DICCIONARI GENERAL OCCITAN de Cantalausa

agró :

pollèn ; aiga de raja / espèrma (f.) ; coada d’abelha ; lende de pesolh ; gro / groanha.

AGRO- :

forma prefixada del grèc agròs (camp).

agroalimentari :

ensemble de las industrias agroalimentàrias.
agroalimentari, - ària : natura d’una vianda agricòla transformada industrialament.
Industria agroalimentària.

agrobacteria :

mena de bacteria en forma de bacil e que fixa pas lo nitrogèn liure.

agroclimatologia :

adaptacion de la climatologia a l’agricultura.

agroenergetica :

sciéncia e tecnologia per melhor utilizar energeticament los produits agricòlas.

agroindustria :

ensemble de las industrias que l’agricultura fornís (R. III, 371) o se’n fornís.

agroindustrial, -a :

relatiu, -iva a l’agroindustria.

agrogeologia :

sciéncia de la natura geologica de las tèrras al regard de la produccion agricòla.

agrolir (s’) :

s’escular ; s’ablasir ; se negligir ; s’abandonar a las passions ; s’abestir.
La cauçadura, amb lo temps, finís que s’agrolís.
Es talament agrolida que se vestís consí que siá.

agrolit, -ida :

t. a. çaisús.

agrologia :

branca de l’agronomia que sa tòca es l’estudi de las tèrras cultivablas.

agrolós, -osa :

agredoç, -a.

« agromar (s’) » - « agrumir (s’) » :

v. agrumar (s’)

« agromolir » :

v. agrumelir.

« agronir » :

v. agoludir.

agronòm, -a :

persona especializada en agronomia.

agronomia :

estudi scientific de las relacions entre las plantas cultivadas, lo sòl, lo climat e las tecnicas agricòlas.

agronomic, -a :

relatiu, -iva a l’agronomia.

agropament :

accion d’agropar o de s’agropar.

agropar (v. tr.) :

agropelar ; nosar ; enlaçar.

agropar (s’) :

s’agropelar ; se nosar ; s’enlaçar.

agropastoral, -a :

relatiu, -iva a l’encòp a l’agricultura e a l’elevatge. Civilizacions agropastoralas.

agropat, -ada :

agropelat,-ada ; nosat,-ada ; enlaçat,-ada.

agropelar :

agropar.

agropelar (s’) :

s’agropar.

agroquimia :

ensemble de las activitats de l’industria quimica que fornís l’agricultura mai que mai en engraisses e pesticidas (m. pl.)

agroquimic, -a :

relatiu, -iva a l’agroquimia.

agroquimista (m. e f.) :

especialista (m. e f.) en agroquimia.

agror :

estat de çò agre.

agrosolar (s’) :

tombar coma una pelha ; s’afondrar / s’abausar.
Los ostals s’agrosolèron los uns suls autres.

agrosolat, -ada :

afondrat, -ada / abausat, -ada.

agrostís (plt.) :

(Agrostis vulgaris)

agrotlament :

accion o resulta d’agrotlar o de s’agrotlar.

agrotlar (v. tr.) :

demolir ; bresar (aturrar) ; abausar ; aplatussar de morres.

agrotlar (s’) :

t. a. çaisús.

agrotlat, -ada :

p.p. d’agrotlar.
Demorèt agrotlada sens se poder tornar levar.

agrovar / agrovassar (s’) :

s’acoatar ; se sèire suls talons.

agrovat, -ada / agrovassat, ssada :

segut, seguda suls talons. Èran agrovats totes ensemble.


Augmentez votre trafic avec Banchange