DICCIONARI GENERAL OCCITAN de Cantalausa

ALI- :

forma prefixada del latin ala (ala) v. alifèr - alifòrme.
« alia » : v. aliga.

aliança :

accion o resulta de s’aliar o de far s’aliar.
Sèm ben cosins, mas pas que per aliança.

aliar / aligar (v. tr.) :

unir ; ajustar ; mesclar ; combinar.

aliar (s’) :

s’unir per un tractat (pòbles) ; s’unir per un pacte, per un matrimòni (personas).

aliàs :

autrament dich. (mot utilizat davant un escais)
Azais, aliàs Lo Biçolat.

aliatge :

combinason de dos metals o mai.
Aliatge de fèrre e de coire. A. d’aur e d’argent...

alibarda (plt.) :

limbarda (Inula crithmoides)
(Inula viscosa.)

alibi (del lat. alibi :

endacòm mai) : pròva que q.q. de suspècte èra endacòm mai al moment d’un delicte o d’un crim.
Se capitèt que son alibi èra pas vertadièr.

aliblanc :

pinsard de pels òrts (Pyrrhula pyrrhula)
alibre : alet / pala (alba d’una ròda idraulica)

Alícia :

prenom.

alicòt :

tombadas de pol a l’estofat.
Un alicòt me ven totjorn per gost.

aliechar (s’) :

se metre al lièch ; se jaire (cerealum).

aliechat, -ada :

al lièch. S’es aliechada, qu’aviá fòrça fèbre.
Ai la civada que s’es aliechada.

alienable, -a :

que pòt èsser alienat, -ada (vendut, -uda).

alienacion :

baujum / foliá ; accion o resulta d’alienar o de s’alienar ; transmission d’una proprietat a q.q. mai.
Alienacion mentala. Alienacion d’un domeni.

alienant, -a :

capable, -a d’alienar ; qu’aliena.

alienar (v. tr.) :

cedir quicòm a q.q. ; renonciar a un drech natural ; far pèrdre l’èime / far pèrdre la rason.
Alienar sa libertat. Es la guèrra que l’alienèt.

alienar (s’... q.q.) :

pèrdre l’amistat de q.q. o las relacions amb q.q.

alienat, -ada :

baug, -ja / fòl,-a.

alienista (m. e f.) :

psiquiatre, -a.

Alienòr :

prenom femenin.

Alièr :

ribièira que nais en Gavaudan (Occitània) ; departament occitan. v. p. 1053.

alièr, -ièira :

persona que jòga a l’ala, dins un espòrt collectiu.

alifar (v. tr.) :

alindar ; alisar ; polir ; abenar.

alifar (s’) :

se reganhar ; reguitnar.

alifat, -ada :

alindat, -ada ; alisat, -ada ; polit, -ida /
abenat, -ada per l’usura. Vestit alifat.

alifèr, -a :

provesit, -ida d’alas.

alifòrme, -a :

en forma d’ala ; que revèrta una ala.

alifrant, -a :

atrasent, -a / atractiu, -iva.
Una proposicion alifranta.

alifrar (v. tr.) :

agoludir ; atirar ; atraire ; afiscar.
L’alifrèt amb d’argent.

alifrat, -ada :

t. a. çaisús.

aliga :

frucha de l’aliguièr / druèlha / albaliga.

aligament :

l’accion d’aligar.

aligança / aligatge :

v. aliança.

aligar (v. tr.) :

ensorrar.

aligàs :

bachàs / baudràs / boldràs / fangàs / fraunhàs / gaulhàs / tautàs / lodràs.

aligat, -ada :

enfangat, -ada. Del gallés LIGA : fanga.

aligòt :

purèia de trufas amb de toma fresca.
L’aligòt d’Aubrac es tipicament roergat.

