DICCIONARI GENERAL OCCITAN de Cantalausa

« aberar » :

v. abeurar.

« aberit, -ida » (rotacisme) :

v. abelit, -ida.

« aberlenca » :

v. amalenca.

« abernós » :

v. vernós.

aberonir (v. tr.) :

aprivadar un moton, un anhèl o una feda.

aberonir (s’) :

se vermenar. v. beron.

aberonit, -ida :

aprivadat,-ada ; vermenat, -ada.

aberracion :

absurditat ; t. tecn. de psicologia, de patologia,
d’astronomia, d’optica, de biologia...
Aberracion geometrica. Aberracion cromosomica.

aberrància :

singularitat enòrma dins una seria estatistica.

aberrant, -a :

absurd, -a.


Augmentez votre trafic avec Banchange