DICCIONARI GENERAL OCCITAN de Cantalausa

afenador :

depaus de fen ; trapa per la pastura.
Far tombar de fen pels afenadors.

afenar (v. tr.) :

apasturar / donar de fen al bestial.

afenar (s’) :

s’amatir / butar drud (èrba).
Ara, la prada s’es plan afenada.

afenaire, -a :

persona que balha lo fen al bestial.

afenairar (v. tr. arc.) :

abracelar / amodolar.

afenat, -ada :

t. a. d’afenar o de s’afenar.

afenatge :

racion de fen ; pastural arrendat.

afenassar (v. tr.) :

metre un camp en pastura.
A volgut afenassar tot lo pastural.

afenassar (s’) :

s’afenar / s’amatir.

afenassat, -ada :

en pastura.


Augmentez votre trafic avec Banchange