DICCIONARI GENERAL OCCITAN de Cantalausa

abobar (v. tr.) :

aculhir arderosament.

abobat, -ada :

aculhit, -ida arderosament.

abocadís, -issa / abocador, -airitz :

qu’aboca aisidament.
Una carreta abocairitz. Una carreta abocadissa.

abocadura : baisòl / baisadura :

airal (endrech) que doas tortas i se tocavan dins lo forn.

abocament / abocat :

cabussada ; calament (clavadura de boca, accion de se calar, de demorar lengaclavat, -ada)

abocar (v. tr. e intr.) :

capvirar un recipient ; vojar ; voidar ; taular. v. taular.
Abocar un ferrat. Abocar una saca de gran.
Un tractor pòt abocar per un travèrs tròp penjalut.

abocar (s’) :

se taular / s’amorrar / se volcar.

aboçar (v. tr.) :

consolidar amb de bòças (mar.)

aboçatge :

accion o resulta d’aboçar (mar.)

abocat, -ada :

t. a. del vèrb abocar çaisús.

aboçat, -ada :

consolidat, -ada amb de bòças (mar.)

abochardir (v. tr.) :

passir ; bochardar.
Culhir d’amoras abochardís las mans.

abochardir (s’) :

se cobrir / s’atrumar / s’entrumir (temps)
Lo temps s’abochardis, cresi que vòl plòure.

abochardit, -ida (adj.) :

passit, -ida : cobèrt, -a de nivols.

abochelar (v. tr.) :

bochelar.

abochinar (v. tr.) :

sasir entre las dents.

abocinament :

accion o resulta d’abocinar, d’atalhonar.

abocinaire, -a :

persona qu’abocina, qu’atalhona.

abocinar (v. tr.) :

atalhonar ; achiquetar.
Abocinar de carn per la metre dins un farç (farcit)

abocinat, -ada :

atalhonat, -ada ; achiquetat, -ada.

abocons (d’) (loc. adv.) :

de morres.
Tombar d’abocons : tombar de morres (lo cap primièr)

aboconar (v. tr.) :

amorrar.

aboconar (s’) :

s’amorrar.

aboconat, -ada :

de morres.


Augmentez votre trafic avec Banchange