DICCIONARI GENERAL OCCITAN de Cantalausa

açana / açanèla :

frucha de l’albespin. v. acina.
M’agrada de rosegar una açanèla, còp o autre.

acanada :

çò que s’acana dins un còp.

acanadoira :

baston long per far tombar de frucha.

acanaire, -a :

persona qu’acana de frucha.

acanal / canal (f) :

tudèl per tirar las aigas d’una teulada.
De tant que ploviá, l’acanal èra comola comola.

acanalar (v. tr.) :

canalizar.
Acanalèt l’aiga d’una font per asagar son òrt.

acanalat, -ada :

canalizat, -ada.

acanar (v. tr.) :

abalhar de frucha amb un baston long.
Tota frucha se pòt pas acanar, alara la cal amanar.

acanar (v. tr.) :

insolentar ; enjaular ; enganar ; espatlar un fusil e afustar.

acanat, -ada :

t. a. dels dos acanar.

acanatge :

accion d’acanar. t. a. dels dos acanar. « acance » : v. cance.

acandesir (v.tr.) :

far venir clar, cande, limpid, blanc. acandesir (s’) : venir clar, cande...

acandesit, -ida :

vengut cande / venguda canda.
La bugada s’es plan acandesida.

acandir (s’) :

amadurar ; s’esclairar (cèl).

acandit, -ida : amadurat, -ada ;

esclairat, -ada (cèl)
Lo cèl s’es acandit subran.

acandolar (v. tr.) :

aparroquiar / acalonjar / aprovesir ; apracticar ; abonar.

acandolar (s’) :

s’abonar.
Me soi acandolat a sabi pas mai quantas de revistas.

acandolat, -ada :

acalonjat, -ada / aparroquiat, -ada ; aprovesit, -ida.
Cal totjorn téner los magasins plan acandolats.

acanèia :

faca. v. faca.

acanelar (v. tr.) :

metre una canèla a una barrica / adosilhar una barrica.

acanelat, -ada :

adosilhat, -ada.

acanhar (s’) :

s’africar ; s’encanissar.
Se son acanhats a jogar d’argent.

acanhat, -ada :

encanissat, -ada.

acanhardir / acanhardar (s’) :

se jaire al solelh, plan a
l’abric ; s’acoquinar.
acanhardit, -ida / acanhardat, -ada : t. a. çaisús.

acant (plt.) :

branca orsina (Acanthus mollis) ; (A. spinosus)

-ACANT :

forma sufixada del grèc akantha (espina)

ACANT- :

forma prefixada del grèc akantha (espina)

acant (plt.) :

bèrsa / branca orsina / pata d’ors. (Acanthus mollis)
ornament d’arquitectura que revèrta l’acant.

acantacèa :

planta de la familha de las acantacèas. acantacèas (f. pl.) : familha de plantas tropicalas que lo tipe n’es l’acant.

acantairit, -ida :

prèst / encarrat / ocupat a cantar.

acantari (subs.) :

individú de la familha dels acantaris.

acantaris (m. pl.) :

familha de protozoaris.

acantelar (v. tr.) :

pausar sus un cantèl o de galís ; clinar. acantelat, -ada : de cantèl ; de galís.

acantelit, -ida :

aganit, -ida de talent ; adelit, -ida.
Un bramafam acantelit me demandèt un croston.

acantestesia :

sensacion de fissadas sens cap d’estimulacion.

acanticonita :

mena de silicat.

acantina :

substància que forma las espinas o l’esquelèt dels radiolaris.

acantir / acantelir (s’) :

s’arredre ; s’abenar ; s’adelir.

acantita :

varietat de l’argentita (sulfur d’argent).

ACANTO- :

forma prefixada del grèc acantha (espina)

acantobdèl :

mena d’anelid. (Acanthobdella peledina)

acantocarp, -a :

que sa frucha es espinosa.

acantocefal :

animal vermifòrme parasit d’unes vertebrats.

acantocitòsi (f.) :

anomalia morfologica dels globilhons roges.

acantòma (m.) :

tèrme generic de las tumors benignas de la pèl.
Las verrugas son d’acantòmas.

acantonar (v. tr.) :

acuolar dins un canton.

acantonar (s’) :

se metre dins un canton.

acantonat, -ada :

acuolat, -ada dins un canton.

acantopterigian, -a :

de la familha dels acantopterigians.
Lo macarèl es acantopterigian (es un acantopterigian)
La pèrca es acantopterigiana.

acantopterigians :

peisses que lors nadarèlas son espinosas.

acantòsi (f.) :

produccion anormala e excessiva d’espinas d’unas plantas parasitadas per de fonges ; modificacion, lesion patologica de la pèl. (Acanthosis nigricans)


Augmentez votre trafic avec Banchange