AI- (forma prefixada) :v. èi-ai ! (interj. de dolor o suspresa)Ai daquel òme !ai :primièira pers. del present de lindic. del vèrb aver.Ai de legir (occ.) aquel roman : me cal legir... aiatolà (m.) :dignitari de la religion chiita ; (s.f.) tiran. « aibre » : v. arbre.aiçabàs / açabàs :dins aiceste mond ; aval.aiçai / açà (adv.) :aicí.aiçalin :aicí dedins.aiçamont / açamont :amont.aiçanaut / açanaut :aicí denaut.aiçaval / açaval :aiçabàs ; aval.aice, -ça :acid, -a ; vispre ,-a ; aspre, -a ; agre, -a.aiceste, -a :lo daicí, la daicí (prèp de ieu).Vòli aiceste, pas aqueste. aicí (adv.) :a lendrech ont soi ieu.aicí debàs / aicí dejós :aicí enbàs.aicí ençà (d) / daicí enlà / daicí endavant / daicí enfòra :dara ençà.aicí e ailí :ça e là / çai e lai.aicí e dailí (d) :deçà delà.aicí meteis / aicital :a lairal ont soi ieu.aicí-ne ! (interj.) :nas aquí ! navètz aquí !aicisèm (adv.) :bravament / fòrça / de pè e dongla / adès-adès / a roncéncia / a bodre / a foison.Ploguèt aicisèm (bravament) pendent tres jorns. aicitge (f.) :agror ; malgraciosetat ; asir.aiçò (pr. dem. n.) :çò ques aicí al pè de ieu. |