DICCIONARI GENERAL OCCITAN de Cantalausa

aleà (del lat. alea : azard) :

risca (f.) d’inconvenients ; (t. tecn. de med.) : riscas terapeuticas.

aleatòri, òria :

azardós, -osa (que depend d’un eveniment incertan o d’una contingéncia).
Sondatge aleatòri. Grandor aleatòria (matematicas)

aleatòriament :

d’un biais aleatòri.

alebraudit, -ida :

aluserpit, -ida ; escarrabilhat, -da.

alecçonar :

v. aleiçonar.

« aleda» - « aledon » :

v. alapeda.

« alechar » (s’) :

(l.p.) v. s’aliechar.

« alechar » (fr.) :

v. alifrar.

alegar (v. tr.) :

pretendre / metre en abans ; cercar d’autras dificultats.

alegar (v. intr.) :

musar / pèrdre temps.

alegant, -a :

arrogant, -a ; confleta (m. e f.) ; insolent, -a.

alegant, -a (adj. e subs.) :

arrogant, -a ; confleta ; insolent, -a ; contaire, -a qu’alassa, que ne finís pas ; grand -a parlaire, -a.

alegorant, -a :

avenent, -a ; prevenent, -a ; agradiu, -iva.

alegorat,-da :

galòi, -a ; alègre, -a ; gadal, -a ; galhard, -a.

alègrament :

amb alegrança. v. çaijós.

alegrança :

sentiment de brave plaser.

alegrar, -ir (v. tr.) :

èsser la causa per q.q. d’un brave plaser.

alegrar, -ir (s’) :

venir alègre.

alègre,-a :

gadal,-a ; galòi,-a. (R. IV, 52 - L. 15)

alegresa / alegria / alegretat / alegror :

alegrança / allegresa (R. VI, 68 - IV, 53)

aleia (Lévy, 15) :

camin bordat d’arbres, de randas o de faissas.
(e non pas « alèa » / « alèia » (fr.)

aleialar (v. tr.) :

averigar una mesura ; justifiar / justificar ; escandalhar / escandilhar.

aleiçonament / alecçonament :

accion d’aconselhar, de donar de conselhs.

aleiçonar / alecçonar (v. tr.) :

donar de conselhs ; far la leiçon / far la lecçon.
Se faguèt aleiçonar per son paire.

aleiçonat, -ada / alecçonat, -ada :

aconselhat, -ada ; remochinat, -ada.

aleitar / aliechar (v. tr.) :

metre al lèit / metre al lièch.

aleitar / aliechar (s’) :

se metre al lèit / se metre al lièch. aleitat, -ada / aliechat, -ada : al lièch / al lèit.
Es aliechada despuèi dos meses.

alemand, -a (adj. e subs.) :

relatiu, -iva a Alemanha ; persona o lenga d’Alemanha.

Alemanha :

nom de país d’Euròpa.

alen :

respiracion ; sofle ; coratge.
Pèrdre l’alen a dich de (a fòrça de) córrer.

alena :

alen ; sofle ; ventada.

alenada :

expiracion.

alenador :

respiralh ; bojal ; dosilh.

alenament :

respiracion.

alenar (v. intr. e tr.) :

respirar ; far respirar ; sentir.

alenós, -osa :

asmatic, -a.

alencada :

sarda a la sal.

« alencambra » :

v. luscambra.

alende :

alen ; alena (respiracion).

alendar (v. intr. e tr.) :

alenar ; guelsar (cleussar) (l.p.)

alengar (v. tr.) :

bufar a q.q. çò que deu dire ; rasonar q.q.

alengar (s’) :

s’insolentar.
S’alenguèron una brava orada.

alengat, -da :

que parla plan ; lengut, -da.

alenhieirar (v. tr.) :

amontetar de lenha ; far de gavèls.

alenós, -osa :

asmatic, -a.

alenpudent, -a :

punais, -a / bocapudent, -a.

alenquiment :

defalhença / defalhiment / malaise.

alenquir (s’) :

feblir ; afalhocar.
S’alenquís, que manja pas totjorn a sadol.

alenquit, -ida :

anequelit, -ida.

alentament / alentiment :

accion o resulta d’alentir.
Un alentiment de cinemà.

alentar / alentir (v. tr) :

diminuir la velocitat, lo ritme.

alentar / alentir (s’) :

diminuir de velocitat, de ritme.

alentorn (m.) :

tot lo torn ; al ròdol.
Agachèt alentorn abans de panar la galina.

