DICCIONARI GENERAL OCCITAN de Cantalausa

ALL- :

forma prefixada del grèc allòs (autre). v. allergia.

Allan Robèrt (1927-1998) :

poèta occitan d’Erau.

allartar (s’) :

s’entraucar ; s’entunar.

allartat, -ada :

entraucat, -ada ; entunat, -ada.

allegacion :

accion o resulta d’allegar ; causa allegada /
declaracion.
Las allegacions de l’acusat seràn verificadas.

allegar (v. tr.) :

citar coma autoritat ; donar coma rason,
argument o excusa. (R. IV, 40)
Alleguèt tot un fum de rasons.

allegoria :

representacion d’una idèa per un image, un tablèu... ; çò que representa quicòm per semblança suggestiva ; òbra literària o artistica qu’utiliza aquel procediment.

allegoric, -a :

relatiu,-iva a l’allegoria ; que conten una allegoria. Representacion allegorica.

allegoricament :

d’un biais allegoric.

allegorisme :

metòde allegoric d’interpretar quicòm.

allegorista (m. e f.) :

qu’interprèta quicòm allegoricament.

allegorizacion :

accion o resulta d’allegorizar.

allegorizar (v. tr.) :

balhar a quicòm un sens allegoric.

allegresa :

sentiment de plaser que nais d’una viva satisfaccion e se manifèsta exteriorament. (R. IV, 53)

allegro (it.) :

moderadament viu (tèrme de musica).

ALLELO- :

forma prefixada del grèc allelòn (recipròc)

allelomòrf, -a :

que se presenta jos mai d’una forma.
Gènes allelomòrfs.

allelomorfisme :

natura de çò allelomòrf.

allelotròp (subs. m.) :

mescla en equilibri de doas formas d’un compausat desmotròp.

alleluià ! (interj. ebraïca) :

exclamacion d’allegresa.(R. II, 55)
planta que florís per Pascas (Oxalis acetosella)

allergèn (subs. m.) :

substància que pòt amodar una allergia.
Lo pollèn en un allergèn.

allergia :

sensibilitat de l’organisme a l’accion d’unas substàncias ; aversion instintiva per quicòm o per q.q.
Allergia a la posca. Allergia al pollèn.

allergic, -a :

relatiu, -iva a una allergia ; q.q. que ne patís.

allergològ, -a :

especialista (m. e f.) d’allergologia.

allergologia :

branca de la medecina qu’estúdia los mecanismes de l’allergia e las afeccions allergicas.

allergografia :

metòde d’apreciacion de las allergias.

alligatòr (angl.) :

crocodil d’America.

alliteracion :

repeticion de meteissas sonoritats per produire una mena d’armonia imitativa o suggestiva.
Obrir lo talh amb un talhon d’enfant d’elefant.
Amb un simpleton de pichon tanocon de nasson.

ALLO- :

forma prefixada del grèc allòs (autre).

alloaglutinacion :

aglutinacion especifica amodada per un anticòrs.

alloaglutinina :

alloanticòrs que fa pròva, in vitro, d’una reaccion d’aglutinacion, dins de condicions donadas.

alloanticòrs :

anticòrs produch per d’individús diferents, mas de meteissa espècia.

alloantigèn :

antigèn geneticament diferent d’un autre.

allobar :

element quimic de composicion isotopica diferenta de la naturala.

allobròg, -a :

un Allobròg fasiá partida d’un pòble gallés.

allocinesia :

perturbacion de la mobilitat (med.)

al lòc de / en lòc de (loc. prep.) :

en plaça de / a l’encura de.
En lòc de badar, balha-me un còp de man !

al lòc que (loc. conj.) :

puslèu que.
Puslèu que se melhorèsse s’emmaliguèt encara mai.
allocacion : subsidi (R. V, 282)
Allocacion de caumatge. Allocacion prenatala.
Allocacion de maternitat. Allocacion de lotjament.

allocatari, -ària :

beneficiari, -ària.

allocentrisme (t. tecn. de psicologia) :

tendéncia a far d’autrú lo centre de l’univèrs.

alloctòn -a (adj. e subs.) :

qu’es sortit, -ida del país ont demòra ; que sos elements venon d’endacòm mai.
Alloctòn es lo contrari d’autoctòn.
Una ròca alloctòna.

allocucion :

discors entre pauc e mens brèu.
Allocucion radiofonica. Allocucion televisada .

allofòn, -a (adj. e subs.) :

varianta d’un meteis son en fonccion de son environament ; que sa lenga mairala es pas la del país que i demòra.
Sèm venguts allofòns dins nòstre país !

allofonia :

natura d’un fonèma allofòn ; estat d’una persona allofòna.

