DICCIONARI GENERAL OCCITAN de Cantalausa

aflacairir :

aflacar / aflaqueirir. v. pus luènh.

aflacament / aflaquiment :

afebliment ; recuolada.

aflacar / aflaquir (v. tr. e intr.) :

afeblir ; far venir mòl ; racar (v. intr.) / recuolar (s. f.)

aflacar / aflaquir (s’) :

s’afeblir ; venir mòl ; s’amaisar.

aflacat, -ada / aflaquit, -ida :

t .a. çaisús.
èra talament aflaquit que se jaguèt a ras de camin.
Las velas èran aflaquidas per manca de vent.

aflambairat, -ada :

enflamat, -da / enflambat, -da.

aflambar (v. tr.) :

enflamar / enflambar ; amalir.

aflambar (s’) :

s’enflamar ; s’amalir.

aflancar / aflanquir (v. tr.) :

assancar ; deslombar.

aflancar (s’) :

s’assancar ; s’eissalancar ; se deslombar.

aflancat, -ada / aflanquit, -ida :

deslombat, -ada ; enervat, -ada.

aflanquiment :

accion d’aflanquir ; canha / vanèla.
L’aflanquiment lo trapa quand cal trabalhar.

aflaqueirir / aflaquesir (v. tr. e intr.) :

aflacar / aflaquir ; s’aflacar / s’aflaquir.

aflaqueirit, -ida :

aflacat, -ada / aflaquit, -ida.
Es aquí, tot aflaqueirit, sens cap de coratge de res.

aflaquiment :

v. aflacament.

aflaquissent, -a :

qu’aflaquís. v. aflacar.
Fa un temps aflaquissent

aflaquir (v. tr.) :

aflacar / aflaqueirir / aflaquesir.

aflaquir (s’) :

s’aflacar / s’aflaqueirir / s’aflaquesir.

aflat :

influéncia ; favor ; suènh ; flatariá ; catimèla.

aflat :

cauna ; gorg ; avenc.

aflatar (v. tr.) :

flatar ; flatonejar ; influenciar ; catimelar.

aflatar (s’) :

se sarrar de q.q. per se ganhar sas favors ;
se conflar / se vantar ; s’aprochar.

aflatós, -osa :

complimentós, -osa.
Una persona fòrt aflatosa me voliá acaparar.

afliccion :

adolentiment moral. (R. II, 32)
Una afliccion granda lo mestregèt.

aflictiu, -iva :

que tòca lo còrs (t. tecn. de drech)
Penas aflictivas : mòrt, detencion, reclusion.

afligent,-a :

qu’es causa d’afliccion.

afligir (v. tr.) :

adolentir moralament.
La mòrt de son enfant l’a bravament afligida.

afligir (s’) :

s’adolentir.

afligit, -ida :

moralament adolentit, -ida. (R. II, 32 - L. 9)

aflocar (v. intr.) :

andalhonar (far d’andalhons).

afloquejar (v. intr. e tr.) :

naular ; quitar pas d’asirar q.q.

aflorament :

accion d’aflorar, d’aflorir.

aflorar / aflorir (v. tr. e intr.) :

aparéisser a flor de tèrra ; tocar ; metre de nivèl ; desflorir.
D’afloraments de sal aflorissián pertot.
aflorir la maire : far véser l’utèr (vaca qu’a lo mal de vedelar)

afloroncar (v. intr.) :

desflorir ; esflorar / colar.

afloroncar (s’) :

s’estirar sul pelsòl sens faiçons.
S’èra afloroncada dins l’èrba.

afloroncat, -da. :

estirat, -da de long ; desflorit, -ida.

afluéncia :

accion o resulta d’acórrer en nombre.

afluent :

riu que se gèta dins un autre.

afluir (v. intr.) :

rajar abondosament ; acórrer en nombre a un endrech.
Tot un fum de pòble afluissiá cap a l’accident.


Augmentez votre trafic avec Banchange