DICCIONARI GENERAL OCCITAN de Cantalausa

abracada :

accion o resulta de magencar, de copar, de trencar... t. a. d’abracar.

abraçada :

accion d’abraçar.
Nos faguèrem una abraçada.

abracar (v. tr. e intr.) :

magencar ; copar ; trencar ; tibar una còrda ; amarrar ; afustar amb una arma ; puntar.
Abracar un arbre. Abracar una barca.
Abracar una còrda. Abracar q.q. amb un revolvèr.

abraçar (v. tr. e intr.) :

prene dins sos braces ; embrassar ; remar.

abraçat, -ada :

t. a. del vèrb abraçar transitiu.

abracelar (v. tr.) :

afenairar / amontar / amodolar / abordicar / emburrelar (far de bracèls).
Ara, òm abracèla pas gaire mai, part en montanha.

abraguidura :

amàs (abscès) ; amàs que ne vina de poire.

abraguir (v. tr. e intr.) :

far amassar (far metre de poire) ; far vinar de poire ; vinar de poire.

abraguir (s’) :

amassar (metre de poire) ; vinar de poire.
Lo temps abraguirà aquel amàs (abscès)

abraguit, -ida :

que ne raja de poire.

Abraham :

paire d’Isaac e d’Israèl ; nòstre paire dins la fe.
« abralhar » : v. abalhar.

abramadura :

una passion que jamai pus.

abramar (v. tr.) :

desirar bravament.

abramat, -ada :

bravament desirós, -osa ; avid, -a.

abrandament :

embrasament.

abrandar (v. tr.) :

embrasar / cremar.
Un falordàs abrandèt tot lo bòsc.
Lo presicaire abrandèt l’amassada.

abrandar (s’) :

s’embrasar ; se propagar ; s’amodar.
Tot s’abrandèt dins un pas res !

abrar (v. tr. e intr.) :

alucar ; ardre / cremar ; acometre.

abrar (s’) :

s’alucar ; se cremar ; s’encolerir.

abrasadura :

brasadura (brava soudadura).

abrasaire :

estamaire ; pairolièr ambulant. v. (R. II, 71)

abrasar (v. tr.) :

embrasar, garnir de brasa ; sosbrasar ; sòudar ; estamar ; reparar ; polir amb d’esmerilh.

abrasar (s’) :

s’embrasar.

abrasat, -ada :

t. a. del vèrb abrasar.

abrasc, -a :

copadís, -issa (que se còpa aisidament).

abrascaire, -a :

magencaire, -a. v. magencar.

abrascar (v. tr. e intr.) :

copar las brancas / magencar.

abrascar (s’) :

se copar jol pes de la frucha.

abrascatge / abrascament :

copament de brancas.

abrassac :

sac de tèla, de cuèr... portat sus l’esquina, amb de correjas que passan sus las espatlas.

abrasion :

accion o resulta d’abrasar (de polir) o d’usar per fregadís amb un còrs dur, dich abrasiu.
Abrasion dentària.

abrasiu,-iva (subs. e adj.) :

matèria utilizada per polir ;
matèria qu’abrasa (que polís) / còrs abrasiu.

abrasugaire, -a :

persona qu’empusa (qu’entusa) lo fuòc.

abrasugar (v. tr.) :

empusar lo fuòc / avidar lo fuòc.


Augmentez votre trafic avec Banchange