DICCIONARI GENERAL OCCITAN de Cantalausa

acòl :

lòca ; paredor ; paret de sosten per un travèrs ; bancal / casèrn.
Totes los acòls de pels travèrses s’esbosenan.

acolada :

accion d’acolar v. çaijós.
Se balhèron l’acolada coma dos amics plan cars.

acolament :

còla (personas que trabalhan ensemble).

acolar (v. tr.) :

embraçar ; donar l’acolada ; cauçar una planta ; montar o logar una còla de trabalhadors.
Las vendémias son aquí, nos cal acolar sulcòp.

acolar (s’) :

far partida d’una còla ; s’embraçar ; sangnar bravament.
Lo paure diable s’acolèt e mai ne moriguèt.

acolat, -ada :

sangnat, -ada a blanc.

acolat, -ada :

paretat, -ada. v. acòl.

acolcar :

doblet de colcar. v. colcar. acoletrir (v. tr.) : calinejar q.q. ; lo catimelejar ; plan l’aculhir.
L’acoletriguèron a ela tan plan que poguèron.
acoletrit, -ida t.a. çaisús.

« acolhir » :

v. aculhir.

acolia :

manca o abséncia de secrecion biliara.

acolit :

seminarista qu’a recebut l’acolitat ; clergue que servís la messa dins d’unes airals ; (pej.) : complici.
Qual es pas estat acolit quand èra drollon ?

acolita :

clergueta ; (pej.) : ajuda ; complícia.

acolitat :

un dels quatre òrdre minors de la Glèisa que son las fonccions d’acolit, d’exorcista, de lector (R. VI, 340) e de portièr.

acolitrar (v. tr. ) :

sonar q.q. ; lo remochinar ; li repotegar
l’increpar / lo corroçar / lo semonsar.
L’acolitrèron que n’agèri vergonha.

acolitrat, -ada :

increpat, -ada t.a. çaisús.

acolobriment :

transformacion en carbon de milh...

acolobrir (v. tr.) :

esferar (R. III, 310) / esfarotjar (Alibèrt, 365)

acolobrir (s’) :

s’esferar ; s’emmalir ; se bodonhar ; se carbonar (milh) ; venir colòbra ; venir drac.

acolobrit, -ida :

t. a. çaisús.

« acolonjar » :

v. acalonjar.

acoloriment :

accion de colorar o de coloriar.

acolorir (v. tr.) :

colorar / coloriar.

acolorir (s’):

se colorir.
Sas gautas blancas s’acoloriguèron subran.

acoluria :

abséncia de pigments dins las urinas.


Augmentez votre trafic avec Banchange