aleà (del lat. alea : azard) :risca (f.) dinconvenients ; (t. tecn. de med.) : riscas terapeuticas.aleatòri, òria :azardós, -osa (que depend dun eveniment incertan o duna contingéncia).Sondatge aleatòri. Grandor aleatòria (matematicas) aleatòriament :dun biais aleatòri.alebraudit, -ida :aluserpit, -ida ; escarrabilhat, -da.alecçonar :v. aleiçonar.« aleda» - « aledon » :v. alapeda.« alechar » (s) :(l.p.) v. saliechar.« alechar » (fr.) :v. alifrar.alegar (v. tr.) :pretendre / metre en abans ; cercar dautras dificultats.alegar (v. intr.) :musar / pèrdre temps.alegant, -a :arrogant, -a ; confleta (m. e f.) ; insolent, -a.alegant, -a (adj. e subs.) :arrogant, -a ; confleta ; insolent, -a ; contaire, -a qualassa, que ne finís pas ; grand -a parlaire, -a.alegorant, -a :avenent, -a ; prevenent, -a ; agradiu, -iva.alegorat,-da :galòi, -a ; alègre, -a ; gadal, -a ; galhard, -a.alègrament :amb alegrança. v. çaijós.alegrança :sentiment de brave plaser.alegrar, -ir (v. tr.) :èsser la causa per q.q. dun brave plaser.alegrar, -ir (s) :venir alègre.alègre,-a :gadal,-a ; galòi,-a. (R. IV, 52 - L. 15)alegresa / alegria / alegretat / alegror :alegrança / allegresa (R. VI, 68 - IV, 53)aleia (Lévy, 15) :camin bordat darbres, de randas o de faissas.(e non pas « alèa » / « alèia » (fr.) aleialar (v. tr.) :averigar una mesura ; justifiar / justificar ; escandalhar / escandilhar.aleiçonament / alecçonament :accion daconselhar, de donar de conselhs.aleiçonar / alecçonar (v. tr.) :donar de conselhs ; far la leiçon / far la lecçon.Se faguèt aleiçonar per son paire. aleiçonat, -ada / alecçonat, -ada :aconselhat, -ada ; remochinat, -ada.aleitar / aliechar (v. tr.) :metre al lèit / metre al lièch.aleitar / aliechar (s) :se metre al lèit / se metre al lièch. aleitat, -ada / aliechat, -ada : al lièch / al lèit.Es aliechada despuèi dos meses. alemand, -a (adj. e subs.) :relatiu, -iva a Alemanha ; persona o lenga dAlemanha.Alemanha :nom de país dEuròpa.alen :respiracion ; sofle ; coratge.Pèrdre lalen a dich de (a fòrça de) córrer. alena :alen ; sofle ; ventada.alenada :expiracion.alenador :respiralh ; bojal ; dosilh.alenament :respiracion.alenar (v. intr. e tr.) :respirar ; far respirar ; sentir.alenós, -osa :asmatic, -a.alencada :sarda a la sal.« alencambra » :v. luscambra.alende :alen ; alena (respiracion).alendar (v. intr. e tr.) :alenar ; guelsar (cleussar) (l.p.)alengar (v. tr.) :bufar a q.q. çò que deu dire ; rasonar q.q.alengar (s) :sinsolentar.Salenguèron una brava orada. alengat, -da :que parla plan ; lengut, -da.alenhieirar (v. tr.) :amontetar de lenha ; far de gavèls.alenós, -osa :asmatic, -a.alenpudent, -a :punais, -a / bocapudent, -a.alenquiment :defalhença / defalhiment / malaise.alenquir (s) :feblir ; afalhocar.Salenquís, que manja pas totjorn a sadol. alenquit, -ida :anequelit, -ida.alentament / alentiment :accion o resulta dalentir.Un alentiment de cinemà. alentar / alentir (v. tr) :diminuir la velocitat, lo ritme.alentar / alentir (s) :diminuir de velocitat, de ritme.alentorn (m.) :tot lo torn ; al ròdol.Agachèt alentorn abans de panar la galina. « alèra » :v. alara« alerar » :v. alenar.alèrt, -a :alebraudit, -ida / aluserpit, -ida / esperdigalhat, -ada.alèrta ! :interj. per avisar q.q. dun malparat (perilh).alèrta :senhal / alarma ; menaça ; crenta ; perilh.A la mendre alèrta sonarem lo medecin (mètge) alertament :en alèrta / en alarma ; amb vigilància.alertar :avertir ; alarmar. Alertèt los gendarmas.Cal pas alertar qualquun per pas res. Alès :nom de vila de Gard (Occitània).alesenc, -a / alestenc, -a (adj. e subs.) :q.q. dAlès.aleserar / alesorar (s) :prene son temps ; musardejar.Salesorava sus la sabla al bòrd de la mar. aleserat, -ada / alesorat, -ada. alestiment :accion o resulta dalestir o de salestir.alestir (v. tr.) :aprestar ; preparar ; dispausar.Alestiguèt lo sopar dins lafar duna ora. alestir (s) :saprestar / se preparar ; sabilharMalestissi per anar dançar. Se cal alestir : se cal téner prèst. alet :alibre (pala de ròda idraulica).aleta (dim. dala) :nadarèla de peis ; pecilha de cuèr ; tèrme darquitectura o de marina.aleta (far l) :(en parlant del gal) enrodar una galina en rebalant una ala pel sòl ; (en parlant dun òme) cortejar una femna.Es quicòm de curiós de véser un gal que fa laleta. aletrar (s) :sinstruire.aletrat, -ada :Es una persona plan aletrada.aleucemic, -a :relatiu, -iva a laleucia.aleucia :manca de leucocits.aleugieiriment :pèrdia de pes.aleugieirar / aleugieirir (v. tr.) :far venir pus leugièr.aleugieirar / aleugieirir (s) :venir pus leugièr.aleujaire, -a :persona qualeuja.aleujament :descarga ; desliurança de femna quespèra.aleujar / aleugir (v. tr.) :aleugieirar ; sangnar una feda malauta ; desliurar una feme ; descargar dun pes.Calguèt aleujar lo muòl que refusava davançar. aleujar / aleugir (s) :se far pus leugièr ; se desvestir ; se descargar. Alèuja-te, que siás tròp vestit.aleujat, -ada / aleugit, -ida : vengut,-da pus leugièr, -a. aleujatge :accion daleujar ; accion de sangnar (R. V, 153)ALEURO- :forma prefixada del grèc aleuròn (farina)aleuromètre :aparelh utilizat per mesurar la qualitat panificabla de la farina.aleurona :substància proteïca de resèrva dins las granas dunas plantas.aleva :(fust del davant o del darrièr de la sèla) : arçon ; cancèl.alevadar (v. tr.) :besalar.Cal alevadar en ivèrn, ques la mòrta sason. alevament :accion dalevar o de salevar.alevar (v. tr.) :enauçar ; enairar ; relevar ; supausar ;inventar ; deslargar quicòm de fals ; augmentar. alevar (s) :senauçar ; senairar ; sesclairir (temps) ;reguitnar ; sinventar una falsa rumor ; sensenhar. aleviar (v. tr.) :aleujar. (R. IV, 60)Alèx - Alexandre :prenoms.Alexandria :vila dEgipte, famosa per sa civilizacion antica.alexandrin :vèrs de dotze sillabas.« Una esclaca de vin quand la set vos escana...» J.B., Remembre de patz (1946) Inedit. alexandrin, -a :relatiu, -iva a Alexandria ; duna subtilitat excessiva.Bibliotèca alexandrina. Discussions alexandrinas. alexandrinisme : /h3>civilizacion grèga dAlexandria, del sègle III abans J.C. al sègle III après J. C. |