DICCIONARI GENERAL OCCITAN de Cantalausa

afan :

trabalh penible ; brava prèssa ; aprèissament ; crèbacòr.
La mòrt o aplana tot : problèmas, colèras, afans.

afanador :

bracièr (jornalièr que trabalha amb sos braces)

afanaire, -a (adj. e subs.) :

manòbra / jornalièr, -ièira ; bracièr (òme de pena) ; penible, -a.

afanament :

lassièira ; brava prèssa (prèissa).

afanant, -a :

trabalhaire, -a / valent, -a.

afanar (v .tr. e intr.) :

susar lo malan ; forçar ; bechigar ; fatigar ; despachar.

afanar (s’) :

se despachar ; s’esperforçar.
D’ont mai s’afanava d’ont mai sabracava lo trabalh.

afanat, -ada :

afairat,-ada ; ganhat,-ada a fòrça de trabalh.

afanatge :

salari ; paga.
Viure de son afanatge. Manjar tot son afanatge.

afangalat, -ada :

aganit, -ida.
Uèi, per un de sadol, tres òmes son afangalats !

afangar (v. tr.) :

enfangar ; embosar.

afangar (s’) :

s’enfangar ; s’embosar.

afangat, -ada :

enfangat, -ada ; embosat, -ada.
Lo pòrc s’afanguèt dins lo tautàs de la bòria.

afanita :

ròca microcristallina.

afanoptèr, -a :

sens alas.


Augmentez votre trafic avec Banchange