DICCIONARI GENERAL OCCITAN de Cantalausa

abora (adv.) :

d’ora / de bona ora.

aborcion :

expulsion d’un fanfanhon (fètus) abans tèrme.

abòrd (d’) / dins d’abord (adv.) :

d’en primièr.

abòrd / abordada :

arribada ; afluéncia.

abordable, -a :

que pòt èsser abordat, -ada.
Una còsta pauc abordabla.

abordaire, -a :

persona o naviri qu’abòrda. v. çaijós.

abordar (v. tr.) :

arrambar / arribar / tocar tèrra / acostar.

abordar (v. intr.) :

afluir. v. afluir.

abordar (s’) :

s’acostar. Los dos naviris s’abordèron.

abordatge :

arrambatge (arribatge).

abordelar / abordicar (v. tr.) :

amontar / emburrelar / abracelar / afenairar / amodolar.
De nòstre temps, lo fen s’abordèla pas gaire mai.

abordiment :

abastardiment ; deterioracion.
L’abordiment d’un pòble, d’una lenga...

abordir (v. tr.) :

abastardir ; corrompre ; deteriorar.

abordir (s’) :

s’abastardir ; se corrompre ; perir.
Lo francés s’abordís cada jorn.

abordit, -ida :

abastardit, -ida.

abordonar (v. intr.) :

trabucar ; s’apautar.

abordonat, -ada :

qu’a trabucat ; apautat, -ada.

aborgaliment :

civilizacion ; urbanitat.

aborgalir (v. tr.) :

adomergir ; far venir generós, -osa.

aborgalir (s’) :

s’adomergir ; venir generós, -osa.

aboriar (v. tr.) :

prene una bòria en afèrme.

aborigèn, -a (adj. e subs.) :

originari, -ària del país ont se tròba ; persona sortida del país ont se tròba.
Una planta aborigèna. La populacion aborigèna.

ab origine (loc. adv. lat) :

despuèi lo començament.
Nos cal tot reprene « ab origine » v. p. 20, 2°/ d)

aboriu (subs. m) :

reviure / reprim / redalh / roïbre.

aboriu, -iva (adj.) :

primaic, -aiga / primarc, -arga / precòç, -a / primieirenc, -a / (qu’amadura, que ven de bona ora).
De frucha aboriva. De trufas aborivas.

aborlhar / aborniar (v. tr.) :

far venir bòrni / emborniar.
Una estarengla l’aborlhèt.

aborlhar / aborniar (s’) :

s’emborniar / venir bòrni.

aborlhat, -ada / aborniat, -ada :

persona venguda bòrnia.

aborlhós (d’) (loc. adv.) :

a palpas.
Se desplaçar d’aborlhós dins un membre sens lum.
Caminar d’aborlhós per una nuèch de pega.

abornament :

accion o resulta d’abornar / de limitar ; limitacion (R. IV, 75)

abornar (v. tr.) :

plantar de bòrnas / quilhar de bòlas ; metre de limits / limitar (R. IV, 75)
Cal que tot terren siá abornat.

aborrelar (v. tr.) :

torturar (v. R.V, 384) ; afrabar.

aborrelat, -ada :

torturat, -ada ; afrabat, -ada.
Foguèt aborrelada de remòrs après abortir.

aborriment :

asir ; repugnància ; repulsa / repulsion.

aborrir (v. tr.) :

orrir ; asirar / detestar v. (R. V, 358)

aborrir (s’) :

s’abastardir ; s’agrolir ; se desgostar.
Laissèssem pas l’occitan s’aborrir !

aborrit, -ida :

asirat,-ada ; abastardit, -ida ; agrolit, -ida.

abortiment :

asortament. (R. II, 17)

abortir (v. tr. e intr.) :

asortar / arribar pas a tèrme ; far asortar / empachar un fètus d’arribar a tèrme ; * avortar (expulsar un fètus abans tèrme) (v. L. 37 a « avorton ») ; capitar pas / abotir pas. (R. II, 17)
La vaca abortiguèt (se desvedelèt) abans tèrme.
Lor revòlta abortiguèt : capitèt pas.

abortiu, -iva :

relatiu, -iva a un abortiment ; que pòt far abortir. Medicament abortiu.


Augmentez votre trafic avec Banchange