DICCIONARI GENERAL OCCITAN de Cantalausa

afat (f.) :

acronim de « auxiliara feminina d’armada de tèrra »

afatigar (v. tr. e intr.) :

fatigar ; alassar.

afatigar (s’) :

se destrigar ; se manejar (s’esperforçar).
S’afatigava, s’afatigava tant que podiá.

afatigat, -ada :

t. a. çaisús.

afatoniment :

accion o resulta de frostir o de se frostir.

afatonir (v. tr.) :

frostir ; agorrufar ; amochonar.

afatonir (s’) :

se frostir ; s’agorrufar ; s’amochonar.
Tot vestit, de lo se cargar, ven que s’afatonís.

afatonit, -ida :

frostit, -ida ; agorrufat, -ada. A lo pel afatonit.

afatrassir (v. tr.) :

far venir mòl ; far venir lasc (teissut).

afatrassir (s’) :

s’agrolir ; s’ablasir ; s’arrossir.
De venir vièlh s’es pas encara afatrassit.

afatrassit, -ida :

agrolit, -ida ; ablasit, -ida ; arrossit, -ida.

a fauta que (conj.) :

a causa que. v. a causa que.

afavorir :

v. favorir.


Augmentez votre trafic avec Banchange