|
afrabacion :accion o resulta d’afrabar (de perir o de far perir, d’arroïnar) o de s’afrabar ; arroïna.afrabar / afrabitar (v. tr.) :bassacar ; arroïnar ; devastar.L’auratge nos afrabèt tota la vianda. afrabat, -ada / afrabitat, -ada :t. a. çaisús. afrabelar (v. tr.) : afeblir / afreulir.afrabelar (s’) :s’afeblir.afrabelat, -ada :afeblit, -ida. Afrabelat de vielhum.afrabitar (v. tr.) :afrabar.afrairament / afrairiment :fraternizacion.L’afrairament occitanocatalan. afrairar / afrairir (v. tr.) :afilhar ; associar ;* fraternizar (v. R. III, 382) afrairar / s’afrairir (s’) :* fraternizar.afrairat, -ada / afrairit, -ida :t. a. çaisús.afrairir - s’afrairir :v. afrairar - s’...aframit, -ida (adj.) :afamelit, -ida.Una femna aframida, amb quatre dròlles anequelits. afranar (s’) :s’encanissar ; se lançar avidament.afranat, -ada :encanissat, -ada.afrancar (v. tr.) :assoplir ; adoçar (desgelar / destorrar)afrancat, -ada :assoplit, -ida ; adoçat, -ada.afrancizar e derivats :v. francizar e derivats.afranhar (v. intr.) :fòranisar.Las mesengas venon pas que d’afranhar. afranhat, -ada :qu’a fòranisat.afranhent :accident ; malaür / malur.afranquir (v. tr.) :timbrar ; aliberar / liberar ; aprivadar ; assoplir ; avinar una fustalha ; far bolir un topin nòu abans usatge ; desflorar q.q.Afranquir una letra. Afranquir un esclau. Quora nos afranquirem del centralisme de París ? Afranquir un aucelon. Afranquir una barrica. Afranquir un topin. Afranquir una piucèla. afranquir (s’) :venir franc, -a ; s’aprivadar ; s’adocir ;se liberar / se desbarrassar. Aquela vaca s’es plan afranquida. S’es afranquit de sa timiditat. afranquiment :accion d’afranquir o de s’afranquir.afranquit, -ida :timbrar + t. a. del vèrb afranquir.Un esclau afranquit de Ciceron inventèt la stenografia. v. tironian. afrasia :incapacitat de ligar d’un biais intelligible los motsprononciats. « afrau » :v. frau. |