar ; demorar.

alotjar (s’) :

se lotjar. S’es alotjat a L’Abitarèla.

alotjat, -ada :

lotjat, -ada.


Augmentez votre trafic avec Banchange