agró :pollèn ; aiga de raja / espèrma (f.) ; coada dabelha ; lende de pesolh ; gro / groanha.AGRO- :forma prefixada del grèc agròs (camp).agroalimentari :ensemble de las industrias agroalimentàrias.agroalimentari, - ària : natura duna vianda agricòla transformada industrialament. Industria agroalimentària. agrobacteria :mena de bacteria en forma de bacil e que fixa pas lo nitrogèn liure.agroclimatologia :adaptacion de la climatologia a lagricultura.agroenergetica :sciéncia e tecnologia per melhor utilizar energeticament los produits agricòlas.agroindustria :ensemble de las industrias que lagricultura fornís (R. III, 371) o sen fornís.agroindustrial, -a :relatiu, -iva a lagroindustria.agrogeologia :sciéncia de la natura geologica de las tèrras al regard de la produccion agricòla.agrolir (s) :sescular ; sablasir ; se negligir ; sabandonar a las passions ; sabestir.La cauçadura, amb lo temps, finís que sagrolís. Es talament agrolida que se vestís consí que siá. agrolit, -ida :t. a. çaisús.agrologia :branca de lagronomia que sa tòca es lestudi de las tèrras cultivablas.agrolós, -osa :agredoç, -a.« agromar (s) » - « agrumir (s) » :v. agrumar (s)« agromolir » :v. agrumelir.« agronir » :v. agoludir.agronòm, -a :persona especializada en agronomia.agronomia :estudi scientific de las relacions entre las plantas cultivadas, lo sòl, lo climat e las tecnicas agricòlas.agronomic, -a :relatiu, -iva a lagronomia.agropament :accion dagropar o de sagropar.agropar (v. tr.) :agropelar ; nosar ; enlaçar.agropar (s) :sagropelar ; se nosar ; senlaçar.agropastoral, -a :relatiu, -iva a lencòp a lagricultura e a lelevatge. Civilizacions agropastoralas.agropat, -ada :agropelat,-ada ; nosat,-ada ; enlaçat,-ada.agropelar :agropar.agropelar (s) :sagropar.agroquimia :ensemble de las activitats de lindustria quimica que fornís lagricultura mai que mai en engraisses e pesticidas (m. pl.)agroquimic, -a :relatiu, -iva a lagroquimia.agroquimista (m. e f.) :especialista (m. e f.) en agroquimia.agror :estat de çò agre.agrosolar (s) :tombar coma una pelha ; safondrar / sabausar.Los ostals sagrosolèron los uns suls autres. agrosolat, -ada :afondrat, -ada / abausat, -ada.agrostís (plt.) :(Agrostis vulgaris)agrotlament :accion o resulta dagrotlar o de sagrotlar.agrotlar (v. tr.) :demolir ; bresar (aturrar) ; abausar ; aplatussar de morres.agrotlar (s) :t. a. çaisús.agrotlat, -ada :p.p. dagrotlar.Demorèt agrotlada sens se poder tornar levar. agrovar / agrovassar (s) :sacoatar ; se sèire suls talons.agrovat, -ada / agrovassat, ssada :segut, seguda suls talons. Èran agrovats totes ensemble. |