Alan - Alana :prenoms.alan, -a :alabre, -a / galafre, -a / golarut, -uda.alan / arand :gafamainatges (mena de drac ; mena de can)E non pas « ògre » (fr.) l. p.) alanç / lanç :balanç ; estrambòrd ; alatejada.aland :accion de senaurar dins lo cèl coma lalauseta.alandada :obertura granda ; espandi.alandaire, -a :persona que dobrís en grand.alandament / alandiment :accion o resulta dalandar o de s...alandar (v. tr.) :obrir en grand ; deslargar un tropèl.Alanda la pòrta, que lo solelh dintre plan. Cal pas alandar lo tropèl amb la pluèja. alandar (s) :se dobrir en grand ; sortir de lestable o de la jaça ; se lançar ; prene la volada ; rajar, raja que rajaràs.Las fedas salandan per anar al pastural. alandrament / alandriment :afebliment ; abitud de córrer.alandrar / alandrir (v. tr.) :desgordir ; amigadar ; minhotar ; confortar.alandrar / alandrir (s) :prene labitud de córrer ; safeblir a dich de salassar ; saplatussar ; sespatar ; sespatarrar.alandrit, -da :quaima plan de córrer.alangorir (v. tr.) :far venir langorós, -osa.alangorir (s) :languir ; venir langorós ; salanguir ; patir ; safeblir ; venir languidós, -osa.Aquel dròlle salangorís, serà lèu adolescent. De soscar a son aimada salangorís. alangorit, -ida :languidós, -osa.Es tota alangorida : a pas ges de vam. « alangosta » :v. langasta.alanguir (v. tr.) :far venir languidós ; afeblir ; entristesir.alanguir (s) :venir languidós ; safeblir ; sentristesir.alanguit, -ida :languidós, -osa ; afeblit, -ida ; entristesit, -ida.Alanha :vila dAude (Occitània).alant, -a / alantaire, -a :confleta ; vantorla / vanturla / vantussa / vanteta / vantard, -a.Los alantaires son totjorn a se conflar. alantar (v. tr. e intr.) :farfanejar / farfantejar ; se conflar (s.f.) mentir ; enganar ; enjaular.alantariá :conflardisa. Son alantariá lo perdrà.« alantir » :v. enantir. |