DICCIONARI GENERAL OCCITAN de Cantalausa

acracia :

feblesa / impoténcia ; anarquia ; doctrina que nèga tot poder politic.

acrancar (v. tr.) :

acrocar ; apevar ; apiejar.
Me soi acrancat a l’aram crancut.

acrancar (s’) :

s’acrocar ; s’apevar ; se ramponar ; s’agrapir.

acrancat, -ada :

acrocat, -ada ; apevat, -ada ; apiejat, -ada.

acrania :

abséncia totala o parciala de crani.

acranial, -a :

relatiu, -iva a l’abséncia de crani.

acrapar (s’) :

s’empegar ; s’enrambolhar (pel).

acrapat, -ada :

empegat, -ada ; enrambolhat, -ada.

acrapuliment :

accion o resulta d’acrapulir o de s’acrapulir.

acrapulir (v. tr.) :

agorrinar / agorrinir.

acrapulir (s’) :

s’agorrinar / s’agorrinir.

acrapulit, -ida :

agorrinat, -ada / agorrinit, -ida.

acrasia (t. tecn. med.) :

intemperància.

acrassimar (v. tr.) :

far tressecar d’anuèg o d’inquietud.

acrassimar (s’) :

se calcinar ; magrir.

acrassimat, -ada :

t. a. çaisús.

acrassir (s’) :

s’acraumir. v. çaijós.

acraumir (s’) :

s’encrassar / s’encrassir ; se passir ;
venir vescós.

acraumit, -ida :

passit, -ida ; bochard, -a ; vescós, -osa.

acrament :

acèrbament.


Augmentez votre trafic avec Banchange