|
abla / ableta (mena de peis) :garlesca / ravanenca / sòfia.(Alburnus lucidus) ablacada / ablacadís :solada de frucha ; menusas de carn ; alas e patas de galinas chapladas.ablacar (v. tr.) :insolentar ; tustassar ; acanar de frucha ; abatre ; terrassar ; far jaire lo cerealum (froment, òrdi...)Aquel auratge m’a ablacada tota la vianda. ablacar (s’) :se jaire (èrbas ; cerealum).ablacat, -ada :jagut, -uda per la pluèja o pel vent.ablacion :operacion per enlevar quicòm. (R. II, 14)Far l’ablacion d’una tumor. ablactacion :cessassion de l’alachament (accion de quitar de donar son lach).abladada :amalugada. v. amaluc - amalugar.abladar (v. tr.) :semenar de blat ; donar de blat al bestial o a un molin ; amalugar (s.f.) / tabassar / tanar.Avèm abladada tota la comba. Abladar las galinas. Se faguèt abladar que se’n sovendrà. abladat, -ada :p.p. d’abladar (t. a. çaisús)abladatge :provesiment en blat.abladivol, ivola :prèst, -a a èsser semenat, -ada en blat.v. -ÍVOL. « ablaiar » :v. ablasigar.ablanquesir :far venir blanc.Ablanquesís la nèu tot lo país. ablanquesit, -ida :vengut blanc, venguda blanca.ablanquida :sopa de lach.ablanquir (v. tr.) :blanquir / far venir blanc.Ablanquir una paret amb de lach de cauç. ablasadura :lassièira / fatiga.ablasaire, -a :persona que fatiga, qu’alassa.ablasidura / ablasiment :assopliment.ablasigar (v. tr.) :arredre / abenar ; macar ; aclapar ; afrabar ; destruir / destruire.Soi ablasigat : ne pòdi pas pus. ablasigar (s’) :s’arredre / s’abenar ; se macar ; s’aclapar ;s’afrabar ; se destruire. Aquel ostal s’es ablasigat de vielhum. ablasigat, -ada :p.p. d’ablasigar. t.a. çaisús.ablasir (v. tr.) :assoplir ; marcir / passir / blasir / rafir ; fatigar ; usar.Ablasir lo cuèr :assoplir lo cuèr.ablasir (s’) :s’assoplir ; se rafir / se passir / se marcir.Un còp copadas, las flors s’ablasisson (se rafisson) ablasit, -ida :marcit, -ida / passit, -ida / blasit, -ida.Flor ablasida : flor passida / flor rafida. ablastina : mena d’anticòrs dins lo serum (lat.) ablatir (v. tr.) :acanar de frucha ; tanar / tabassar. ablatir (s’) : s’ablatugar. v. pus bas.ablatiu :cas de declinason latina.ablatiu absolut :participi absolut (construccion de frasa que nos ven del latin) Messa dicha anèt dejunar. Aquò fach, se jaguèt.ablatugar (v. tr. e r.) :macar ; marcir ; acanar de frucha.Cal ablatugar las noses que vòlon pas tombar. ablatugar (s’) :se macar ; se rafir ; se marcir.ablatugat, -ada :t. a. çaisús.ablotar (v. tr.) :vendre o crompar en massa (amassa) ; metre amassa.ablotat, -ada :t. a. çaisús.abluciomania :tissa de se lavar las mans de contunh (t. tecn. de psiquiatria).ablucion :accion de se lavar ; purificacion religiosa.Far sas ablucions : se lavar. Ablucions liturgicas. Ablucions musulmanas. Ablucion dels dets (messa) abnegacion :sacrifici volontari al servici de Dieu o d’autrú (dels autres).Abnegacion crestiana. Abnegacion umana. aboalhar (v. tr.) :bugalhar (balajar amb un bugalh ; netejar lo gran de pel sòl. v. bugalh.aboalhat, -ada :balajat, -ada / bugalhat, -ada. |