DICCIONARI GENERAL OCCITAN de Cantalausa

Alan - Alana :

prenoms.

alan, -a :

alabre, -a / galafre, -a / golarut, -uda.

alan / arand :

gafamainatges (mena de drac ; mena de can)
E non pas « ògre » (fr.) l. p.)

alanç / lanç :

balanç ; estrambòrd ; alatejada.

aland :

accion de s’enaurar dins lo cèl coma l’alauseta.

alandada :

obertura granda ; espandi.

alandaire, -a :

persona que dobrís en grand.

alandament / alandiment :

accion o resulta d’alandar o de s’...

alandar (v. tr.) :

obrir en grand ; deslargar un tropèl.
Alanda la pòrta, que lo solelh dintre plan.
Cal pas alandar lo tropèl amb la pluèja.

alandar (s’) :

se dobrir en grand ; sortir de l’estable o de la jaça ; se lançar ; prene la volada ; rajar, raja que rajaràs.
Las fedas s’alandan per anar al pastural.

alandrament / alandriment :

afebliment ; abitud de córrer.

alandrar / alandrir (v. tr.) :

desgordir ; amigadar ; minhotar ; confortar.

alandrar / alandrir (s’) :

prene l’abitud de córrer ; s’afeblir a dich de s’alassar ; s’aplatussar ; s’espatar ; s’espatarrar.

alandrit, -da :

qu’aima plan de córrer.

alangorir (v. tr.) :

far venir langorós, -osa.

alangorir (s’) :

languir ; venir langorós ; s’alanguir ; patir ; s’afeblir ; venir languidós, -osa.
Aquel dròlle s’alangorís, serà lèu adolescent.
De soscar a son aimada s’alangorís.

alangorit, -ida :

languidós, -osa.
Es tota alangorida : a pas ges de vam.

« alangosta » :

v. langasta.

alanguir (v. tr.) :

far venir languidós ; afeblir ; entristesir.

alanguir (s’) :

venir languidós ; s’afeblir ; s’entristesir.

alanguit, -ida :

languidós, -osa ; afeblit, -ida ; entristesit, -ida.

Alanha :

vila d’Aude (Occitània).

alant, -a / alantaire, -a :

confleta ; vantorla / vanturla / vantussa / vanteta / vantard, -a.
Los alantaires son totjorn a se conflar.

alantar (v. tr. e intr.) :

farfanejar / farfantejar ; se conflar (s.f.) mentir ; enganar ; enjaular.

alantariá :

conflardisa. Son alantariá lo perdrà.

« alantir » :

v. enantir.


Augmentez votre trafic avec Banchange