DICCIONARI GENERAL OCCITAN de Cantalausa

ac :

àbet / palhús / aròfa / òlva / vòlva / volòfa ... v. acs.

acabador :

aplech per acabar.

acabaire, -a :

degalhaire, -a.

acabalar (v. tr.) :

provesir una bòria amb bestial e apleches.
Lo màger sos parents s’espetèron per l’acabalar.

acabalar (s’) :

se provesir de bestial e d’apleches.
S’acabalar es pas totjorn de bon far.

acabalat, -ada :

provesit, -ida en bestial e apleches.
Una bòria plan acabalada.

acabalhas :

solenca de las vendémias.
Venèm de far las acabalhas.

acabament / acabada / acabadura :

finicion.

acabar (v. tr.) :

finir ; definir ; degalhar.

acabar (s’) :

se finir ; se degalhar.

açabàs / aiçabàs :

dins aiceste mond.
Sèm pas eternals açabàs.

acabassir (s’) :

se marcir ; s’abenar.

acabassit, -ida :

magencat, -ada ; desbrancat, -ada ;
marcit, -ida ; abenat, -ada.
Lo tròp de trabalh l’a acabassit abans ora.

acabat, -ada :

finit, -ida.
Es vièlh acabat : es vièlh que jamai.

acabir (v. tr.) :

cabir / maridar ; se procurar (L. 3)
Fin finala, Galonièr a acabidas totas sa filhas.
A finit per acabir un brave ostal.

acabir (s’) :

se cabir / se maridar.

acabit, -ida :

maridat, -ada ; crompat, -ada.
Un brave acabit : una bona crompa.
De bon acabit : de bona mena.
D’aquel acabit : d’aquela natura.

acabrar (s’) :

se cabrar. v. se cabrar


Augmentez votre trafic avec Banchange