DICCIONARI GENERAL OCCITAN de Cantalausa

ACTIN- :

forma prefixada del grèc aktis, -inòs (rai de lutz)

actini / actinium (lat.) :

mena de metal radioactiu.

actinia :

anemona de mar (polip marin solitari que s’espinta sus las ròcas litoralas).

actinic, -a :

qualitat de las radiacions qu’amòdan una reaccion quimica ; amodat, -ada per una solelhada tròp longa.
Las radiacions ultravioletas son actinicas.

actinides (m. pl.) :

grop d’elements quimics analògs a l’actini.

actinidia (m.) (plt.) :

mena d’arbrilh de la familha de las actinidiacèas, originari de China, e que sa frucha se sona « Kiwi ». (Actinidia sinensis)

actinidiacèa :

planta de la familha de las actidiniacèas.

actinidiacèas (f. pl.) :

familha de plantas lenhosas e volublas.

actinifèr, -a :

qu’amòda una radiacion radioactiva.
Fangas actinifèras.

actinisme :

proprietat de las radiacions actinicas.

actinium (lat.) :

actini.

ACTINO- :

forma prefixada del grèc aktis, -inòs (rai de lutz)

actinobacilòsi (f.) :

malautiá del bestial romiaire.

actinodermatòsi (f.) :

dermatòsi que ven d’una solelhada tròp longa.

actinofaringe (f.) :

conduit que fa comunicar la boca dels polips amb lor cavitat gastrica.

actinofris (m.) :

mena de protozoari.

actinoftalm, -a :

proprietat de l’uèlh d’unes animals coma lo cat o lo tigre que lor viston reflectís la lutz.

actinograf :

actinomètre registrador.

actinograma (m.) :

diagrama (m.) d’actinograf.

actinologia :

partida de la fisica qu’estúdia las radiacions, e mai que mai lors efèctes quimics e biologics sus las fonccions umanas e animalas.

actinomètre :

aparelh per mesurar l’intensitat de las radiacions, e mai que mai de las radiacions solaras.

actinometria :

mesura de las radiacions, mai que mai solaras.

actinometric,-a :

relatiu, -iva a l’actinometria.

actinomicetacèa :

bacteria de la familha de las actinomicetacèas.

actinomicetacèas (f. pl.) :

familha de bacterias de l’òrdre dels actinomicetals.

actinomicetals (m. pl.) :

òrdre de bacterias que lor aspècte revèrta lo dels fonges (bacils de la tuberculòsi, de la lèpra, de la difteria).

actinomicèts :

bacterias vesinas dels actinomicetals.

actinomicina :

mena d’antibiotic.

actinomicòsi (f.) :

malautiá infecciosa comuna a l’òme e als animals, amodada per de fonges.

antinomixidi (m.) :

protozoari de l’òrdre dels antinomixidis.

actinomixidis :

òrdre de protozoaris parasits d’animals marins.

actinomòrf, -a :

natura dels organs de simetria radiala.

actinon :

isotòp del radon, gas que ven de la desintegracion de l’actini.

actinoplanacèa :

bacteria de la familha de las actinoplanacèas.

actinoplanacèas (f. pl.) :

familia de bacterias.

actinoscopia :

examèn optic d’un organ per transparéncia o difusion.

actinòt :

amfibol calquièr, magnesic e ferrifèr, monoclinic, de color verda.

actinotactisme :

efècte atractiu o repulsiu de sorgas luminosas o radiantas suls unicellulars.

actinoterapia :

utilizacion terapeutica de radiacions, mai que mai de radiacions de rais ultraviolets.

actinotropisme :

tropisme amodat per una radiacion.

actitud :

biais de se téner ; biais d’èsser.

actiu, -iva :

relatiu,-iva a una accion ; qu’implica una accion ;
qu’exprimís una accion.

activable, -a :

que pòt èsser activat, -ada.

activacion :

accion o resulta d’activar (t. tecn. de fisica atomica, de quimia...)

activador, -airitz :

capable, -a d’activar (t. a.) ; t. tecn. de quimia, de mineralogia, d’optica... activar (v. tr.) : far venir pus actiu ; accelerar un procediment quimic o fisic ; irradiar una substància amb de particulas atomicas.

activar (s’) :

s’afanar (venir pus actiu, -iva, pus afogat, -ada per far quicòm).

activament :

d’un biais actiu.

activisme :

actitud politica que preconiza l’accion dirècta ; actitud morala qu’insistís sus las necessitats de la vida e de l’accion, mai que non pas suls principis.