DICCIONARI GENERAL OCCITAN de Cantalausa

abauçar e derivats :

v. abalçar.

abaucament :

accion o resulta de s’apasiar, de se calmar.
L’abaucament de la tempèsta.

abaucar (v. tr. e intr.) :

calmar ; apasiar.
Abaucar la colèra, la fèbre...

abaucar (s’) :

se calmar ; s’amaisar ; s’apasiar ; se calar.
Lo meissant temps s’es un pauc abaucat. (L. 240)
Lo can que japava (R. III, 581) a finit per s’abaucar.

abaudiment :

accion de se lançar. v. s’abaudir.

abaudir (v. tr.) :

lançar ; donar lo vam ; produire / produsir.
Abaudir son caval dins las aigas d’un rivatèl. abaudir (s’) : se produire ; se lançar ; s’acostumar.
S’es enfin abaudit a parlar en public.

abauquiment :

accion o resulta de se cobrir d’èrba.

abauquir (s’) :

venir codenàs (pelenc) ; venir pelena.
Un camp abandonat finís que s’abauquís.

abauquit, -ida :

vengut, -uda codenàs o pelena.

abaus :

abondi ; foison (L. 192)

abaus (en) (loc. adv.) :

en abondi / a roncéncia / a foison.

abausament / abausiment :

capvirament ; avalancament.

abausar / abausir :

virar una aisina çò de dessús dejós ; aclapar ; abatre ; assucar.
L’abausiguèt d’un còp de ponh.

abausar / abausir (s’) :

tombar de morres.

abausons (d’) :

amorrat, -ada ; aplatussat, -ada sul ventre.

abausat, -ada / abausit, -ida :

amorrat, ada.

abausidor, -oira :

confleta (persona que se confla, que se vanta) Es abausidor que jamai pus !

abausiment :

conflardisa.

abausir (v. intr. e tr.) :

foisonar / abondar ; se vantar ; quichar (s.f.) ; embestiar, anujar / enujar.
Frucha qu’abausís. Òme qu’abausís.
Nos abausís amb sas pretensions.

abausir (s’) :

s’aplatussar de tota sa longor.

abausissent, -a :

que foisona ; avantatjós, -a ; presomptuós, -a.

abausissentament (adv.) :

t. a. çaisús. (R.V, 262)

abausonadura :

esbodenament.

abausonaire, -a :

que fa esbosenar (canhar) quicòm.

abausonar (v. tr.) :

esbosenar / far canhar quicòm.

abausonar (s’) :

s’esbosenar / s’esbodenar.

abausonat, -ada :

esbodenat, -ada. v. esbodenar.
La paret s’es abausonada : ... a canhat.

abautiment :

estavaniment ; estavanida.

abautir (v. intr.) :

afalhocar ; s’estavanir (se trobar mal)

abautit, -ida :

estavanit, -ida.


Augmentez votre trafic avec Banchange