alloftalmia :

anomalia de la coloracion del viston d’un uèlh o dels dos.

allogamia :

fertilizacion del pistil d’una planta pel pollèn d’una autra planta de la meteissa espècia o pas.

allogenèu, -a :

arribat, -ada i a pas gaire dins un país.

alloglòt, -a :

que parla una autra lenga.
Los Occitans sèm alloglòts.

allolalia :

anomalia del lengatge que fa remplaçar un mot per un autre.

allometria :

mòde de creissença animala ont d’unes organs butan pus vitament (R. V, 558), o pus lentament, que l’ensemble dels còrs. (t. tecn. de biologia)

allometric, -a :

relatiu, -iva a l’allometria.

allomòrf, -a :

que vària en fonccion del contèxt (en parlant d’un morfèma) ; que vària de forma cristallina (en parlant d’una ròca).

allomorfic, -a :

relatiu, -iva a l’allomorfisme.

allomorfisme :

natura de çò allomòrf.

allopata (m. e f.) :

que practica l’allopatia ; contrari d’omeopata. Medecin allopata.

allopatia :

nom que los medecins omeopatas donan a la medecina oficiala.

allopatic, -a :

relatiu, -iva a l’allopatia.

allopoliploïd, -a (adj. e subs.) :

poliploïd estable, resulta de la multiplicacion d’una resèrva cromosomica unica.

allopoliploïdia :

estat d’una varietat allopoliploïda.

allopollèn :

pollèn d’una flor transportat sus una autra flor.

allopsicòsi (f.) :

perturbacion dins la percepcion de fenomèns exteriors al malaut.
alloritmia : aritmia periodica del còr o del pols.

allosindèsi (f.) :

apariatge, dins las cellulas d’un ibrid, dels cromosòmas dels dos parents.

allosòma :

cromosòma particular que, dins un dels dos sèxes, existís en dos exemplars identics e, dins l’autre sèxe, en dos exemplars diferents o en un sol.

allosteria :

deformacion d’una molecula de proteïna que
modifica o suprimís sas proprietats enzimaticas.

allosteric, -a :

capable, -a de subir o d’amodar una allosteria.

allotonic, -a :

natura d’una solucion qu’a pas la meteissa pression osmotica que lo liquid amb que òm lo vòl mesclar.

ALLOTRIO- :

forma prefixada del grèc allótrios (estranh ; extèrn)

allotriodontia :

implantacion anormala de las dents.

allotriofagia :

ingestion psicopatologica de substàncias non-comestiblas.

allotriomòrf, -a :

natura dels minerals deformats per la manca d’espaci per se desvolopar.

allotriosomia :

perturbacion de l’odorat que sentís quicòm mai en lòc de l’odor normala.

allotròp (subs.) :

doblet (cadun dels mots d’una lenga qu’an la meteissa etimologia).
Loís e Clovís son d’allotròps de Clodoveu.
Ospital es un allotròp d’ostal.

allotropia :

proprietat d’unes còrs (carbòni, fosfòr...) de se presentar jos mai d’una forma amb de proprietats fisicas diferentas.

allotropic, -a :

natura de çò allotròp ; relatiu, -iva a l’allotropia.
Loís e Clovís (Clodoveu) son dos prenoms allotropics.

allotropisme :

allotropia.

allucinacion :

accion o resulta d’allucinar.
Aviá d’allucinacions amodadas per la dròga.

allucinador, -airitz :

que balha d’allucinacions.
Vision allucinairitz.

allucinar (v. tr.) :

amodar visions o percepcions imaginàrias ;
captivar irresistiblament (s.f.)

allucinant, -a :

qu’obsedís ; que fa venir baug.

allucinatòri, -a / allucinogèn, -a :

qu’amòda d’allucinacions.
Campairòls allucinogèns. Drògas allucinogènas.

alludir (v. tr. e intr.) :

far allusion a.

allusion :

accion o resulta d’alludir.

allusiu, -iva :

que fa allusion a quicòm. Paraulas allusivas.

allusivament :

d’un biais allusiu.

alluvial, -a :

que ven de las alluvions.
Tèrras alluvialas. Plana alluviala.

alluvion :

lais / lapa (depaus laissat per las aigas d’un corrent que sa carga despassa sa capacitat de carreg). (R. II, 56)

alluvionament :

formacion d’alluvions.
L’alluvionament, de còps que i a, fa un deltà.

alluvionar (v. intr.) :

depausar d’alluvions.
Ròse alluviona bravament.

alluvionari, -ària :

relatiu, -iva a las alluvions.
Una tèrra d’origina alluvionària.

Augmentez votre trafic avec Banchange