« agra » :v. agre.-AGRA :forma sufixada del grèc agra (presa ; ataca de dolor aguda) v. podagra.agradable, -a :plasent, -a / agradiu, -iva.agradablament :dun biais agradiu.agradaire, -a :quagrada (que plai).agradament :quicòm que plai.agradant, -a :plasent, -a ; agradaire, a : que plai.agradar (v. tr. e intr.) :grasir ; trapar a son gost ; préner gost a ; venir per gost ; plaire.agradar (s) :se plaire / se plàser ; sendevenir ; saimar.agradatge :accion dagradar / chal / chalum.agradèl :lecadissa ; dragèa (R. III, 77) v. dragèia.agradèla :vinetièr (mena darbrilh) (Prunus Cerasus)vineta / vinagrèla : (Rumex acetosa) mena de vineta bauja (Rumex acetosella) agradièr (subs. trufandièr) :corròc (trabalh quagrada pas)agradièr, -ièira :plasent, -a.agradiu, -iva :plasent, -a.agradívol (m. e f.) / agradivol, -a :agradiu, -iva. v. -ÍVOL.(La forma en -ívol (m. e f.) es una forma septentrionala) agradolièr :cerièr de la frucha aspra. v. guindolièr.agradós, -osa :que plai / quagrada / agradable, -a.« agrafa » e derivats (fr.) :v. agrifa.agrafia :impossibilitat descriure independenta de tota anormalitat motritz. (t. tecn de psiquiatria)agrairon :cèrcle de tonèl de sièis setièrs.« agralha » :v. gralha.agralhar (v. intr.) :cridassejar (gralha).agralhon :pichon de la gralha.agram (plt.) :pial de can (Cynodon dactylon)Dieu te garde de lagram ! agramenassir (v. tr.) :agramenir / empobolar dagram.agramenir (s) :sempobolar dagram.Tot lo camp ses agramenit. agramenit, -ida / agramenassit, -ida :plen dagram.agranada (f) :gran espandit per atirar aucèls o peisses.agranaire,-a :q.q. quespandís de gran ; que provesís en gran.agranal :airal que i se pòt espandir de gran.agranar (v. tr. e intr.) :donar de gran a la polalha, als aucèls o als peisses.agranar (s) :se provesir de gran.agranàs (plt.) :sause espinós (Hippophae rhamnoides)agranatge :agranada ; agranal.agrandiment :alargament.agrandir (v. tr.) :enlargar.Vòli far agrandir aquela fotò. agrandir (s) :senlargar.agrandit, -ida :enlargat, -ada.agranhon :frucha del bartàs negre. Del gallés AGRANIO.agranhonièr :bartàs negre (Prunus spinosa)agranulocit :mena de leucocit.agranalucitòsi (f.) :manca o abséncia de leucocits dins lo sang.agrapar (s) :se pegar ensemble ; senrambolhar.agrapat, -ada :pegat,-ada ensemble ; enrambolhat, -ada.agrapiment :accion de gaissar, de senracinar.agrapinhar (s) :sarrapar (per un arbre o endacòm mai)agrapir (s) :se cramponar ; senracinar ; gaissar.Lo froment ses plan agrapit (a plan gaissat) agrari, -ària (adj.) :que concernís las tèrras.La reforma agrària. agràs :rasimèla ; rasim verd.agrasament :desruna / avalencament / avalencada ;abenatge. Lagrasament de son ostal lo trebolèt da fons. agrasant, -a :bravament pesuc, bravament pesuga (s. f.)Una responsabilitat agrasanta. agrasar (v. tr.) :demolir ; minar ; arredre ; aclapar.Es estat agrasat per la mòrt de sa femna. agrasar (s) :sarroïnar ; sesbosenar.agrasat,-ada :arroïnat, -ada ; esbosenat, -ada.Tot sagrasèt a causa del tèrratremol. agrassòl :corinton.agrassolièr (plt.) :corintonièr (Ribes grassularia)agrassonièr (plt.) :doblet dagrassolièr.agrat :convenença ; aprovacion.Aquel maridatge es plan a mon agrat. agrata :gralha ; mena de còrb pus pichon que los autres.agratonir (s) :se recauquilhar ; se recroquilhar.agratonit, -ida :recauquilhat, -ada ; recroquilhat, -ada.« agraula » :v. gralha.« agraupir (s) » :v. sagrapir.« agrautonir (s) » :v. sagratonir.agravament :accion o resulta dagravar o de sagravar.agravant, -a :Circonstàncias agravantas.agravar (v. tr.) :engravar ; encrostar / encrostir ; cobrir de grava ; se cramponar pel sòl.agravar (v. tr.) :far venir pus grèu ; arredre.Soi complètament agravat. agravar (s) :venir pus grèu ; sarredre.Sa malautiá ses agravada. |