« aligra » :

v. aliga.

aliguièr / albaliguièr :

mal fraisse (Sorbus Aucuparia)

« alimac » :

v. limac.

alimenar (s’) :

se rebordelar per la posca, per l’èrba... Las galinas s’alimenan per la posca o per la sabla.

aliment :

substància que servís a la nutricion ; çò que se manja o çò que se beu ; tot çò que servís a manténer una causa.

alimentacion :

accion o resulta d’alimentar o de s’...

alimentador, -airitz (adj. e subs.) :

qu’alimenta ; aparelh per alimentar. Maquina alimentairitz.

alimentar (v. tr.) :

noirir ; sustentar (R. III, 210)
Alimentar q.q. Alimentar lo fuòc.

alimentar (s’) :

se noirir ; se sustentar.

alimentari, -ària :

relatiu, -iva als aliments.
Pension alimentària. Regim alimentari.
Literatura alimentària (pej.)

« alimfar » :

v. alifar.

alimfocitòsi (f.) :

diminucion notabla del nombre dels limfocits.

« alin » :

v. ailains.

Alina / Lina / Lineta :

prenoms.

alinada :

mena de rasim aramon.

alincar (s’) :

s’afiscar / s’afiscalhar.

alincat, -ada :

afiscat, -ada / afiscalhat, -ada.

alindar (v. tr.) :

alifar ; ajustar ; afiscar ; adornar.

alindar (s’) :

s’alifar ; s’ajustar ; s’afiscar ; s’adornar.

alineà :

reculament d’una linha per un paragraf novèl.

alinhada :

rengada.

alinhament :

accion o resulta d’alinhar o de s’alinhar.

alinhar (v. tr.) :

enrenguetar ; metre a la rega.
Se contunhas aital, te faràs alinhar !

alinhar (s’) :

se metre a la rega ; s’enrenguetar.

alinjar (v. tr.) :

provesir en linge.

alinjar (s’) :

se crompar de linge.

alinjat, -ada :

provesit, -ida en linge.

alisma (plt.) :

èrba de cinc còstas (Alisma plantago)

« alinquièr » :

v. aguilent.

alismatacèa :

planta de la familha de las alismatacèas.

alismatacèas (f. pl.) :

familha de plantas.

aliòs :

gres impermeable que l’òm tròba mai que mai dins las selvas lanesas (de las Lanas d’Occitània).

aliron / alairon :

nadarèla triangulara de peisses gròsses (espadon, verdon...) ; nadarèla dorsala d’unes cetacèus ; extremitat d’ala de polalha ; aleta articulada, en coa d’ala d’avion, e que sa manòbra permet a l’avion de virar ; t. tecn. d’arquitectura.
Me soi manjat un aliron de pol.

aliòs (m.) :

sistre (mena de tap) compausat de gres ferruginós.

aliquòta (adj. e subs f.) :

nombre divisaire ; josmultiple.
3 es una part aliquòta de 12.

alisa (una) :

aplech per aplanar lo sòl ; mena de rebala.

alisador :

lo drap que cobrís la taula per alisar de farda.

alisaire,-a :

persona qu’alisa lo linge ; persona qu’alisa una paret ; un enjaulaire, una enjaulaira.

alisar (v. tr.) :

lissar , polir ; lissar lo linge ; polir unaparet, una pòst... ; enjaular ; liscar (v. intr.) : limpar.
Alisar la bugada. Alisar una persona.

alisat, -ada :

t. a. çaisús.

alisar / aliscar (s’) :

se quilhar ; s’adornar ; s’apimpar.

alisat, -ada / aliscat, -ada :

adornat, -ada ; apimpat, -ada.
S’es alisada per anar dançar.

alisatge :

accion o resulta d’alisar o de s’alisar.

Aliscamps (los) :

ancian cementèri d’Arles ; l’avenguda pus celèbra de París ; lo Paradís (s.f.)

« aliscar » :

v. alisar.

alisièr :

drulhièr (Del gallés ALISIA) (Sorbus aria)

alispada / alispal :

brave tustassal.
L’alispada que trapèt lo laissèt moquet.

alispar (v. tr.) :

alisar q.q. ; amaganhar q.q. ; calinejar q.q. ; tustassar / tabassar / tanar.

aliurament :

accion o resulta d’aliurar.

aliurar (v. tr.) :

metre una talha sus una tèrra ; averigar un pes. aliurat -ada : averigat, -ada.

alivent :

estòfa que reculhís lo gran que sortís del ventador.


Augmentez votre trafic avec Banchange