DICCIONARI GENERAL OCCITAN de Cantalausa

abla / ableta (mena de peis) :

garlesca / ravanenca / sòfia.
(Alburnus lucidus)

ablacada / ablacadís :

solada de frucha ; menusas de carn ; alas e patas de galinas chapladas.

ablacar (v. tr.) :

insolentar ; tustassar ; acanar de frucha ; abatre ; terrassar ; far jaire lo cerealum (froment, òrdi...)
Aquel auratge m’a ablacada tota la vianda.

ablacar (s’) :

se jaire (èrbas ; cerealum).

ablacat, -ada :

jagut, -uda per la pluèja o pel vent.

ablacion :

operacion per enlevar quicòm. (R. II, 14)
Far l’ablacion d’una tumor.

ablactacion :

cessassion de l’alachament (accion de quitar de donar son lach).

abladada :

amalugada. v. amaluc - amalugar.

abladar (v. tr.) :

semenar de blat ; donar de blat al bestial o a un molin ; amalugar (s.f.) / tabassar / tanar.
Avèm abladada tota la comba. Abladar las galinas.
Se faguèt abladar que se’n sovendrà.

abladat, -ada :

p.p. d’abladar (t. a. çaisús)

abladatge :

provesiment en blat.

abladivol, ivola :

prèst, -a a èsser semenat, -ada en blat.
v. -ÍVOL.

« ablaiar » :

v. ablasigar.

ablanquesir :

far venir blanc.
Ablanquesís la nèu tot lo país.

ablanquesit, -ida :

vengut blanc, venguda blanca.

ablanquida :

sopa de lach.

ablanquir (v. tr.) :

blanquir / far venir blanc.
Ablanquir una paret amb de lach de cauç.

ablasadura :

lassièira / fatiga.

ablasaire, -a :

persona que fatiga, qu’alassa.

ablasidura / ablasiment :

assopliment.

ablasigar (v. tr.) :

arredre / abenar ; macar ; aclapar ; afrabar ; destruir / destruire.
Soi ablasigat : ne pòdi pas pus.

ablasigar (s’) :

s’arredre / s’abenar ; se macar ; s’aclapar ;
s’afrabar ; se destruire.
Aquel ostal s’es ablasigat de vielhum.

ablasigat, -ada :

p.p. d’ablasigar. t.a. çaisús.

ablasir (v. tr.) :

assoplir ; marcir / passir / blasir / rafir ; fatigar ; usar.

Ablasir lo cuèr :

assoplir lo cuèr.

ablasir (s’) :

s’assoplir ; se rafir / se passir / se marcir.
Un còp copadas, las flors s’ablasisson (se rafisson)

ablasit, -ida :

marcit, -ida / passit, -ida / blasit, -ida.
Flor ablasida : flor passida / flor rafida. ablastina : mena d’anticòrs dins lo serum (lat.)

ablatir (v. tr.) :

acanar de frucha ; tanar / tabassar. ablatir (s’) : s’ablatugar. v. pus bas.

ablatiu :

cas de declinason latina.

ablatiu absolut :

participi absolut (construccion de frasa que nos ven del latin) Messa dicha anèt dejunar. Aquò fach, se jaguèt.

ablatugar (v. tr. e r.) :

macar ; marcir ; acanar de frucha.
Cal ablatugar las noses que vòlon pas tombar.

ablatugar (s’) :

se macar ; se rafir ; se marcir.

ablatugat, -ada :

t. a. çaisús.

ablotar (v. tr.) :

vendre o crompar en massa (amassa) ; metre amassa.

ablotat, -ada :

t. a. çaisús.

abluciomania :

tissa de se lavar las mans de contunh (t. tecn. de psiquiatria).

ablucion :

accion de se lavar ; purificacion religiosa.
Far sas ablucions : se lavar. Ablucions liturgicas.
Ablucions musulmanas. Ablucion dels dets (messa)

abnegacion :

sacrifici volontari al servici de Dieu o d’autrú (dels autres).
Abnegacion crestiana. Abnegacion umana.

aboalhar (v. tr.) :

bugalhar (balajar amb un bugalh ; netejar lo gran de pel sòl. v. bugalh.

aboalhat, -ada :

balajat, -ada / bugalhat, -ada.


Augmentez votre trafic avec Banchange