DICCIONARI GENERAL OCCITAN de Cantalausa

adveniment (R. VI, 59) :

aveniment / venguda.

advenir (v. intr.) :

avenir ; arribar.
Pòt totjorn advenir quicòm d’imprevist.

advengut, -uda :

p.p. d’advenir.

adventís, -issa :

accessòri,-òria ; vengut, -uda accidentalament ; t. tecn. de botanica.
Las circomstàncias adventissas o modifican tot.
Las plantas adventissas butan espontanèament.

advèrbi :

mot invariable que modifica lo vèrb, l’adjectiu o un autre advèrbi.

adverbial, -a :

relatiu, -iva a l’advèrbi.
A cap de camin / a las escanas ; a fuòc e a sang ;
a galòp / a la galopada ; a passadas / a bèlas pausas ;
a la resconduda / a l’amagat ; a léser / a temps e léser son de locucions adverbialas

adverbialament :

amb la valor d’un advèrbi.

adverbialitat :

natura de çò adverbial.

adverbializacion :

accion d’adverbializar.

adverbializador, -airitz :

qu’adverbializa.
Sufix adverbializador. Fonccion adverbializairitz.

adverbializar (v. tr.) :

balhar a un tèrme la fonccion d’advèrbi.
Dins « parlar bas », l’adjectiu « bas » es adverbializat.

advèrs, -a (R. V, 518) :

contrari, -ària.
La partida advèrsa a totjorn pretendut lo contrari.

adversari, -ària :

persona que fa la contra a una autra.

adversitat :

infortuna.
Degun serà pas jamai a l’abric de l’adversitat.

ad vitam aeternam (lat.) :

per tot jamai.


Augmentez votre trafic avec Banchange