abauçar e derivats :v. abalçar.abaucament :accion o resulta de sapasiar, de se calmar.Labaucament de la tempèsta. abaucar (v. tr. e intr.) :calmar ; apasiar.Abaucar la colèra, la fèbre... abaucar (s) :se calmar ; samaisar ; sapasiar ; se calar.Lo meissant temps ses un pauc abaucat. (L. 240) Lo can que japava (R. III, 581) a finit per sabaucar. abaudiment :accion de se lançar. v. sabaudir.abaudir (v. tr.) :lançar ; donar lo vam ; produire / produsir.Abaudir son caval dins las aigas dun rivatèl. abaudir (s) : se produire ; se lançar ; sacostumar. Ses enfin abaudit a parlar en public. abauquiment :accion o resulta de se cobrir dèrba.abauquir (s) :venir codenàs (pelenc) ; venir pelena.Un camp abandonat finís que sabauquís. abauquit, -ida :vengut, -uda codenàs o pelena.abaus :abondi ; foison (L. 192)abaus (en) (loc. adv.) :en abondi / a roncéncia / a foison.abausament / abausiment :capvirament ; avalancament.abausar / abausir :virar una aisina çò de dessús dejós ; aclapar ; abatre ; assucar.Labausiguèt dun còp de ponh. abausar / abausir (s) :tombar de morres.abausons (d) :amorrat, -ada ; aplatussat, -ada sul ventre.abausat, -ada / abausit, -ida :amorrat, ada.abausidor, -oira :confleta (persona que se confla, que se vanta) Es abausidor que jamai pus !abausiment :conflardisa.abausir (v. intr. e tr.) :foisonar / abondar ; se vantar ; quichar (s.f.) ; embestiar, anujar / enujar.Frucha quabausís. Òme quabausís. Nos abausís amb sas pretensions. abausir (s) :saplatussar de tota sa longor.abausissent, -a :que foisona ; avantatjós, -a ; presomptuós, -a.abausissentament (adv.) :t. a. çaisús. (R.V, 262)abausonadura :esbodenament.abausonaire, -a :que fa esbosenar (canhar) quicòm.abausonar (v. tr.) :esbosenar / far canhar quicòm.abausonar (s) :sesbosenar / sesbodenar.abausonat, -ada :esbodenat, -ada. v. esbodenar.La paret ses abausonada : ... a canhat. abautiment :estavaniment ; estavanida.abautir (v. intr.) :afalhocar ; sestavanir (se trobar mal)abautit, -ida :estavanit, -ida. |