DICCIONARI GENERAL OCCITAN de Cantalausa

acomblir (v. tr.) :

comolar ; emplenar fins al bòrd.
Acomblir una barrica, una desca, un panièr...

acomblit, -ida :

comolat, -ada ; emplenat, -ada.

acomençament / acomençança :

començament.

acomençar (v. tr. e intr.) :

començar ; parlar primièr.

acomés, -esa :

enfuscat, -ada ; excitat, -ada (R. II, 398)

acometre (v. tr.) :

excitar (R. II, 398) ; enfuscar ; atacar ; lançar ; declarar la guèrra.
Quita pas d’acometre sos cans contra los dròlles.

acomètre :

audiomètre (aparelh per mesurar l’audicion)

acometria :

audiometria (mesura de l’audicion).

acomjadar (v. tr.) :

donar un comjat a q.q. (R. II, 449)

acomodacion :

t. tecn. d’ecologia, de fonetica, de psicologia, de zoologia...
Acomodacion a un biais de viure novèl.
Acomodacion fonetica. A. psicologica.
Acomodacion de la vision.

acomodament :

accion o resulta d’acomodar o de s’...

acomodaire, -a :

persona qu’acomòda o que s’acomòda.

acomodant, -a :

conciliant, -a.

acomodar (v. tr.) :

conciliar ; far s’endevenir ; lotjar ; adobar ; aprestar / cosinar.
Acomòda sas paraulas a las circomstàncias.
L’acomodèron coma poguèron dins lor ostal.
Nos acomodèt la lèbre a l’ast e al flambador.

acomodar (s’) :

se lotjar ; se metre d’acòrdi ; se contentar de.

acomodatge :

accion de s’acomodar.

acomolacion :

acomolòfi (l.p.) ; amontetament.

acomolador :

aparelh per acomolar l’energia. acomolaire, -a : persona qu’amonteta, qu’amassa...

acomolament :

encombrament / acomolòfi.

acomolar / acomolir (v. tr.) :

augmentar ; acomblir ; amassar. acomolat, -ada / acomolit, -ida : t. a. çaisús.

acomolòfi (l.p.) :

encombrament gròs de circulacion.
Acomolòfi intestinal. Acomolòfi de veituras.

acompanhada :

cortègi.

acompanhador, -airitz :

persona qu’acompanha.

acompanhament :

accion o resulta d’acompanhar ; çò qu’acompanha ; las personas qu’acompanhan.

acompanhar (v. tr.) :

se jónher a q.q. per far çò que fa
o per anar ont va ; prene part a un cortègi ; ajudar un movement ; far un acompanhament musical.
Serà acompanhat de sa femna e de sos dròlles.
Acompanhar un defuntat al cementèri.
Acompanhava los cants amb una guitarra.

acompanhatge :

companhatge (çò que manja amb lo pan)

acompanhejar (v. tr.) :

frequentatiu d’acompanhar ; se manjar quicòm amb lo pan.

acompelir (v. tr. e intr.) :

aclapar ; agantar ; engrepesir ; tombar e far tombar q.q. ; forçar q.q. a far quicòm.

acompelit, -ida :

t. a. çaisús.

acompesir (s’) :

cutar de sòm / s’aconsomir / se sondormir.

acompesit, -ida :

t. a. çaisús.

acomplexar (v. tr.) :

donar un complèx.

acomplexar (s’) :

trapar un complèx.

acompliment :

realizacion.
L’acompliment de las profecias de la Bíblia.

acomplir (v. tr.) :

clavar quicòm ; capitar quicòm ; definir quicòm.

acomplir (s’) :

se realizar (t. a.)
Tot aquò s’acomplirà en son temps.

acompte :

part d’una soma a pagar.
Li me calguèt balhar un acompte.


Augmentez votre trafic avec Banchange