DICCIONARI GENERAL OCCITAN de Cantalausa

AI- (forma prefixada) :

v. èi-

ai ! (interj. de dolor o suspresa)

Ai d’aquel òme !

ai :

primièira pers. del present de l’indic. del vèrb aver.
Ai de legir (occ.) aquel roman : me cal legir...

aiatolà (m.) :

dignitari de la religion chiita ; (s.f.) tiran. « aibre » : v. arbre.

aiçabàs / açabàs :

dins aiceste mond ; aval.

aiçai / açà (adv.) :

aicí.

aiçalin :

aicí dedins.

aiçamont / açamont :

amont.

aiçanaut / açanaut :

aicí denaut.

aiçaval / açaval :

aiçabàs ; aval.

aice, -ça :

acid, -a ; vispre ,-a ; aspre, -a ; agre, -a.

aiceste, -a :

lo d’aicí, la d’aicí (prèp de ieu).
Vòli aiceste, pas aqueste.

aicí (adv.) :

a l’endrech ont soi ieu.

aicí debàs / aicí dejós :

aicí enbàs.

aicí ençà (d’) / d’aicí enlà / d’aicí endavant / d’aicí enfòra :

d’ara ençà.

aicí e ailí :

ça e là / çai e lai.

aicí e d’ailí (d’) :

deçà delà.

aicí meteis / aicital :

a l’airal ont soi ieu.

aicí-ne ! (interj.) :

n’as aquí ! n’avètz aquí !

aicisèm (adv.) :

bravament / fòrça / de pè e d’ongla / adès-adès / a roncéncia / a bodre / a foison.
Ploguèt aicisèm (bravament) pendent tres jorns.

aicitge (f.) :

agror ; malgraciosetat ; asir.

aiçò (pr. dem. n.) :

çò qu’es aicí al pè de ieu.


Augmentez votre trafic avec Banchange