« alèra » :

v. alara

« alerar » :

v. alenar.

alèrt, -a :

alebraudit, -ida / aluserpit, -ida / esperdigalhat, -ada.

alèrta ! :

interj. per avisar q.q. d’un malparat (perilh).

alèrta :

senhal / alarma ; menaça ; crenta ; perilh.
A la mendre alèrta sonarem lo medecin (mètge)

alertament :

en alèrta / en alarma ; amb vigilància.

alertar :

avertir ; alarmar. Alertèt los gendarmas.
Cal pas alertar qualqu’un per pas res.

Alès :

nom de vila de Gard (Occitània).

alesenc, -a / alestenc, -a (adj. e subs.) :

q.q. d’Alès.

aleserar / alesorar (s’) :

prene son temps ; musardejar.
S’alesorava sus la sabla al bòrd de la mar.
aleserat, -ada / alesorat, -ada.

alestiment :

accion o resulta d’alestir o de s’alestir.

alestir (v. tr.) :

aprestar ; preparar ; dispausar.
Alestiguèt lo sopar dins l’afar d’una ora.

alestir (s’) :

s’aprestar / se preparar ; s’abilhar
M’alestissi per anar dançar.
Se cal alestir : se cal téner prèst.

alet :

alibre (pala de ròda idraulica).

aleta (dim. d’ala) :

nadarèla de peis ; pecilha de cuèr ; tèrme d’arquitectura o de marina.

aleta (far l’) :

(en parlant del gal) enrodar una galina en rebalant una ala pel sòl ; (en parlant d’un òme) cortejar una femna.
Es quicòm de curiós de véser un gal que fa l’aleta.

aletrar (s’) :

s’instruire.

aletrat, -ada :

Es una persona plan aletrada.

aleucemic, -a :

relatiu, -iva a l’aleucia.

aleucia :

manca de leucocits.

aleugieiriment :

pèrdia de pes.

aleugieirar / aleugieirir (v. tr.) :

far venir pus leugièr.

aleugieirar / aleugieirir (s’) :

venir pus leugièr.

aleujaire, -a :

persona qu’aleuja.

aleujament :

descarga ; desliurança de femna qu’espèra.

aleujar / aleugir (v. tr.) :

aleugieirar ; sangnar una feda malauta ; desliurar una feme ; descargar d’un pes.
Calguèt aleujar lo muòl que refusava d’avançar.

aleujar / aleugir (s’) :

se far pus leugièr ; se desvestir ; se descargar. Alèuja-te, que siás tròp vestit.
aleujat, -ada / aleugit, -ida : vengut,-da pus leugièr, -a.

aleujatge :

accion d’aleujar ; accion de sangnar (R. V, 153)

ALEURO- :

forma prefixada del grèc aleuròn (farina)

aleuromètre :

aparelh utilizat per mesurar la qualitat panificabla de la farina.

aleurona :

substància proteïca de resèrva dins las granas d’unas plantas.

aleva :

(fust del davant o del darrièr de la sèla) : arçon ; cancèl.

alevadar (v. tr.) :

besalar.
Cal alevadar en ivèrn, qu’es la mòrta sason.

alevament :

accion d’alevar o de s’alevar.

alevar (v. tr.) :

enauçar ; enairar ; relevar ; supausar ;
inventar ; deslargar quicòm de fals ; augmentar.

alevar (s’) :

s’enauçar ; s’enairar ; s’esclairir (temps) ;
reguitnar ; s’inventar una falsa rumor ; s’ensenhar.

aleviar (v. tr.) :

aleujar. (R. IV, 60)

Alèx - Alexandre :

prenoms.

Alexandria :

vila d’Egipte, famosa per sa civilizacion antica.

alexandrin :

vèrs de dotze sillabas.
« Una esclaca de vin quand la set vos escana...»
J.B., Remembre de patz (1946) Inedit.

alexandrin, -a :

relatiu, -iva a Alexandria ; d’una subtilitat excessiva.
Bibliotèca alexandrina. Discussions alexandrinas.

alexandrinisme : civilizacion grèga d’Alexandria, del sègle III abans J.C. al sègle III après J. C.

alexia :

pèrdia de la facultat de legir.

alexic, -a :

qu’a perduda la facultat de legir.

alexina :

substància proteïca immunitària del plasmà.

Alèxis - Alexià :

prenoms.


Augmentez votre trafic avec Banchange