abracada :accion o resulta de magencar, de copar, de trencar... t. a. dabracar.abraçada :accion dabraçar.Nos faguèrem una abraçada. abracar (v. tr. e intr.) :magencar ; copar ; trencar ; tibar una còrda ; amarrar ; afustar amb una arma ; puntar.Abracar un arbre. Abracar una barca. Abracar una còrda. Abracar q.q. amb un revolvèr. abraçar (v. tr. e intr.) :prene dins sos braces ; embrassar ; remar.abraçat, -ada :t. a. del vèrb abraçar transitiu.abracelar (v. tr.) :afenairar / amontar / amodolar / abordicar / emburrelar (far de bracèls).Ara, òm abracèla pas gaire mai, part en montanha. abraguidura :amàs (abscès) ; amàs que ne vina de poire.abraguir (v. tr. e intr.) :far amassar (far metre de poire) ; far vinar de poire ; vinar de poire.abraguir (s) :amassar (metre de poire) ; vinar de poire.Lo temps abraguirà aquel amàs (abscès) abraguit, -ida :que ne raja de poire.Abraham :paire dIsaac e dIsraèl ; nòstre paire dins la fe.« abralhar » : v. abalhar. abramadura :una passion que jamai pus.abramar (v. tr.) :desirar bravament.abramat, -ada :bravament desirós, -osa ; avid, -a.abrandament :embrasament.abrandar (v. tr.) :embrasar / cremar.Un falordàs abrandèt tot lo bòsc. Lo presicaire abrandèt lamassada. abrandar (s) :sembrasar ; se propagar ; samodar.Tot sabrandèt dins un pas res ! abrar (v. tr. e intr.) :alucar ; ardre / cremar ; acometre.abrar (s) :salucar ; se cremar ; sencolerir.abrasadura :brasadura (brava soudadura).abrasaire :estamaire ; pairolièr ambulant. v. (R. II, 71)abrasar (v. tr.) :embrasar, garnir de brasa ; sosbrasar ; sòudar ; estamar ; reparar ; polir amb desmerilh.abrasar (s) :sembrasar.abrasat, -ada :t. a. del vèrb abrasar.abrasc, -a :copadís, -issa (que se còpa aisidament).abrascaire, -a :magencaire, -a. v. magencar.abrascar (v. tr. e intr.) :copar las brancas / magencar.abrascar (s) :se copar jol pes de la frucha.abrascatge / abrascament :copament de brancas.abrassac :sac de tèla, de cuèr... portat sus lesquina, amb de correjas que passan sus las espatlas.abrasion :accion o resulta dabrasar (de polir) o dusar per fregadís amb un còrs dur, dich abrasiu.Abrasion dentària. abrasiu,-iva (subs. e adj.) :matèria utilizada per polir ;matèria quabrasa (que polís) / còrs abrasiu. abrasugaire, -a :persona quempusa (quentusa) lo fuòc.abrasugar (v. tr.) :empusar lo fuòc / avidar lo fuòc. |