DICCIONARI GENERAL OCCITAN de Cantalausa

accident :

eveniment fortuit de consequéncias mai o mens grèvas (t.a.) ; çò que romp l’uniformitat.
Un accident d’aviacion. Un accident de terren.

accidental, -a :

qu’arriba fortuitament ; pas essencial, -a.

accidentalament :

d’un biais fortuit.
Moriguèt accidentalament.

accidentalisme :

sistèma medical basat pas que suls simptòmas.

accidentalista (m. e f.) :

adèpte, -a de l’accidentalisme ; relatiu, -iva a l’accidentalisme.

accidentar (v. tr.) :

afrabar.
Accidentèt sa veitura, que n’anava al brutle.

accidentar (s’) :

aver un accident.

accidentologia :

estudi scientific dels accidents de veïculs motorizats e de lors consequéncias corporalas. accidia : peresa / pigresa / canha, dins la vida fisica, intellectuala o espirituala. (R. II, 20)

accidiós, -osa :

peresós, -osa. (R. II, 20)

accion :

acte (manifestacion d’una volontat) ; acompliment d’una fonccion (t. a.) ; part d’un capital d’una societat.
Los motius de son accion los vesi pas clar (adv.)
L’òme es capable de grandas accions.
Las accions d’aquela societat an encara baissat.

accionari, -ària :

persona qu’a d’accions dins una societat.

accionar :

(v. tr.) : amodar (exercir una accion ; metre en movement)
Accionar l’esquila de l’ostal del vesin per l’avertir.

-ACÈAS :

forma sufixada del latin -aceas que servís a formar los noms de familhas de plantas. v. aceracèas.


Augmentez votre trafic avec Banchange