DICCIONARI GENERAL OCCITAN de Cantalausa

ais :

v. aissèl.

ais / aisse :

v. aisse.

Ais de Provença :

nom de vila (Occitània). aisadament / aisidament : facilament.

aise (m.) / aisança :

comoditat ; contentament ; facilitat...

aise (d’) :

doçamenton / dapasseton.
Se sentir d’aise (occ.) : èsser a l’aise.

aisar (v. tr.) :

metre a l’aise.

aisar (s’) :

se metre a l’aise.

aisat, -ada / aisit, -ida :

de bon far ; ric, -a.

aisença :

benaise ; adreça ; facilitat ; abilesa / abiletat.

aisiment / aisina :

comoditat ; facilitat ; arrengament ; favor ; acòrdi.

aisina :

comoditat ; ajuda ; instrument (t. a.) (R. III, 561) fustalha ; aplech ; receptacle (t. a.) (R. II, 180)
ustensilha (R. V, 454)
Las aisinas per far la cosina. Las aisinas de l’ostal.

aisinada :

contengut d’una aisina.

aisinament :

preparacion ; arrengament.

aisinar (v. tr.) :

aprestar ; arrengar ; cosinar.

aisinat (subs.) :

manjar aprestat.

aisinat, -ada :

cosinat, -ada.

aisir (v. tr.) :

metre d’aise / metre a l’aise ; acomodar ; aprestar ; facilitar ; ajudar ; ajar ; sasir.

aisir (s’) :

se metre d’aise / se metre a l’aise.

aisit, -da :

de bon far.

aissa (f.) :

lai / lagui (m.) / planh (m.) / dolor (f.) ; colèra ; fàstic / fasti / repugnància (R. IV, 669)
Aquò me fa aissa / aquò me fa fasti.

aissa :

pigassa / destral ; mena de pigassa especiala.

aissable, -a / aissós, -osa :

insuportable, -a ; aisse, -a ;
desplasent, -a ; emmalit, -ida ; iretge, -etja.
Es totjorn estada aissabla, e aissabla demorarà.

aissada :

marra ; bigòs (aissada de doas puas).

aissadèl / aissadon :

aisseta.

aisse / ais :

èrnha ; anuèg ; lagui ; inquietud ; colèra ; desgost ; lanh ; desavèni.

aisse, -a :

ernhós, -osa ; enujós, -osa ; laguiós, -osa ; aissable, -a ; languívol, -ivola v. -ÍVOL.
Es totjorn estat pus aisse que totes sos fraires.

aissejar (v. intr.) :

gemir / gemegar ; se plànher / se lanhar.

aissèl :

aissòl / fusòl / arbre (axe transversal que sosten un veïcul e que sas doas extremitats s’engulhan dins los botons de ròdas del veïcul.

aissèla :

lo dejós de la juntura del braç amb lo còrs. aisselada : çò qu’òm pòt portar jos l’aissèla.

aisselièr :

tròç de fustam per un truèlh o un cabiron.

aissent / aussent (m.) :

l’absinti (R. II, 18) (mot encara utilizat dins d’unes airals). (Artemisia absinthium)

aisset / aissòl :

aplech d’esclopièr o de tonelièr.

aisseta :

canèla ; dosilh.

aissí (adv. arc.) :

aital / atal.

aissitge :

èrnha / acrimoniá.


Augmentez votre trafic avec Banchange