DICCIONARI GENERAL OCCITAN de Cantalausa

abosament :

accion o resulta d’abosar o de s’abosar ;
aclapament (t. a. çaijós)

abosar (v. tr.) :

jaire sul ventre ; abocar (virar çò de dessús dejós) ; aclapar.

abosar (s’) :

se jaire sul ventre ; s’abocar ; s’aclapar.

aboscar (v. tr.) :

cercar.

aboscar / aboscassir (v. tr.) :

metre una tèrra en bòsc. aboscar /

aboscassir (s’) :

se cobrir d’arbres.
Un acampestriment s’aboscassís.

aboscassiment :

accion o resulta d’aboscassir o de s’...

aboscassit, -ida :

cobèrt, -a d’arbres.

abosigar (v. tr.) :

laissar una tèrra s’acampestrir.

abosigat, -ada :

acampestrit, -ida.

abosir (s’) :

metre de panolha / venir ventrut, -uda.

abosit, -ida :

ventrut, -uda.

abosonadura :

vedelada / embosenada / esbosenada.

abosonaire, -a :

que demolís ; que servís a demolir.
Lo temps abosonaire fa son meissant trabalh.

abosonar (v. tr.) :

embosenar / esbosenar (demolir)

abosonar (s’) :

s’embosenar / s’esbosenar (se demolir)
Las parets d’autres còps s’abosonan pauc a pauc.

abosons (d’) (loc. adv.) :

aplatussat, -ada.

abosquir - s’abosquir :

v. aboscar - s’aboscar.


Augmentez votre trafic avec Banchange