abonaçar (v. tr.) :adocir ; amaisar / apasiar.abonaçar (s’) :s’amatigar ; s’amaisar / s’apasiar.Lo temps s’abonaça. abonaçat, -ada :adocit, -ida ; amaisat, -ada / apasiat, -ada.abonament :çò que l’òm paga per un temps determinat per evitar de pagar cada còp (jornal, revista, transpòrt, intrada)Renovelar son abonament. abonaire,- a :persona qu’abona una autra persona.abonançar (s’) :venir bon amb lo temps.Vin o ròcafòrt s’abonançan pauc a pauc. abonar (v. tr.) :far pagar un abonament ; melhorar.abonar (s’) :pagar un abonament ; s’abonir ; se melhorar ; s’amadurar ; s’abonicar.abonat, -ada :persona qu’a pagat un abonament.abonatge :accion o resulta d’abonir o de s’abonir.abondància :abondi (m.) ; foison (quantitat granda) ; fertilitat ; rèirevin. Una annada d’abondància.Una abondància de pluèja. abondància (en) (loc. adv.) :en abondi / a roncéncia / a foison.Aquela annada, nevèt en abondància. abondant, -a :en quantitat granda.abondar (v. intr. e tr.) :èsser abondós ; repasimar / ressasiar.Aqueste an la frucha abonda. abondar (s’) :se desgostar de.abondat, -ada :generós, -osa (R. III, 459)largassièr, -ièira / prodig, -a / degalhaire, -a. abondi (m.) :abondància. En abondi : en abondància.abondir (v. tr. e intr.) :far s’embeure una fustalha ; far perdurar ; durar ; repasimar / ressasiar.abondiu, -iva / abondívol (m. e f.) :en quantitat granda.Per abondívol, v. -ÍVOL. abondivament / abondivolament :en abondi.abondós, -osa :en quantitat granda.abondosament :en abondància / a roncéncia / a foison.abonhar (v. tr e intr.) :amontetar / amolonar ; pomar. Ongan, los caulets an plan abonhat (pomat)abonhar (s’) :s’amontetar / s’amolonar.abonhat, -ada :amontetat, -ada / amolonat, -ada.aboniment :melhorament / melhorança ; sadolament /sadolitge / sadolum ; refasti. abonir / abonicar (v. tr.) :melhorar ; assadolar / ressasiar ; refastar / desgostar.abonir / abonicar (s’) :se melhorar ; se rebutar / se refastar / se desgostar.abonit, -ida :melhorat, -ada ; ressasiat, -ada / rebutat, -ada / refastat, -ada / desgostat, -ada.aboquir (v. tr. e intr.) :far boquir (menar la cabra al boc) ;èsser de letz / èsser de boc (en parlant de cabras) aboquit, -ida :de letz / de boc. v. çaisús.aboquiu, -iva :que i s’aboca (que i se taula) aisidament.Travèrs aboquiu. Camin aboquiu. |